Farrés ha explicat que en un principi va voler escriure una novel•la d'intriga, però després els personatges, "sense pretendre-ho", es van anar enamorant. Una història que va anar precedida de tres versions. La primera la va enviar a una editorial que li va dir que la història estava "hiperfocalitzada" en els dos personatges, la qual assegura que va refer tant fins al punt que gairebé no s'assemblava en res el primer escrit. La va presentar a una segona editorial diferent, la qual li va dir que estava "molt poc focalitzada". Finalment, va escriure el relat final amb la seguretat de que no modificaria res més i amb la convicció de que si es publicava "millor, però sinó el calaix".
Borràs ha explicat que l'obra més enllà de les etiquetes que se li puguin posar per explicar un història d'amor homosexual, és "un llibre d'intriga, de poder i de passió" que se situa en un monestir de la diòcesi d'Osona a finals del segle XIV. Relat que també té un punt de prosa poètica, ha afegit. Concretament se situa en l'any 1378 en què té lloc l'esclat del cisma Occidental i el rebrot devastador de la pesta negra. Paral•lelament, es van desenvolupant històries secundàries que giren al voltant d'aquesta relació amb la presentació d'una "mirada polièdrica" davant aquest amor.
En aquest monestir coincideixen dos monjos joves, "intel•ligents i cultes", el metge Galzeran de Monsingle i el traductor i copista Berenguer de Vallclara. Ambdós provenen de famílies benestants i han de treballar junts per traduir obres llatines de contingut mèdic, la qual cosa, sense poder evitar-ho fa que entre ells sorgeixi una gran atracció amorosa.
La trama submergeix al lector en les intrigues papals i explica com està jerarquitzada l'església i la noblesa feudal de l'època. Farrés mostra el contrast entre la jerarquia de l'església i el dia a dia d'una comunitat d'homes de religió i marca quin és el paradigma entre la "duplicitat moral"; "les públiques virtuts i els vicis privats".
Borràs també ha destacat la tècnica compositiva que fa servir l'autora pel fet que en la primera pàgina se situa en el present deixant el lector amb el neguit de què ha passat. A la pàgina següent immediatament se situa tres anys enrere per explicar com els fets s'han anat succeint. Borràs ha comparat la narració del llibre amb l'estil cinematogràfic, perquè més que parlar de la psicologia dels personatge, el lector visualitza la història dins un escenari.
