L'Esquerda de Roda de Ter està de celebració, ha complert la 50a campanya arqueològica continuada i amb criteris científics. El 1977 un equip dirigit per la investigadora de la UB Imma Ollich va iniciar els treballs d'un jaciment que se situava en l'època medieval. Quatre anys més tard, va fer un salt important amb l'aparició de nivells ibèrics. "S'ha demostrat que és un jaciment gran, com Ullastret o Empúries", explica a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) la investigadora principal, Montserrat Rocafiguera. "L'Esquerda té corda per estona", assegura. De les 12 hectàrees que fa, se n'han excavat 1,5. Enguany ha aparegut una estança i l'encreuament de dos carrers al poblat ibèric. I a la zona medieval, cinc tombes a la necròpolis i les restes de tres individus sencers.
"El que defineix el jaciment de l'Esquerda és la continuïtat i la magnitud de les estructures, amb una muralla de 5 metres d'amplada". Així s'expressa Rocafiguera, codirectora de les excavacions del sector ibèric i una de les persones que ha viscut en primera persona l'evolució del jaciment. Va començar a treballar-hi quan tenia 19 anys. "Ara en dec portar uns 47", assenyala. Com a una de les màximes coneixedores del jaciment, no dubta de la rellevància per a la història de Catalunya, entre altres coses perquè permet resseguir 2.500 anys d'història, des del bronze final, el món ibèric, el visigot i tot el període alt i baix medieval, fins al seu abandonament l’any 1314.
El jaciment es troba en una península de 12 hectàrees, de les quals 1,5 són les que s'han excavat. "L'Esquerda té corda per estona i espero no veure el seu final", assenyala. És un jaciment que "sorprèn cada any" i on encara hi ha molta història per descobrir amb noves línies d'investigació. Durant tots aquests anys han aparegut objectes d'interès com ara monedes, restes d'escut, espases i altres elements quotidians. Preguntada per les més destacades, la investigadora assenyala que "el que defineix" realment el jaciment "no són les peces, que no canvien el curs de la història". El que sí que ho fa, remarca, és tota la recerca que es fa en el dia a dia del jaciment.
Les novetats al poblat ibèric
Les excavacions al poblat ibèric d'enguany s'han concentrat en dos sectors. Al sector 4, a la zona d'interior de muralla, ha aparegut la confluència de dos carrers sense datació encara. Un és un carrer ampla que travessa un altre carrer més estret amb un "gran empedrat" de còdols, segons detalla el codirector del jaciment ibèric, Jordi Maria Gibert. Al sector 9, també ha aparegut una estança rectangular que seria anterior a les estructures ibèriques del segle IV i que permetrà conèixer més detalls sobre l'evolució urbanística de la fortalesa ibèrica. La presència de sitges on guardaven el gra en època medieval és una de les "dificultats" en aquesta zona perquè van perforar els nivells ibèrics.
A la zona medieval, a tocar de les restes de l'església, els arqueòlegs han treballat en una nova zona de la necròpolis. La codirectora de l'àrea de medieval del jaciment i professora de la UB, Esther Travé, ha explicat que han hagut d'excavar més d'un metre de profunditat per treure la terra que colgava aquesta zona. Després de dues setmanes de feina, han recuperat cinc tombes de diferents tipologies i algunes osseres amb restes barrejades. "Les més antigues estan excavades a la roca, després hi ha unes altres amb lloses verticals i una altra fase amb forats a terra".
En total han pogut recuperar el cos sencer de tres individus de períodes que podrien situar-se des del segle X fins al XIII. "Els morts s'enterraven sense aixovar, però alguns els hem trobat prou ben conservats", ha remarcat. L'anàlisi d'aquestes restes permetran tenir informació molt valuosa com ara possibles malalties, causes de la mort o alimentació.
