PENSIONS INSUFICIENTS: "A MADRID SE'N RIUEN DEL PENSIONISTA CATALÀ"
El mes de juliol vaig recollir en aquest diari les xifres que m'oferia el ciutadà Francesc Estavella sobre el nombre de jubilats que a Catalunya les hi ventilaven amb pensions inferiors al salari mínim interprofessional.
Vaig decidir ampliar les dades coneixent personalment a Francesc Estrella. És un jubilat de 78 anys que resideix a Manlleu des que en 1950, sent molt jove, va arribar des d'Andalusia, "fugint de la fam, que no vinguin ara amb el conte que si amb Franco es vivia molt bé", amb la idea "de fer realitat el somni de Macià de la caseta i l'hortet'". És un jubilat vital, dels quals et diuen que van perdre la seva infància entre bombardejos i treballant en el camp des de molt nens i és ara, com jubilat metalúrgic després de 42 anys de treball, quan ha començat a gaudir del plaer de viure.
Assegura que l'informe sobre pensions a Catalunya és el més complet que existeix. Les dades les venia perseguint des de feia molt temps, però no hi havia manera d'aconseguir-los. Fet i fet, els va aconseguir per mitjà d'una sol·licitud al Ministeri de la Presidència tramitada a través del Congrés dels Diputats per Joan Saura, d'Iniciativa per Catalunya. L'informe ve a revelar, assegura Francesc Estrella, que un 56,48% dels jubilats de Catalunya ho passen malament si no tenen ajuda dels fills.
-Cobren una misèria, home -comenta indignat mentre comença a treure de la cartera un munt de papers.
Dada d'un dels molts papers dipositats en el marbre del velador del cafè: Lleida, amb un 67,79% dels jubilats cobrant pensions per sota del salari mínim interprofessional, és la que comparada amb Barcelona (53,69%), Girona (64,32%) i Tarragona (63,08%) surt pitjor parada. Comenta Estrella que "aquest percentatge terrible es deu al fet que la majoria dels pensionistes lleidatans procedeixen del món de l'agricultura i han cotitzat com autònoms".
Altre paper, perquè observi el desfasament entre els 273,80 euros que percep un beneficiari del SOVI i els 1.l953,10 € dels pocs beneficiaris de les pensions màximes. A Catalunya hi ha 1.361.042 pensionistes. 768.653 d'ells estan per sota del salari mínim interprofessional. Francesc Estrella es dispara:
-El que "Espanya va bé" em sembla una broma pesada. Anar bé ¿és tenir un salari mínim interprofessional 60 punts per sota de la mitjana europea? Anar bé ¿és deixar a la vídua d'un home que ha cotitzat tota la seva vida amb un 45% de la pensió que aquest cobrava? ¿És que la vídua no menja, no té les despeses de casa, no té dret a viure amb dignitat? Anar bé ¿és que estiguem per sota de la mitjana europea en nombre de places per a majors de 65 anys en residències de la sanitat pública? Anar bé ¿és que a un jubilat se li cobri el mínim en aigua, en electricitat o en telèfon sense arribar a gastar aquest mínim? Anar bé ¿és que fins el 15 d'agost hagin mort en la seva casa, en la més absoluta solitud, 54 persones grans i que l'any 2000 fossin 84 les que van morir d'aquesta forma per manca de suport familiar i no rebre, com seria obligat, l'ajuda dels serveis socials?
-Envellir és dur, però envellir sense cobrir despeses deu ser duríssim -li comento.
-Produeix amargor -assenteix. I afegeix que el mateix dia que es va publicar a "La Vanguardia" la nota sobre la misèria de les pensions va rebre una trucada de la secretària de Rafael Hinojosa, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. El convidava a mostrar-li tots aquestes dades. "Ja les té. Espero que prengui nota sobre el problema. Els partits polítics catalans han de donar un pas decisiu: és el moment de presentar una proposició de llei perquè la Generalitat assumeixi competències sobre les jubilacions i la Seguretat Social."
"Del pensionista català se'n riuen a Madrid", diu Estrella. Per exemple, compte, l'augment de les pensions va d'acord amb l'augment del cost de la vida. "Els hem pujat el 2% perquè no perdin poder adquisitiu", et diuen. "Però, ¿com no van a perdre poder adquisitiu si el cost de la vida va créixer a Catalunya un 3%? Està comprovat que aquí aquest cost sempre puja un punt més que en la resta d'Espanya. Que siguem uns pobres pensionistes no vol dir que siguem idiotes, escolti."
I per a tancar la seva reivindicació "davant unes pensions de vergonya", Estrella treu la fotocòpia del decret pel qual es va fixar per al 2002 la quantia del salari mínim interprofessional, article primer, sense distinció de sexe ni d'edat, que queda fixat en 14,74 €/dia o 442,20 €/mes, i acara aquesta dada amb un altre paper en el qual es fixa en 385,50 €/mes la jubilació per a un major de 65 anys.
José Martí Gómez.
