20
de novembre
de
2013
Juanjo Zubieta Monterroxoko espetxetik atera berri. Muxu ta Besarkada Leitzatik, #herrira #etxera pic.twitter.com/dIUHrNtiLu
— Eneko (@ardozale) November 20, 2013L'Audiència Nacional ha acordat aquest matí excarcerar nou presos etarres i tres membres del GRAPO, entre els quals Zubieta, afectats per la derogació de la “ doctrina Parot ” del Tribunal Europeu de Drets Humans. D'aquesta manera, ja són 36 els membres d'ETA i cinc del GRAPO que han quedat en llibertat des que es va notificar la sentència de la Cort europea.
L'atemptat a la capital d'Osona va causar nou morts, entre ells cinc menors, i 28 ferits. A més, un altre guàrdia civil va morir en ser atropellat durant el rescat de les víctimes de l'explosió.
Un dia tràgic a Vic
En aquella època, Zubieta formava part del Comando Barcelona, que havia iniciat una onada d’atemptats a la ciutat comtal. El comando estava format por Zubieta, Jon Félix Erezuma i Joan Carles Monteagudo.
El dia de l’atemptat a Vic, Zubieta i Monteagudo es van dirigir cap a Vic amb un vehicle, mentre que Erezuma feia el mateix trajecte amb un altre cotxe, carregat amb dos-cents quilos d’explosius. Quan passaven uns minuts de les set de la tarda, Erezuma i Monteagudo (tal com va declarar Zubieta al judici) van dirigir el cotxe bomba cap a la caserna de la Guàrdia Civil, aprofitant que les portes estaven obertes i van aprofitar la pendent de la rampa per deixar-lo caure fins al mig del recinte. Un cop el vehicle estava al pati, Monteagudo va fer denotar l’explosiu per control remot i van fugir els tres.
L’endemà, els tres terroristes van ser descoberts amagats en un xalet de Lliçà de Munt, al Vallès. Quan la Guàrdia Civil va intentar detenir-los, aquests s’hi van negar i es va produir un tiroteig que va acabar amb la mort d’Erezuma i Monteagudo. Zubieta, que no va oposar resistència, va ser detingut.
L'atemptat a Vic. Foto: Sebastià MasramonEl juny de 1993, l’Audiència Nacional va condemnar Zubieta a una pena total de 1.311 anys, como autor material de nou assassinats i 44 assassinats frustrats. El fiscal va qualificar l’atemptat com “un dels més bàrbars i covards” que havia jutjat l’Audiència, amb l’única finalitat de “provocar el major nombre de morts possibles”.
Una excarceració anunciada
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en la recent visita a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic , el dilluns passat, ja va reconèixer que la sortida de la presó de Zubieta era “imminent”.
La "doctrina Parot" és fruit d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) del 2006, que va crear jurisprudència. Aquesta resolució dictaminava que els beneficis penitenciaris que es podien descomptar els reclusos s’havien d’aplicar individualment a cada una de les sentències i no sobre el màxim legal de permanència en presó, que són 30 anys. La conseqüència més directe era que els presos amb més d’una sentència, la suma final dels beneficis penitenciaris que es podien reduir era molt minse i, per tant, no podien sortir de la presó uns anys abans dels 30.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictaminat en contra d’aquesta pràctica judicial i, per tant, tots els presos que n’estaven afectats i que ja havien complert el temps estipulat a la presó, ja poden sol·licitar la seva excarceració.
-------
Galeries de fotos:
Vídeo i fotos de l'homenatge a les víctimes (2011)
Acte d'homenatge a les víctimes (2009)
Acte 15è aniversari de l'atemptat (2006)