Abans, quan les notícies es redactaven amb màquina d’escriure, a les facultats de periodisme s’ensenyava que per explicar bé un fet calia contestar amb la màxima brevetat possible 5 preguntes que, en anglès, comencen totes per W. Són les clàssiques 5 W: Who, What, Where, When, Why. Un bon alumne, doncs, escriuria: “Artur Mas (who) ha anunciat avui (when) en una entrevista a Catalunya Ràdio (where) que en cas que l’Estat impedeixi fer una consulta legal al 2014 té la intenció de fer que els ciutadans es manifestin sobre la independència de Catalunya a través d’unes eleccions plebiscitàries l’any 2016, coincidint amb el final de la legislatura(What)”.El bon alumne, però, lliuraria l’exercici sabent que li falta una pregunta per contestar: Why?

Per què? Per què Artur Mas fa aquestes declaracions justament ara, a pocs dies de la Via Catalana? I sobretot: si les eleccions plebiscitàries són la resposta a una negativa de l’estat, per què no convocar-les immediatament després d’aquesta negativa? Per què postposar-ho a 2016? Per què? Per què? Per què?

M’he mogut buscant el perquè. He trucat diverses fonts i he rebut trucades de diverses fonts, totes presumptament ben informades i gairebé totes interessades, és clar. Diuen coses contradictòries, però les podríem agrupar en les dues interpretacions següents:

Interpretació Keep Calm&Trust Mas: “El president farà tot el que estigui en les seves mans per obtenir l’autorització o almenys la tolerància del govern espanyol per fer la consulta al 2014, però sap, com tothom, que això és pràcticament impossible. Ara Mas fa un pas més i diu clarament el que no havia dit mai per la seva boca: si no hi ha consulta hi haurà plebiscitàries, és a dir es compromet públicament amb un pla B. El motiu de situar-les al 2016 és la necessitat de guanyar temps per construir l’únic instrument que ens pot donar força de negociació amb l’estat en cas de victòria del “sí” a les plebiscitàries, que és la hisenda pròpia. Sense la capacitat tècnica de recaptar els impostos dels catalans, en cas de crisi política extrema el Govern de la Generalitat és una joguina en mans del govern espanyol, que té la paella pel mànec. Artur Mas anirà fins al final, però vol guanyar i ho farà bé”.

Interpretació Piensa mal y acertarás: “Artur Mas està compromès amb el procés però està cedint a les pressions dels immobilistes de dins i de fora de CiU. Entre tots l’han convençut d’una fórmula que a ell li permet mantenir formalment el seu compromís però que dilata el procés i dóna temps a l’establishment de reconduir el conflicte. Els sectors immobilistes consideren que la mobilització popular sobiranista és impossible de mantenir durant dos anys més, i que les eleccions espanyoles de finals de 2015 poden tornar a situar CiU en una posició central al Congrés dels Diputats. Aquests sectors somnien en recuperar el pacte fiscal i , en combinació amb la millora de l’economia i l’esgotament de la mobilització, tornar a reduir l’opció secessionista a un 30% de la població. Mas no ha claudicat, però ha acceptat xutar la pilota endavant i deixar que els esdeveniments vagin marcant la ruta a seguir. I si entremig ERC es despenja, el PSC estarà encantat de recuperar centralitat convertint-se en el nou soci en nom del seny i l‘estabilitat”.

Així estan les coses, estimats lectors. Vostès saben que des del dia que tot això es va engegar, he estat un actiu defensor de la figura personal d’Artur Mas i del seu compromís amb el procés. No me’n desdic, continuo apostant-hi, però he de confessar que per primer cop dubto. En qualsevol cas, ens veiem dimecres a la Via Catalana.