Xutar la pilota endavant
«Per responsabilitat, seria bo desconvocar el referèndum de demà. Si això no és possible, per responsabilitat, els socis haurien de votar “no”»
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-

- Eduard Voltas
- Periodista i editor
En el moment de la convocatòria ja vaig defensar públicament que em semblava que el referèndum, ara, era un error perquè no es donaven les circumstàncies per afrontar amb serenor el debat sobre un tema que marcarà els pròxims cinquanta anys de la vida del club. Recordem on érem en el moment de la convocatòria: el president més votat de la història s'havia fet fonedís sense oferir cap explicació convicent i deixant el club en mans d'un president que no havia estat escollit per a ser-ho; i el club estava imputat per la justícia arran del cas Neymar.
El raonament de Bartomeu per convocar, a més, no passava cap examen de lògica: si dius que no ets un president interí i que esgotaràs el mandat fins al 2016, per què no esperes a final de temporada per convocar el referèndum? Quin problema hi havia amb convocar al juny, quan les competicions ja han acabat i el soroll ambiental baixa? Es tractava d'esperar no res, dos mesos i mig. Quina raó podia ser tan poderosa com per no situar la consulta i el debat en les dates que tots sabem que són les millors quan es tracta d'urnes i futbol? A què venia tanta pressa? Miau.
Doncs bé, ara ja no només tenim un expresident fugat, un president no escollit i el club imputat, sinó que, a més, ens acaba de caure una sanció gravíssima de la FIFA que compromet la imatge mundial del Barça i complica tremendament el futur esportiu immediat. Un fet tan greu que ha esborrat completament dels mitjans de comunicació i de les ments dels socis el debat sobre l'Estadi. Els tres últims dies abans de la decisió més crucial, estem parlant de tot menys del que hauríem d'estar parlant.
Damunt d'aquest referèndum s'ha format la tempesta perfecta. La situació és tan enverinada que per a molts socis demà la papereta del “sí” ja no vol dir sí a la reforma sinó sí a aquesta junta directiva. I la papereta del “no” és el més semblant a una moció de censura. Quants socis votaran pensant exclusivament en el que han de pensar, que és la conveniència o no de la reforma? Crec que molt poquets.
Per responsabilitat, seria bo, si és jurídicament possible, desconvocar el referèndum de demà. Si això no és possible, per responsabilitat, els socis haurien de votar “no” i així postposar el debat sobre l'Estadi a un moment més propici: cal xutar aquesta pilota endavant. I per responsabilitat, el president Bartomeu hauria d'anunciar immediatament la convocatòria d'eleccions al juny: convé renovar legitimitats per afrontar un dels moments més delicats de la història recent del Barça.
Nascut a Barcelona (1970), és periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El podeu seguir al canal de Telegram.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.