Durant la seva intervenció, Solà va exposar els objectius, els antecedents, el nou mapa bibliotecari de Vic i les activitats que preveu el Pla de Lectura. Els objectius es basen en fomentar l’hàbit de la lectura i facilitar l’accés a aquesta en el sentit de “fer possible el ple desenvolupament social i cultural tant individualment com col•lectivament”. D’altra banda, l’estudi dimensiona els serveis municipals d’acord amb aquesta premissa i en consonància amb les necessitats reals de la configuració de la ciutat d’ara i d’un futur.
Pel que fa al nou mapa bibliotecari de Vic, Solà va explicar que es farà una nova biblioteca central situada a la zona sud de Vic, que es complementa amb la biblioteca Joan Triadú, el foment de la lectura i la creació de nous lectors mitjançant diverses accions i activitats i la recuperació del patrimoni literari propi. La nova biblioteca, amb una superfície total aproximada de 3.575 m2 front als 1.300 m2 actuals de la biblioteca Joan Triadú, estarà estructurada en una zona d’acollida i promoció, zona general, zona infantil, zona de treball intern i altres zones, ampliant els serveis, millorant la funcionalitat i amb cabuda per als fons documentals existents i previstos. Xavier Solà va explicar que la el nou equipament “tindrà un fons de 80.000 documents de lliure accés, als quals s’hi sumaran els fons especials i del dipòsit documental”. Solà va destacar la presència de les noves tecnologies, la sala específica per al fons del Círcol Literari, amb 6.000 documents, i la zona de treball intern, una mancança de l’actual biblioteca Joan Triadú.
El servei de la nova biblioteca s’ampliarà amb el servei que actualment ofereix la biblioteca Joan Triadú i amb una ampliació dels serveis existents, com el préstec als hospitals i als CAPS, bibliopiscina, bibliomercat, serveis per a deficiències auditives i visuals, bookcrossing, és a dir, espais de la ciutat que es connectaran entre si per a l’intercanvi de llibres, a través de transport en bicicleta; cafè a la biblioteca, música entre llibres, biblioteca a la fresca, club de lectura especial, club de lectura juvenil, entre d’altres.
D’altra banda, el Pla de Lectura es complementa amb nous projectes com la lectura als barris, amb iniciatives pensades per a totes les edats; i la utilització dels centres cívics com a integrants d’una xarxa de lectura i seus d’exposicions itinerants, amb aula d’estudi i d’autoaprenentatge. Finalment, el Pla de Lectura inclou un apartat de recuperació i divulgació de patrimoni literari propi, amb un mapa anual de rutes literàries sobre la ciutat.
Per la seva banda, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va explicar que el Pla de Lectura reafirma “el valor de la llengua i la identitat” i que “s’ha de prioritzar, posant els fonaments per tal que a Vic hi hagi lectura, música i arts plàstiques”.
En la conferència “El valor de la lectura”, que va pronunciar Ferran Mascarell, es va fer una retrospectiva històrica des del naixement de l’escriptura fins a l’actualitat, destacant el caràcter essencial d’aquests conceptes per a la humanitat, des dels primers manuscrits passant per la democratització de la lectura –amb l’aparició de la impremta- i la història contemporània, on la lectura segueix estant més vigent que mai, tot i la importància de la cultura visual.
Mascarell va elogiar el Pla de Lectura que s’havia presentat i el va definir com “molt engrescador”, tot destacant que respon a una política convençuda per al foment de les biblioteques i la lectura. Mascarell va afirmar que “fer biblioteques és una de les millors coses que pot fer una societat” i que “la cultura és el millor estri per construir un país”.
