Parafrasejar la cançó més ballada als escenaris durant la darrera campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, dels inigualables Queen, m’ha semblat el títol més eloqüent  per explicar com des de Brussel·les no podem permetre la reedició dels plans hidrològics de conca.
 
Els qui estimem l’Ebre tornem a estar en lluita, i aquest diumenge dia 7 tenim una cita de país a les Terres de l’Ebre. Des de Brussel·les fa temps que tenim un ull posat a sobre de l’elaboració dels plans de conca, i hem seguit amb intensitat com la Comissió obria un expedient sancionador pel pantà de Biscarrues, a l’Aragó, i reiterava la seua “preocupació” per les moltes infraestructures que no estaven justificades per tal de complir amb els objectius de la Directiva Marc de l’Aigua.
 
El pla presentat pel Govern espanyol posa en risc més de 500 espècies i l’economia d’unes 60.000 persones que viuen al Delta. I malgrat  aquestes evidències, que coneixen sobradament, han tirat pel boc gros de la forma més barroera possible. Una manera d’actuar a la que no ens acostumem i ni ens acostumarem per molt que s’hi capfiquin.
 
Ens remou aquest estil. Ens solleva que “el cumplimiento de las leyes” només sigui per la seva interpretació en el marc d’un Tribunal totalment desprestigiat per uns i altres a l’altra banda del Sènia.
 
El “cumplimiento de las leyes” també li correspon al “Gobierno”, perquè si no, esdevé tirania, deia Sèneca, però sembla que a Madrid han oblidat el poeta i polític llatí. El Govern espanyol ha de complir amb l’ordenament jurídic, que també inclou la vessant europea. La Constitució espanyola, deia el president del Parlament Europeu fa uns dies, forma part de l'entramat constitucional europeu. I està sotmesa, a les verdes i a les madures, a la jerarquia normativa europea. La reincidència en el contravenir de les Directives Europees, en l’omissió de les sentències condemnatòries dictades pel Tribunal Europeu de Justícia, només demostra premeditació. Tot s’agreuja quan s’ometen, de nou, els avisos fets per la Comissió Europea, que advertien a les autoritats espanyoles que els cabdals ecològics no complien amb les necessitats de les zones protegides com el Delta.
 
L’UNESCO l’ha declarat Reserva de la Biosfera; Europa el reconeix com espai d’especial interès en el marc de la Xarxa Natura 2000, així com en el marc de les Zones d’Especial Protecció per les Aus; la Generalitat de Catalunya el té catalogat com a Parc Natural, però Espanya només hi veu aigua per pal·liar el dessagnament del Tajo cap a la conca del Segura i estendre la pressió sobre l’aigua a una conca amb ja una pròpia pressió hidrogràfica forta.
 
Els aturarem a Brussel·les, la raó està del nostre costat.
 
Brussel·les és i serà el principal aliat de l’Ebre, és i serà decisiva per tal d’aturar els plans hidrològics, i cal que la Comissió, que ja va fer un informe molt dur fa gairebé un any, senti l’alè de les terres ebrenques per avançar en les accions per tal de fer complir la Directiva Marc de l’Aigua i allunyi els fantasmes d’hipotètics transvasaments. El proper dia 7, Europa veurà la unitat del nostre país, altre cop, per defensar l’Ebre.
 
I per acabar amb una altra cançó de la banda britànica liderada per Freddie Mercury, des de Brussel·les i amb tot el vostre suport “We will rock you”, en traducció lliure, “us tombarem”. Tombarem aquesta barbàrie.