Els trets més importants d'aquest text provisional són els índexs de "creixement moderat", que situarien a Taradell entre els 8.500 i 9.000 habitants a l'any 2026, i l'aposta per l'estació de tren de Montrodon. El nou habitatge que haurà d'acollir aquest increment de la població es construirà al costat de la circumval•lació (o rondes), una nova infrastructura que descongestionarà el centre del municipi.

L'avanç del POUM ja es va presentar el passat divendres davant d'uns 200 veïns. Ara, s'haurà de confeccionar un nou document (aprovació inicial) que es posarà a exposició pública a la tardor i que servirà per crear un nou text. Llavors, ja a la primavera de l'any que ve, aquest document final s'enviarà al Departament d'Urbanisme de la Generalitat, que es qui haurà de donar el vist-i-plau definitiu.

 

 

El document presentat avui preveu un creixement al municipi d'un 55 %, un increment "moderat" que, segons Mas, compleix els criteris que s'estableixen en els dos plans supramunicipals que marquen les directrius a la comarca: el Pla Territorial de les Comarques Centrals, i el discutit Pla Director de la Plana de Vic, actualment en període d'al•legacions. Aquest percentatge situaria el llindar màxim de població en 9.000 habitants (actualment, n'hi ha 5.800), la qual cosa "no arribarà a succeir perquè significaria que s'han omplert tots els solars", ha assegurat l'alcalde. Aquestes xifres sorgeixen de dues variants: el POUM preveu la construcció de 720 nous habitatges (un 20 % dels quals seran de protecció oficial), que s'haurien de sumar als 485 que ja es podrien construir en aquests moments (solars buits urbanitzables, segons la regulació actual del municipi).

 

El consistori ha optat per concentrar en alguns punts la construcció d'aquests nous habitatges, en detriment d'una possible dispersió. Els sectors on s'ha previst l'increment de vivendes, amb edificacions que no sobrepassaran els dos pisos, són el de la Vinya d'en Pallassa, la façana sud de Castellets, el camí de Seva-Pratsevall, la Tomba i la carretera de la Roca, tot ells situats molt a prop de les rondes, i la Miranda de la Plana i Montrodon. La construcció d'habitatges s'anirà fent de manera esglaonada, a mesura que es vagin executant els diferents plans parcials de la construcció de les rondes.

 

 

La recuperació de l'estació de tren de Montrodon és una altra de les característiques significatives del document. Amb aquest objectiu, s'ha fixat un "petit creixement" residencial en aquesta zona, amb una seixantena d'habitatges, la millora dels accessos, amb la construcció d'una rotonda, i la creació d'un gran aparcament, "com dos o tres camps de futbol", segons Munmany. A més, sembla que el departament d'Ensenyament ja s'ha mostrat interessat en la construcció d'una escola en aquest barri.

 

"Ja fa massa temps que hem estat d'esquena al tren", ha afirmat l'alcalde. L'aposta per l'ús del ferrocarril té relació amb una de les actuacions previstes en el Pla Director de la Plana de Vic, que pretén potenciar el tram Centelles-Torelló de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà i convertir-lo en una mena de "metro comarcal", amb doble via i una altra freqüència de pas.

 

Pel que fa a les xarxes viàries, el pla urbanístic preveu la construcció d'una ronda de circumval•lació, que connectarà amb totes les carreteres que arriben a Taradell. Aquesta nova via permetrà disminuir el trànsit al casc urbà i, alhora, actuarà com a límit entre el sòl urbanitzable i urbà (a l'interior de la ronda) i el no urbanitzable o rural (a l'exterior).

 

"La circumval•lació tindrà dues parts diferenciades: una de ponent, que servirà pel tràfic pesant que travessa la població, i una de llevant, que s'utilitzarà pel trànsit intern, i permetrà els accessos a llocs com l'escola, l'institut o el centre comercial", ha explicat Mas. "D'aquesta manera, aconseguirem la pacificació del tràfic al centre del poble", ha afegit.

 

 

L'avanç del POUM també fa referència al sòl industrial i contempla ampliar la zona dels dos polígons actuals: el de Vivet, que es destinarà a la indústria mitjana, i el de Castellets, on hi haurà parcel•les més petites orientades cap els tallers que actualment estan ubicats al casc urbà. De retruc i gràcies a una permuta d'uns terrenys del polígon de Castellets, quan s'amplií aquesta zona industrial, el castell de Taradell passarà a ser propietat de l'Ajuntament.

 

L'augment de la zona esportiva, la prolongació del parc de la Font Gran, en ambdós sentits, i la jerarquització dels camins forestals, que definirà alguns aspectes com l'accés, són alguns altres dels temes que ordena el document. El POUM també inclourà la regulació de les zones del golf, el càmping i el Pitch and Put, construïdes a partir de la legislació actual.

osona.com

-------------------------------------------

 

 

 

>>>> Cliqueu el mapa per ampliar-lo

 

 

L'Ajuntament de Taradell a aprovat l'avanç del que serà el futur Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Aquest pla recull per una banda els treballs que ja s'havien començat a l'empara de l'anterior llei d'urbanisme i per una altra les previsions del Pla Territorial de les Comarques Centrals.

 

El pla preveu la creació d'un sistema de circumval•lació de la població diferenciat en el seu tram de ponent, que servirà de variant per al trànsit pesat que actualment travessa la població, i el tram de llevant que recollirà i organitzarà el transit intern del nucli actual. Aquesta nova organització viaria permetrà en el futur la pacificació del trànsit a l'interior de la vila.

 

La majoria de zones de creixement residencial previstes es situen seguint la traça d'aquesta infraestructura, de manera que a mida que s'executin els diferents plans parcials s'anirà completant l'anell viari.

S'ampliaran els dos polígons industrials de la població ,avui ja al límit de la seva capacitat. El polígon del Vivet que s'orientarà a industria mitjana, i el de Castellets dedicat majoritàriament a parcel•les petites d'indústria en filera i tallers.

 

A nivell de noves dotacions el pla contempla l'ampliació de l'actual zona esportiva, la prolongació en els dos sentits del parc de la font gran, i la incorporació del castell de Taradell al sistema públic d'equipaments. També es preveu la recuperació de l'estació de tren de Taradell-Montrodon que anirà lligada a una ampliació residencial d'aquest barri. En el pla de l'habitatge un 20% del sostre residencial de nova implantació que es construeixi a Taradell en els propers anys serà habitatge de protecció.

 

En el sòl no urbanitzable es definirà una jerarquia de camins que clarifiqui l'accés a aquest àmbit i es mantindrà la majoria d'àmbits de protecció que ja preveien les normes fins ara vigents.

 

La imatge final vol ser el d'una població amb uns límits clars entre el sol urbà i el rústic, de manera que no quedin terres de ningú ni espais morts o balders. S'ha buscat un equilibri entre les diferents tipologies residencials, potenciant la densificació en les zones més properes al nucli antic. El repartiment equitatiu de l'habitatge de protecció en els diferents sectors de creixement pretén fomentar la integració social i evitar l'aparició de nuclis marginals.

 

Seguint el programa de participació ciutadana el dia 28 de juliol es va fer una presentació pública d'aquest avanç de pla al centre cultural Costa i Font. Els treballs de planejament continuaran a partir d'ara fins a definir tots aquells punts marcats per l'actual llei d'urbanisme, i de cara a la tardor es preveu de fer l'aprovació inicial del nou POUM. Aquesta aprovació anirà acompanyada d'una altra presentació pública.

 

 

La redacció del present POUM recull allò que ja es va aprovar en el seu moment seguint la tramitació segons l'article 125 de la llei d'urbanisme anterior. Des d'aquell moment s'han produït algunes novetats legislatives que obliguen a una clara revisió d'aquell document sense perdre'n el preceptes bàsics.

En moment actual s'estan redactant dos documents que actuaran com a marc legal de rang superior per al POUM de Taradell: el Pla territorial de les Comarques Centrals i el Pla director de la Plana de Vic. El primer degut al seu estat de tramitació ja s'haurà de tenir en comte a l'hora de redactar el POUM, el segon, pel mateix motiu, no estarà enllestit abans que s'aprovi el POUM, no obstant això s'intentarà adaptar el POUM de manera que no resultin incompatibilitat entre ambdós documents.

 

La redacció actual del POUM incorpora doncs tant els nous requeriments de la nova Llei d'Urbanisme de Catalunya, en especial pel que fa a cessions en sol urbà i a reserva d'habitatge de protecció, com les previsions del Pla territorial de les Comarques Centrals, concretament en els creixements urbans i en el marc temporal a 20 anys.

 

 

A banda de les necessitats legals de revisió del planejament cal esmentar els següents punts:

• La població de Taradell ha passat dels 4248 habitants de l'any 1985 als 5820 de l'any 2005, això suposa un creixement del 37% en els darrers 20 anys. Cal preveure la dinàmica de creixement de la població derivada tant del propi creixement com de la pressió demogràfica provinent de l'àrea metropolitana de Barcelona.
• La ocupació del sòl industrial disponible supera el 80% del total, això demostra l'èxit del model industrial del municipi alhora que fa necessari preveure superfície per a implantacions industrials de mida petita i mitjana, entenent que les implantacions de mida gran i molt gran s'han de resoldre a nivell comarcal.
• El gran nombre de modificacions dutes a terme durant aquests anys requereix per si mateixa una revisió del planejament que endreci les diferents qualificacions aparegudes i que posi ordre en la cartografia normativa disponible.
• La mobilitat, tant intermunicipal com municipal han augmentat de forma significativa en els darrers anys, generant un trànsit no adequat en alguns punts del nucli urbà.

 

 

El POUM de Taradell parteix de les premisses bàsiques d'actuació previstes en el seu moment. El desenvolupament del POUM vol en tot moment distingir l'espai urbà del rural, buscant sempre uns límits clars entre els dos móns, que només es volen dissoldre en aquelles zones verdes, especialment les rieres, que actuen de cintes connectores entre ambdós espais. Aquesta clara distinció desemboca en la definició d'espais urbans clars i de qualitat. Aquest límit es formalitza principalment amb la nova vialitat de circumval•lació.

Els nous creixements s'organitzen principalment al voltant del nucli històric de Taradell tot buscant una certa compacitat de l'estructura urbana amb unes densitats mitjanes.

Principals punts de la proposta

Les determinacions essencials que conté el pla volen resumir-se en els següents punts:

• Es crea una nova vialitat de circumval•lació del nucli de Taradell diferenciada en Oest, Est i Nord, que anomenarem rondes. La ronda Oest actuarà com a circumval•lació del poble tot alliberant de trànsit de pas al centre del poble. La ronda Est actuarà com mecanisme esponjador del trànsit intern a llevant de la població, i permetrà facilitar l'accés tant al centre urbà i comercial com al institut i a l'escola. La ronda Nord quedarà desdoblada en la carretera actual i en nou accés al nucli de La Roca.
• El conjunt de les rondes actuarà també com a límit entre el nucli de Taradell i el paisatge no urbanitzable.
• Es creen nous sectors de creixement urbà majoritàriament recolzats en aquesta nova vialitat, de manera que es formalitza també una façana clara del nucli de Taradell de cara a l'exterior.
• Es preveu un creixement del nucli de Montrodon pensant sobretot en la futura recuperació de l'estació de tren. El departament d'ensenyament ja s'ha mostrat interessat en la construcció d'una nova escola aprofitant les cessions resultants d'aquest sector.
• Els sectors industrials del Vivet i de Castellets creixeran, el primer de manera més important que el segon, de manera que al Vivet es concentrin les industries mitjanes i a Castellets les petites industries i tallers. Amb l'actuació de Castellets el poble obtindrà coma cessió d'equipaments el Castell de Taradell.
• Els nous sectors integraran algunes edificacions l'ús de les quals es considera poc compatible amb la proximitat de l'ús residencial. D'aquestes algunes desapareixeran i d'altres se'n reconvertirà l'ús. Es preveu de reconvertir El Tint en un edifici que integri usos residencials, terciaris i d'equipament privat. El Vapor es reconvertiria en sector residencial en el qual l'enderroc de les naus actuals permetria la recuperació de les vores de riu en el sistema de parcs urbans. La granja del sector de La Tomba desapareixeria per formar part el seu emplaçament d'una zona verda a peu de riera. Les tres fabriques o naus a ponent de la població passarien a integrar-se en l'actuació del Vivet o bé a permutar el seu emplaçament actual per superfícies equivalents d'equipament i zona verda de l'actual polígon del Vivet.
• Per últim l'actuació prevista a la Roca, molt limitada en nombre de parcel•les resultants, permetrà la obtenció del sòl públic per a equipaments i zones verdes que establirà un límit clar en la façana sud de la urbanització de manera que s'evitin problemes d'ampliació incontrolada del sòl urbà.
• Es crea un sector d'equipaments com a continuació de la zona esportiva actual, de manera que puguin aprofitar-se tant els recursos compartits com les sinergies que creen aquestes instal•lacions esportives entre elles. Aquest serà també un bon punt per a la situació d'una nova escola. Aquesta zona d'equipaments i zona verda es crea majoritàriament a partir de cessions provinents dels sectors del Vivet (verd i equipaments), Façana sud de Castellets (equipaments) i Carretera de La Roca (equipaments).
• Com a resultat de les cessions obligatòries de zones verdes es procurarà articular un sistema del verd urbà que primi la continuïtat dels parcs urbans. En especial es potenciarà la continuació del Parc de la Font Gran en les dues direccions, tant en sentit ascendent com descendent, arribant fins a la ronda de ponent per una banda i fins a l'institut i el bosquet del vapor per l'altra.

 

 

La regulació del sòl no urbanitzable seguirà bàsicament allò previst a les NNSS, contrastant les zones de protecció que ja es preveien amb allò que pugui indicar l'estudi del medi. S'incorporaran també totes aquelles aportacions que puguin ser interessants i d'obligat compliment en un futur provinents del Pla Director de la Plana de Vic. Es regularà d'una manera directa des de el POUM les zones esportives del Golf i del Pitch&Put així com el Càmping. Es regularà el sistema de camins dins el sòl no urbanitzable tot creant una jerarquia clara amb una normativa adequada a aquest medi.

 

 

El POUM preveu un creixement de la població seguint els criteris del Pla territorial de les Comarques Centrals. El creixement previst no és obligatori sinó que el pla el preveu pel cas que es doni. El mateix POUM preveurà en la seva agenda el graonament en l'execució del planejament derivat, de manera que uns sectors vinguin condicionats per l'execució prèvia d'altres sectors. En aquest sentit es donarà prioritat als sectors de La Tomba i del Vivet. Els sectors de Castellets i de la Façana sud de Castellets quedaran condicionats el primer al segon. En la resta i deixant a part Montrodon, s'impedirà el desenvolupament simultani de dos sectors.

Habitatge de protecció pública

 

Es reservarà el 20% del sostre del nou planejament a habitatge de protecció pública. Aquest sostre es repartirà entre els diferents sectors atenent a les particularitats de cadascun d'ells. Així els que per tipologia o per suportar altres càrregues no es considerin aptes per a aquest tipus d'habitatge no en contindran.

D'igual manera algun dels sectors amb més densitat tindran un percentatge una mica major d'habitatge social. S'ha de tenir en compte que el percentatge del 20% del sostre es tradueix en aproximadament un 35% del nombre d'habitatges de nova creació destinats a aquesta tipologia.

2-VIII-2006