Si no hi ha cap sorpresa, l'Ajuntament de Barcelona aprovarà la setmana vinent una Zona de Baixes Emissions (ZBE) que en gran mesura neix dèbil. No només pel fet que la mesura manqui d'una estratègia global i coordinada de reducció de la contaminació, no només pel fet que la ZBE simplement acceleri la renovació del parc automobilístic, sinó per la constatació que la ZBE tindrà un impacte molt menor que l'anunciat, tal com indiquen estudis encarregats pel mateix Ajuntament.

Contràriament al que anuncia l'alcaldessa Ada Colau, la ZBE no representa un canvi de paradigma. L'evolució vers un model de mobilitat sostenible vindrà tant de la mà de majors restriccions a l'automòbil, com de la promoció dels modes actius i del transport públic. Aquesta estratègia no només ha de voler incidir en l'oferta de mobilitat, pacificant carrers, creant de noves línies de transport, o pintant nous carrils BUS-VAO; sinó també incidint en la demanda de mobilitat, promovent el comerç de proximitat, mixificant els barris dormitori, o assegurant serveis públics de proximitat.

Barcelona parteix d'una situació avantatjosa per promoure un canvi de paradigma en la mobilitat: és una ciutat densa i mixta, i la majoria de desplaçaments es fan a peu. El problema rau en els desplaçaments que encara es realitzen en cotxe dins de la ciutat, i els milers de vehicles que entren cada dia des de la primera corona metropolitana. Per això cal remarcar la necessària dimensió metropolitana i regional que han de tenir les polítiques de lluita contra la contaminació, i ser conscients que Barcelona no ha de voler ser ni Amsterdam ni Copenhague, sinó que ha de voler ser Barcelona.

Parlar de contaminació sense mencionar el port i l'aeroport seria fer-nos trampes al solitari. Malauradament, des de la ciutat, tenim poc marge d'incidència. Cal que Ports de l’Estat i AENA (ambdós gestionats directa o indirectament des de Madrid) promoguin polítiques ambiciones contra el xoc climàtic. Cal donar un missatge clar a la ciutadania que l'esforç que li estem demanant en la lluita contra la contaminació, l'estem demanant a tothom, sobretot als grans contaminants.

Sabem i volem endurir les restriccions a l'automòbil privat. Volem endurir-les sense acabar d'ofegar la classe treballadora d'aquest país. Per això és necessari fer gestos polítics per mostrar que no volem complicar més la vida a aquelles famílies que més malament ho passen, sinó exigir més als que més poden. Per això, a petició d'Esquerra Republicana, aquells titulars amb rendes inferiors a l'IPREM més un 10% de l’IPREM vigent i que necessitin el vehicle com a instrument necessari per a l'exercici de la seva activitat professional, tindran una moratòria d'un any a la ZBE

I ara què? Tindrem una ZBE insuficient que ens obligarà a noves mesures quan abans millor. No oblidem que en aquesta ciutat només complim amb els nivells d'emissions de la UE els diumenges i els dies de vaga general. Per això, entitats ecologistes i moviments socials demanen ja la creació d'un peatge urbà. Cal que Barcelona s'anticipi per una vegada, i que no vagi a remolc de la realitat o de les sancions que arribin des de Brussel·les. Cal posar sobre la taula el debat sobre el peatge quan abans millor, i a ERC ens hi trobaran, des del rigor i la seriositat.