El Tribunal de Comptes ha imposat una fiança de fins a 5,4 milions a una quarantena d'alts càrrecs del Govern per l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. L'òrgan fiscalitzador, que aquest matí ha citat els afectats per comunicar-los els imports, vol que l'expresident Artur Mas i Andreu Mas-Colell paguin 2,8 milions d'euros mentre que en reclama a l'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras 1,9 milions. Tot plegat correspon a despeses suposadament irregulars en el marc de la promoció del procés arreu del món. 

El més afectats en aquesta causa és l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, que ha d'afrontar 3,6 milions d'euros. Pel que fa a l'exconseller Raül Romeva, el tribunal li exigeix una fiança de 2,1 milions d'euros. Per al portaveu del govern de Mas, Francesc Homs, fiança puja fins als 2,9 milions d'euros, mentre que les interventores Mireia Vidal i Rosa Vidal han de pagar 3,1 milions i 1,8 milions, respectivament.

Pel que fa a la resta d'implicats, entre els quals hi ha exsecretaris generals i diversos delegats del Govern a l'exterior, les fiances es mouen entre els 177.000 euros que ha de pagar Sergi Marcén i els 1.000 de David Mascort. Destaquen l'exsecretari general de Presidència Joaquim Nin, que ha de pagar 164.000 euros, i l'exsecretari general d'Exterior Aleix Villatoro, que n'ha de pagar 150.000. 

De la Secretaria d'Acció Exterior i de la Unió Europea es demanen 27.189 euros per activitats relacionades amb el procés d'autodeterminació, 3.863 per trobades de delegats i 21.175 euros per contractes. Les delegacions del Govern a l'estranger van utilitzar 3.222 euros indegudament, segons el tribunal, per a la utilització de locals i 205.081 euros per activitats relacionades amb el procés en cada delegació, destacant els 27.217 euros de la delegació a França, els 31.794 a Estats Units, els 25.153 a Itàlia i els 69.119 al Regne Unit.

A les delegacions també els atribueix 261.581 euros d'irregularitats i deficiències en el compliment de normes de gestió per falta de documentació justificativa, 151.430 per pagaments injustificats, 149.564 per serveis d'assessorament i elaboració d'informes i 32.844 euros per atencions protocol·làries i representació.

[h3]Impacte de ple la reunió Sánchez-Aragonès[/h3]
La vista ha començat a les 9.30 h a porta tancada. Tots tenen a partir d'ara quinze dies per pagar aquestes fiances de manera solidària. Les fiances ja es preveien milionàries, especialment per als principals dirigents del procés en els últims anys -Mas, Puigdemont, Junqueras i Romeva, entre d'altres- i tot plegat impacta de ple en la represa del diàleg i la inauguració de la "nova etapa" que arriba després dels indults. Les filtracions de la premsa, que han molestat a alguns dels implicats, també avançaven uns imports molt alts per part del tribunal.

El procediment del tribunal tampoc ha deixat satisfet als implicats. Els advocats només tenen tres hores per llegir un informe de 504 pàgines, i posteriorment només tindran deu minuts per presentar al·legacions. Això ho ha denunciat Puigdemont a través del seu compte de Twitter, acusant el tribunal d'actuar "de fons i forma" com el franquisme.

Els afectats han d'abonar en un termini curt de temps aquests pagaments si no volen que se'ls embarguin els béns. Com en altres ocasions, ja s'han fet crides a omplir la Caixa de Solidaritat, que afronta aquest nou cop econòmic amb menys múscul que en el passat. La decisió d'aquest dimarts del Tribunal de Comptes no suposa que hi hagi responsabilitat comptable per als afectats, sinó que és un pronunciament "previ i provisional".

Un cop superada la fase d'instrucció s'entra ara en la del procés jurisdiccional, on el tribunal emetrà un edicte que s'enviarà a les parts i al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per fer públic que es du a terme el procés i iniciar les vistes. Aquesta fase acabarà amb una sentència en primera instància que es podrà recórrer en apel·lació a la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, primer, i al Tribunal Suprem, després.

Les fiances suposen pagar de nou pels fets del 9-N i la tardor de 2017, en aquest cas des de la perspectiva de l'acció exterior. Com que la causa arriba fins al govern d'Artur Mas, també s'inclou la consulta del 9-N. Mas, Ortega, Rigau i Homs ja va ser condemnat a pagar prop de cinc milions d'euros per aquella votació, i van ser condemnats a una pena d'inhabilitació que ja ha estat complerta. Va passar el mateix amb l'1-O, a finals de gener de 2020, el Tribunal de Comptes va imposar una fiança de 4,1 milions d'euros al Govern de Carles Puigdemont per l'organització de l'1-O. Tot plegat se suma a les condemnes de presó que han patit els nou presos polítics, indultats ara després de més de tres anys i mig entre reixes.

[h3]La derivada penal, en fase d'instrucció[/h3]
La causa al Tribunal de Comptes és per responsabilitat comptable, és a dir, no implica risc de presó però si d'arruïnar l'afectat. "Busca la mort civil", denunciava fa uns dies el president Pere Aragonès. De la investigació sobre l'acció exterior se'n deriva, però, una causa penal contra una desena d'alts càrrecs de la Generalitat, entre ells l'exconseller Raül Romeva. El procediment, obert a instàncies de la Fiscalia i pilotat pel jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, es troba tot just a l'inici i no està previst que es reactivi fins després de l'estiu.

En tot cas, investiga també les despeses de la Generalitat en la promoció de Catalunya arreu del món i té sobre la taula una desena d'actuacions presumptament irregulars. Com en el cas del Tribunal de Comptes, la jutge analitza l'atorgament de subvencions de manera suposadament contrària a la normativa, també l'elaboració d'informes sobre el procés, els viatges i la promoció de Catalunya. La tesi de la Fiscalia és que, en el marc de l'acció exterior, es va promocionar la qüestió catalana arreu del món per internacionalitzar la causa i rebre suports.

[h3]Investigació des de 2017[/h3]
La investigació, un calaix de sastre que abraça l'actuació de la Generalitat en l'àmbit exterior de l'última dècada (2011-2017), ha estat molt criticada per les defenses, que denuncien que se'ls han vulnerat drets als seus clients i no s'han pogut defensar. A tot això s'hi sumen el paper del Tribunal de Comptes, un òrgan opac, polititzat i tacat pel nepotisme dels seus integrants. A dia d'avui el controla una majoria conservadora escollida pel PP l'any 2012, quan el partit que aleshores liderava Mariano Rajoy tenia majoria absoluta. El tribunal acaba mandat a mitjans de juliol però el PP, ara amb Pablo Casado al capdavant, en bloqueja la renovació.

La investigació s'encarrega a finals de 2017 per part de la comissió mixta Congrés-Senat de relacions amb el Tribunal de Comptes. L'organisme va sol·licitar al tribunal una fiscalització sobre en què s'havien gastat una sèrie de recursos de la Generalitat previstos per a l'acció exterior entre els anys 2011 i 2017. Fonts del tribunal sostenen que la investigació s'ha fet per la via ordinària i, per això, es va enviar un avantprojecte de l'informe als responsables de les entitats fiscalitzades per tal que hi presentessin al·legacions. L'informe va ser votat al ple del tribunal, on hi ha el fiscal en cap del tribunal, i es va remetre a l'Advocacia de l'Estat. Finalment, el document va ser aprovat en ple el 26 de març de 2019.