El Ripollès, la Cerdanya i Osona proposen allargar la línia de tren fins a Andorra

Publicat el 16 d’abril de 2008 a les 19:17
 
El president del Consell Comarcal del Ripollès, Enric Pérez, diu que si l'actual línia entre Barcelona i Puigcerdà arribés fins Andorra “augmentaríem la massa crítica” d'usuaris de la línia fet que podria representar obtenir més recursos econòmics per la seva potenciació. Pérez destaca que un projecte d'aquestes característiques podria comportar poder obtenir finançament de l'Estat espanyol, andorrà i “fins i tot de fons europeus” al tractar-se d'una línia entre més d'un estat.
 
Segons ha explicat Pérez, Albert Pintat va compartir amb els tres presidents comarcals l'interès perquè aquest projecte pugui tirar endavant perquè contribuiria a augmentar la mobilitat entre els dos països donant la possibilitat de poder agafar el tren a Andorra i anar fins a Barcelona.
 
Pérez és conscient de les dificultats d'aquest projecte però aposta per estudiar la seva viabilitat. El president dels ens comarcals i el cap del govern andorrà van coincidir en que el ferrocarril és “una eina estratègica fonamental” per al desenvolupament i progrés del territori. Pérez considera que aquesta connexió amb Andorra “pot suposar un gran pas endavant en l'objectiu d'aconseguir un major equilibri territorial”.
 
El president ripollès admet que aquest és un projecte a llarg termini. Pérez diu que “si s'acaben considerant convenients totes les parts es poden accelerar”. El president del Consell del Ripollès diu que “val la pena estudiar si és viable” tot i que admet que “potser hi haurem de renunciar-hi per l'alt cost”.
 
En els pròxims dies els presidents dels Consells Comarcals de l'Alt Urgell, la Cerdanya, Osona i el Ripollès sol•licitaran una reunió amb el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per transmetre-li el resultat d'aquest reunió i demanar-li quina és la posició de la Generalitat respecte d'aquest projecte.
 
Un comboi de la línia Barcelona-Puigcerdà, al seu pas per Manlleu