La Generalitat de Catalunya ha posat fi a la moratòria que limitava la creació i ampliació de granges a un total de 37 municipis d'Osona i el Lluçanès, zones catalogades com a vulnerables on la contaminació del subsol i dels aqüífers per nitrats és elevada. Encara que els índexs de contaminació no han millorat, la Generalitat ha decidit no prorrogar la moratòria imposada fa uns anys i les conseqüències ja s'han començat a fer paleses al territori, on hi ha hagut un increment de sol·licituds per créixer en capacitat per part de diverses explotacions ramaderes. Entre els arguments del Departament d'Agricultura hi ha la vigència d'una regulació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que ja fixa els supòsits que permeten ampliar granges.
"La fi de la moratòria és un tema que ens preocupa", admetia la consellera comarcal, Ester Coma, durant el ple del Consell Comarcal d'Osona d'aquesta setmana. Al mateix temps, detallava que han preguntat a la Generalitat quines estratègies té el Govern al respecte i, a pregunta de la CUP, reiterava que "en cap cas veiem que les plantes de biogàs siguin una solució a l'ampliació de granges", sinó que vetllaran perquè si apareixen aquests tipus d'infraestructura al territori "sigui per solucionar els problemes existents i no per crear-ne de nous".
Entitats, administració i partits polítics mouen fitxa
La fi de la moratòria que limitava la creació i l'ampliació de granges a la majoria dels municipis d'Osona i el Lluçanès ha posat en alerta administració, partits polítics i entitats del territori, que reclamen a la Generalitat que hi torni a posar fre.
Per exemple, des de la CUP exposaven al ple del Consell Comarcal de juliol que ja estan arribant sol·licituds per fer créixer la cabana porcina de la comarca i, al mateix temps, criticaven que amb l'impuls de plantes de biogàs resulta "més fàcil" justificar la finalització de l'ajornament.
Per la seva banda, el grup parlamentari dels Comuns ha reclamat al Govern que restableixi de nou la moratòria en les zones més contaminades per nitrats i amb una càrrega ramadera elevada i han iniciat una campanya de recollida de signatures amb aquesta finalitat: "La finalització de la moratòria ha creat un buit normatiu que permet tornar a tramitar noves explotacions intensives i semiintensives, ampliacions de capacitat i canvis d'orientació productiva que comportin un increment de la generació de nitrogen en municipis que ja suporten una pressió ramadera excessiva", diuen. En clau municipal, Vic En Comú Podem demanava al ple de l'Ajuntament vigatà del mes d'agost que el conjunt del consistori es pronunciés per reclamar al Departament d'Agricultura i al Govern "apliquin un nou decret o una ampliació per tal que la limitació continuï vigent".
Per la seva banda, Bet Piella, presidenta de Creacció i regidora d'Estratègia econòmica i desenvolupament territorial de Vic, reiterava que "és una mala notícia" i explicava que el Govern diu que tot i la fi de la regulació, les granges que vulguin ampliar "hauran de complir uns requisits concrets", com portar els purins a una planta de biogàs: "No hi estem d'acord i així ho hem manifestat", deia Piella.
Des del Grup de Defensa del Ter es mostren indignats amb els fets i acusen la Generalitat de "combregar" amb la idea que "les lleis i la tecnologia solucionaran l'excés de nitrats a l'aigua". En referència a les plantes de biogàs, posen d'exemple la que va obrir-se a les Masies de Voltregà "que va propiciar que s'incrementessin el nombre de porcs amb l'argument que ja portarien els purins cap allà". La infraestructura ha hagut de tancar, però "els porcs segueixen existint i pixant", adverteixen.
L'anàlisi que els activistes realitzen anualment a les fonts d'Osona i el Lluçanès han donat a conèixer que, aquest 2026, el 44% dels brolladors del territori estan contaminats per nitrats. Amb tot, reiteren que aquest no és l'únic problema de "l'agroindústria del porc", sinó que també genera consums elevats d'aigua, contaminació de rius i rieres, contaminació de l'aire, contribueix a l'escalfament global i al canvi climàtic, són un "perill" per a les epidèmies, centra l'economia comarcal a un únic sector, genera llocs de treball de baixa qualificació, obliga els petits pagesos a dependre de l'agroindústria i comporta beneficis econòmics per a les grans empreses, així com costos ambientals i socials importants.
En la mateixa línia es manifesten des d'Osona Respira, entitat que mostra preocupació per la fi de la moratòria: "Hem llegit la notícia amb un gran desencís, incomprensió i impotència", diuen en un comunicat. En el text reiteren que "a Osona tenim un problema de contaminació ambiental de l'aire, el sòl i l'aigua" i afegeixen que "la indústria ramadera, especialitzada en l'engreix de porcs seguint el model de producció industrial" n'és la responsable.
"Osona té un problema evident amb els purins, ja que la seva producció duplica la capacitat del territori per tractar-los. No hi ha prou terra per abocar tots els purins que es generen i la producció de nitrogen dels purins supera en un 100% la capacitat d'absorció dels cultius de la comarca", diuen des d'Osona Respira i reiteren que la moratòria que ha acabat recentment "ha estat una mesura clarament insuficient" perquè "no s'ha aconseguit reduir la contaminació per purins". El comunicat insisteixen que cal "redimensionar l'agroindústria del porc", "invertir, protegir i acompanyar la ramaderia extensiva i pasturatge", i demanen "justícia ambiental" i que l'agroindústria assumeixi els costos ambientals i socials que comporten les seves activitats contaminants.
Osona treballar per transformar el sector agroalimentari
El sector agroalimentari és un dels pals de paller de l'economia d'Osona i el Lluçanès, encara que afronta reptes ambientals, productius i socials rellevants, com la gestió de les dejeccions ramaderes, la manca de relleu generacional o la necessitat d'incorporar més innovació i digitalització. En aquesta línia, des del territori es treballa amb una estratègia territorial integral per impulsar-ne la transformació.
Parlem d'Osona Biocircular, una iniciativa que neix amb l'objectiu de connectar el teixit comarcal -administracions, empreses, universitat, centres de recerca i sector primari- per accelerar la transició cap a un model més competitiu, sostenible, digital i arrelat al territori, i perquè aquest esdevingui un hub de la bioeconomia amb capacitat per atraure recursos públics i privats. Entre les iniciatives que planteja Osona Biocircular hi ha la construcció d'una planta de biogàs adaptada i proporcional al territori.
