Inés del Río Prada, membre del "comando Madrid" d'ETA als anys 80 conjuntament amb Ignacio de Juana Chaos o Antonio Trotiño, va ser condemnada a més de 3.000 anys de presó per haver participat, entre d'altres atemptats, en l'assassinat de 12 guàrdies civils. L'Estat espanyol, com a molts d'altres presos amb delictes de sang, va aplicar-li la "doctrina Parot". Fa uns mesos, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ja va posar en dubte aquesta mesura i va condemnar l'Estat espanyol a pagar una indemnització de 30.000 euros a Inés del Río Prada per "danys morals" i va instar a "posar-la en llibertat en el termini més breu possible". El govern espanyol va presentar un recurs i, de moment, encara no ha complert la sentència. El resultat d'aquest recurs es coneixerà avui.
La "doctrina Parot" és fruit d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) del 2006, que ha creat jurisprudència. Aquesta resolució dictamina que els beneficis penitenciaris que es podien descomptar els reclusos s’han d’aplicar individualment a cada una de les sentències i no sobre el màxim legal de permanència en presó, que són 30 anys. La conseqüència més directe és que els presos amb més d’una sentència, la suma final dels beneficis penitenciaris que es poden reduir és molt minse i, per tant, no poden sortir de la presó uns anys abans dels 30. És el cas de Juan José Zubieta Zubeldia.
La caserna de la Guàrdia Civil de Vic va ser un dels objectius d'ETA, el 1991. Foto: Sebastià Masramon.
