Vancells creu que la majoria de les malalties, especialment les cròniques: cardiovasculars, respiratòries, de l'aparell locomotor, els trastorns d'adaptació i del comportament, etc. estan profundament relacionades amb la manera de viure. Per exemple, el 90% dels casos d'hipertensió arterial són de causa desconeguda i basar la solució d'aquests problemes només en els fàrmacs o fins i tot en els metges esdevé un error inexcusable.
És per això que inspirant-se, en part, en les teories de Walter Benjamin, creu que hem de retornar el valor i el poder a la paraula, estimular els recursos i les capacitats de les persones per afrontar les diferents situacions vitals i exercir l'autonomia i la responsabilitat de la vida, sense delegar ni esperar una solució externa. Per a ell, el llenguatge de la paraula sempre és veritat, les paraules es manifesten en nosaltres, posar nom equival a retornar-nos el poder, una facultat la que mai havíem d'haver renunciat.
Utilitza, també, com a teràpia una relació epistolar, en forma de carta com un sistema per a superar la incomunicació entre metge i pacient (la síndrome de Babel) que té unes conseqüències terribles.
