Jaume Espona es va relacionar amb artistes del seu temps, va finançar la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses (Duran i Reynals) i va llegar nombroses obres d’art al MNAC.
Entre 1928 i 1943 va reformar la casa pairal-d’estiueig a Torelló. L’arquitecte Raimon Duran i Reynals (1895-1966), deixeble de Francesc Galí i molt vinculat al financer Jaume Espona, va dirigir aquesta reforma (1943). Duran va projectar el vestíbul de l’Estació de França i el Palau de les Arts Gràfiques per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 (actualment Museu d’Arqueologia). Va ser racionalista i membre del GATCPAC durant la 2a República, però, després del 39 va retornar a la influència del classicisme italià (noucentista tardà). Va fer nombroses cases de camp amb aquest estil refinat, entre les quals es pot esmentar la casa Espona de Torelló.
Francesc Galí, deixeble d’Alexandre de Riquer, va rebre influències del Modernisme però encaixa millor dins del Noucentisme abarrocat i arcaïtzant. Destaquen els frescos de la Central de Correus de Barcelona (1928), la cúpula del Palau Nacional (1929) o l’Hotel de la Rotonda de Barcelona.
A la casa Espona de Torelló hi va treballar, segurament, l’any 1928 o 1929, quan en Jaume Espona va iniciar la reforma de la casa pairal. Una altra possibilitat és que ho fes després de l’exili a Anglaterra, 1951, però sembla ser una data massa tardana si s’analitzen els dos moments en què es van fer les reformes de la casa (1928 i 1943).
