Míting de Josep Anglada, al 5è congrés de la PxC. Foto: Adrià Costa

75.321. Aquest és el nombre de vots assolits pel partit de Josep Anglada, Plataforma per Catalunya, a les eleccions del passat 28 de novembre. Una xifra que omple l'haver del compte de resultats de la polèmica formació. I en el mercat de futurs -el més immediat és afrontar les eleccions municipals del 22 de maig- cal fidelitzar la clientela i buscar-ne de nova. La greu crisi social que avança sense miraments és brou i fondo per a la formació de Josep Anglada i, per tant, cal reorientar la tàctica.

Amb aquesta intenció, la PxC ha clausurat el congrés celebrat aquest diumenge a Vic. Aprofitant el conclave ha aprovat les 90 candidatures del partit que concorreran el proper 22 de maig.  Amb l'objectiu de multiplicar la xifra dels 17 regidors actuals a tot Catalunya, el think-tank d'Anglada ha variat l'orientació del dret però no la munició. Com Ikea, ha redecorat el seu discurs buscant nou públic aprofitant l'avinentesa de la xacra de l'atur i del menyspreu que pateix la classe política tradicional.

Seguint l'exemple de la ultradreta europea i nord-americana els darrers anys, Anglada dirigeix el seu discurs a un target més concret: els obrers - "red-neck" o "blue-neck" en terminologia política-, els pensionistes, els pares de família i els botiguers.  "Uns perquè veuen que han perdut la feina; d'altres perquè veuen retallada la seva pensió; els altres perquè veuen que les escoles estan plenes d'immigrants; els joves perquè veuen les places convertides en lloc de violència i bandes llatinoamericanes, i els botiguers perquè pateixen la competència deslleial", ha argumentat Anglada en el seu discurs. "Són els catalans els qui estan patint la invasió de la immigració i dels dirigents de l'economia basada en l'especulació", ha reblat.

És a dir, PxC entèn que els seus enemics són la immigració i l'economia especulativa. "La immigració amenaça la Catalunya tal i com l'hem coneguda: plena de mesquites, basars xinesos i bandes llatines", ha sentenciat. "Els que han vingut a aprofitar-se de la nostra democràcia que marxin: alliberarem Catalunya de la invasió que tenim", ha dit Anglada després que el representant del Front Nacional francès el definís com el "combatent de la resistència catalana contra la islamització d'Europa, el capitalisme cosmopolita i el liberalisme mundialista".

Segons Anglada, la solució no són "aprenents de bruixot amb la immigració com Garcia Albiol o Vila d'Abadal - que són una mala còpia meva- sinó nous dirigents capaços d'afrontar aquesta catàstrofe, aquesta invasió que destrueix els nostres drets socials i que arruïna el sistema de la seguretat social i educatiu".

PxC ha cosit aquest diumenge un discurs que omple de tòpics el vell eslògan de "primer, els de casa". Abraonat i impulsat per la recol·lecció de vots del passat novembre i per les llegendes urbanes que s'escampen com la pólvora sobre la immigració, ha recollit el guant del convidat del partit austríac FPÖ Harald Vilimsky: "El dia 22 de maig serà el dia de la ira". Paradoxal, el nom de les revoltes del nord d'Àfrica bategen una perillosa lluita política contra aquells que les han encetat. Les trinxeres de les municipals, més que fer guanyar PxC, poden deixar l'adversari polític atrapat al fangar del seu discurs.