Avui dissabte ha tingut lloc la segona ponència de les jornades Vic, reflex d'una ciutat, de Convergencia Democràtica de Catalunya de Vic. En aquesta ocasió s'ha parlat de cultura.

Les polítiques i la gestió culturals han estat els eixos bàsics de les intervecions dels ponents convidats per a l'ocasió, Vicenç Villatoro i Jaume Ayats.

 

L'elevada participació dels assistents i els diversos temes que han anat sorgint han posat de manifest la importància de les polítiques culturals, donat el seu caràcter cohesionador i  identitari.

Xavier Solà, membre de l'executiva de CDC de Vic i Osona ha destacat, en la presentació de la jornada d'avui, el moment crucial que està vivint Vic com a ciutat amb l'increment de població i com a punt de connexió entre d'altres ciutats, gràcies a les infraestructures viàries. A nivell cultural és també un moment important, donada la quantitat d'equipaments que es posaran en funcionament en els propers anys, com el conservatori i l'escola de música, el canvi d'ubicació de l'escola d'art de Vic, el nou model bibliotecari, el nou teatre i la posada en funcionament del nou centre d'arts plàstiques.

 

Solà ha destacat que "la cultura té un pes molt important a Vic, per la qual cosa és imprescindible parlar-ne", ha reiterat la intenció de CDC, amb aquestes jornades, de crear una dinàmica de reflexió prèvia a la confecció del programa electoral de cara als propers comicis i ha procedit a presentar els ponents de la sessió. En primer lloc, Jaume Ayats, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Filologia Catalana i Doctor en Filosofia i Lletres.

 

En segon lloc, Vicenç Villatoro, periodista i escriptor, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou director del diari Avui, director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya i també diputat al Parlament per CiU, escó que va ocupar fins l'abril de 2002, en què va assumir la direcció general de la CCRTV. En la seva faceta d'escriptor, Villatoro ha conreat gèneres diversos, obtenint el premi Prudenci Bertrana per la novel•la La ciutat del fum l'any 2001. També ha estat director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

 

Jaume Ayats ha definit cultura com "tot allò que resta de classificar tots els elements de la societat en categories concretes – educació, sanitat, etc. – i que és la base per a la construcció i la relació social". El fet que la cultura sigui un fet relacional provoca que s'hagi d'anar reaccionant al què es va detectant, així doncs ha de ser quelcom en constant revisió. La definició de cultura també té, per Ayats, un elevat component ideològic, ja que "ens trobem en el món de les idees i això crea immediatament discrepàncies; els pensaments no han de ser o blancs o negres, per la qual cosa hem de perdre-li por a la ideologia".

 

Ayats ha definit tres tipus de cultura: en primer lloc, la cultura de l'entertaintment, tan arrelada al món anglosaxó, que és bàsicament la indústria cultural com a negoci. Segons Ayats, "no es pot dissenyar cap política cultural sense dialogar amb aquest tipus de cultura i integrar-la, ja que també ha adquirit molta potència en la nostra societat." Amb tot, essent una cultura que ja té els seus propis mecanismes d'autofinançament, cal reflexionar molt respecte a com s'hi impliquen les administracions. 

 

En segon lloc, "la cultura del sector artístic, que s'erigeix com la cultura en majúscules i que pretén oferir educació a la societat del què és i no és cultura". Aquesta segona definició "es financia amb subvencions de les administracions, que han d'establir polítiques culturals molt concretes per decidir què es subvenciona i què no i valorar-ne els resultats, fet que ara com ara és molt difícil". Segons Ayats, "poden donar-se decisions incorrectes o arbitràries davant la dificultat de crear un criteri prou independent de la gestió de l'administració".

 

Finalment, la cultura que crea més sociabilització de manera directa, que per contra, és la que costa més que s'entengui com a cultura, donats els seus límits confusos: la cultura del carrer - les festes de barri, les festes majors -, tan important en el món mediterrani i que crea un teixit relacional que conforma la base de la vida i que està en procés de dissolució. Ayats afirma que "a Vic encara funciona i s'hauria de ser especialment curós per mantenir-la, ja que ens vincula al lloc on pertanyem, crea relació i integra també la cultura de l'entreteniment, que no podem obviar".

 

 En aquest sentit, afirma que "aquesta cultura es basa en la tradició però també en el canvi i en l'adaptació constant a la societat, ja que no podem immobilitzar-nos en la cultura del passat".

Com a conclusió, i després de les intervencions dels assistents, Jaume Ayats ha destacat la importància d'un debat sobre les polítiques culturals municipals i els criteris que cal aplicar per l'elaboració d'aquestes polítiques per tal que siguin cohesionadores i integradores.

 

Per la seva banda, Vicenç Villatoro,  coincidint amb Jaume Ayats, ha definit la cultura com "un fet extremadament ideològic que ha de respondre al per què i al per a qui". S'ha de fer política cultural per a la gent, per al ciutadà, ja que "la cultura forma part de l'estat del benestar". Respecte al per què, Villatoro s'ha referit a què les polítiques culturals han de saber perfectament quin ha de ser l'objectiu de les mateixes. Segons ell, "es fan polítiques culturals per vàries raons: perquè la gent pugui consumir una cultura que el mercat no ofereixi de per si; perquè s'ha de promocionar la creació; per crear una indústria cultural sòlida; la cultura és portadora i expressió de la identitat; i perquè la cultura actua com a factor de cohesió social, creant llaços de pertinença, creant un nosaltres al qual ens sentim arrelats". En la societat actual, els elements que conformen la plaça pública, entenent-se com a entorn comú on vivim i interactuem, són motiu d'un gran debat, ja sigui pels canvis constants de la societat com per les polítiques que es creen per decidir "què hi posem". En aquest sentit, Villatoro apel•la a què "la cultura té un lloc a la plaça pública, però hi hem de posar aquells elements que propiciïn la cohesió i l'organització social".

 

Com a elements que també conformen la plaça pública, Villatoro ha esmentat també les convencions, els mètodes, els acords sobre procediments, la llengua, els valors, un coneixement del "tronc comú", definit aquest com les arrels que conformen el fet d'un país, i que aquest tronc "no s'ha construït des de l'erm". En la societat actual, Villatoro ha exclòs la religió de la plaça pública.

 

Com a conclusions, Villatoro ha definit que la seva visió de bona política cultural és "la que ajuda a endreçar i a fer el què no fan els altres agents de la societat. Els polítics tenen la tasca de definir per quins motius fan política cultural, quin és l'objectiu i què es vol transformar, per tal d'aconseguir una millor manera de fer les coses".

 

Posteriorment, s'ha seguit amb el debat obert, en el qual s'han tractat temes com la irrupció de les televisions privades en la societat catalana i els seus efectes, la importància de què es facin polítiques educatives amb criteris per tal que les noves generacions s'enfrontin amb la cultura amb coneixements de base i la importància de crear programes multiculturals per tal que tothom es pugui sentir del lloc on viu. Com a breu recull de totes les opinions que s'han escoltat, Xavier Solà ha extret que les polítiques culturals haurien de tenir un tronc comú amb les següents característiques: qualitat, sociabilitat (integradora), catalanitat i modernitat.