El Govern vol potenciar el model d'aules d'acollida intensiva a secundària per reforçar l'acompanyament i la integració dels alumnes nouvinguts. Ho ha explicat la consellera d'Educació, Esther Niubó, durant una visita a l'Institut La Plana de Vic, on el 60% de l'alumnat és d'origen estranger, hi ha 25 nacionalitats i disposen de dues aules d'acollida, una d'intensiva.
En aquest context, Niubó també ha assenyalat que el potenciament d'aquest recurs serà un dels punts que l'executiu posarà sobre la taula en el debat educatiu que el president Illa ha convocat per la setmana vinent: "Ja no és només un tema lingüístic, sinó que requereix suport socioemocional (...) cal proveir les competències bàsiques perquè a l'aula ordinària puguin seguir el funcionament a l'aula", ha dit la consellera.
La visita de Niubó a Vic ha estat marcada per una protesta de docents a les portes de l'Institut La Plana, els quals han mostrat pancartes on es podia llegir el lema "No volem promeses, volem fets" o "No hi ha vocació que aguanti aquesta situació".

- Protesta a les portes de l`Institut La Plana de Vic en el marc de la visita de la consellera Niubó.
- ACN
La consellera d'Educació ha assegurat que el Govern està compromès en millorar el model d'acollida, tot incrementant els recursos que s'hi destinen i poder avançar en un model intensiu. "És una eina molta bona per facilitar la integració de l'alumne nouvingut", ha assegurat. En aquest sentit, també ha dit que cada cop hi ha més alumnes amb "més motxilles" a l'esquena, que fa menys de dos anys que s'han incorporat al sistema educatiu i que poden tenir altres cultures.
Per la consellera, no es tracta només de dotar-los de les eines per aprendre el català com a llengua vehicular sinó també oferir-los "suport socioemocional" i que aprenguin la realitat del país, les tradicions i les competències bàsiques per després incorporar-se a l'aula ordinària.
Durant la vista, la titular d'Educació també ha participat en una taula rodona amb representants de l'equip docent de l'Institut La Plana de Vic i antics alumnes que han passat per l'aula d'acollida intensiva. També ha visitat l'Ajuntament de Vic, on s'ha reunit amb l'alcalde i la regidora d'Educació.
La prova pilot a la Catalunya Central
Vic i Manresa són les dues úniques poblacions del país que tenen l'aula d'acollida intensiva a primer i segon d'ESO, on va començar la prova pilot fa dos cursos. Aquest curs, en tenen a l'Institut La Plana i l'Institut Jaume Callís de Vic, i a Manresa, a l'Institut Peguera i l'Institut Cal Gravat. A la resta de Catalunya només són a tercer i quart d'ESO. I ara el Departament aposta per replicar el model a la resta de territori. "A la Catalunya Central hem fet un increment del 20% d'aules d'acollida i intensiva i ens sembla que és un element a seguir per reforçar la qualitat i cohesió en l'educació pública", ha dit Niubó.
A tot Catalunya, el curs ha arrencat amb 2.141 aules d'acollida, mig miler més que l'any passat que ja era el màxim assolit fins llavors. Tal com va pactar la conselleria amb CCOO i UGT el març passat, aquests espais tindran una ràtio màxima de 18 alumnes per docent.
"M'ha ajudat a creure en mi"
Alguns dels alumnes que han passat per aquest recurs a l'Institut La Plana de Vic -el primer a implantar-ho- han reconegut que els ha estat de gran ajuda. És el cas de Prabhjot, procedent de l'Índia. Va arribar amb 15 anys al centre educatiu i ara està cursant un mòdul de conducció de vehicles de carretera. A banda d'aprendre el català "de 0 a 100", diu, també valora que l'ajudessin a comprendre el funcionament de moltes coses de la societat catalana. "L'escola d'acollida em va ajudar a graduar-me a l'ESO amb l'ajuda de la Lola i l'Antoni", ha afegit.
Peculiar Ogundeji, un jove de 16 anys procedent de Nigèria, ha detallat que ell va arribar parlant francès i que l'aula d'acollida va ajudar-lo a treure-la "pressió i nervis" d'una situació personal que ja era difícil. "M'ha ajudat a creure en mi, a estudiar i ara a tenir un bon nivell de català", ha assegurat. Actualment estudia a un institut de Torelló fent 4t d'ESO a una aula ordinària.
Per la seva banda, Toni Rando, tutor de l'aula d'acollida intensiva al centre també subratlla la importància d'aquest recurs en una ciutat on hi ha "bastant matrícula viva". La clau està, segons aquest mestre, en poder tenir-los totes les hores perquè això accelera la immersió lingüística. En aquest institut l'aula intensiva va començar fa tres cursos com a prova pilot i Rando en fa una valoració positiva. "Solen ser alumnes que fan dos o tres mesos que han arribat a la ciutat i estan totes les hores amb nosaltres, aprenent el català, però també l'acompanyament que necessiten", detalla. La situació en la que arriben és complexa perquè "no coneixen res de res". "Necessiten una oportunitat per poder continuar, si volen, amb els estudis però també per integrar-se a la ciutat que els acull i conèixer l'entorn", remarca.
Lola Guerrero és tutora de l'aula d'acollida, on els alumnes nouvinguts assisteixen només unes hores amb grups reduïts i amb un màxim de dos anys, tot i que pot arribar a ser de tres segons el país d'origen. "L'avantatge que trobem amb l'aula intensiva és que els alumnes ja venen amb un coneixement previ de la llengua, l'oral sobretot, i la comunicació i l'aprenentatge és molt més fàcil", assenyala.

