Jordi Pla, en una imatge del 2012. Foto: Toni Coromina.
 
Aquest diumenge 3 de novembre ha mort Jordi Pla Miralpeix, de 66 anys, il·lustre vigatà i un dels últims coneixedors de l’ofici de boter, “el fabricant de bótes de fusta per guardar vi, que sovint es confon amb el boter que fabrica botes de calçat”, tal com sempre repetia a “El Celler”, la bodega familiar de l’avinguda Sant Bernat Calbó de Vic, on a més de vi, es serveix al públic oli d’oliva de qualitat.

El 1961, quan Pla tenia tretze anys, va començar a fer d’aprenent al costat del seu pare, que li va ensenyar tots els secrets de l’ofici. I no va parar fins que es va jubilar. Ara, només feia treballs de boteria per entretenir-se i tenia cura d’una col·lecció de més de mil aixetes de bóta. Abans que la maquinària i el transport propiciessin la comercialització del vi en garrafes i ampolles, molts vinaters guardaven el vi en bótes de fusta de 60 litres. També abundaven els particulars que tenien una bóta a casa, sobretot a les zones rurals.

Per Jordi Pla, el secret d’una bona bóta és la fusta. A la Catalunya central era tradicional la de castanyer, molt resistent. Amb tot, Pla defensava, igual que el seu pare, les virtuts del roure americà, més aromàtic i de millor qualitat que l’europeu.
El procés de fabricació és llarg i té un llenguatge molt específic. Primer es tria la fusta seca i es tallen les delgues (els llistons), que tenen les puntes més estretes que a la part de la panxa. Llavors toca desbastar, llavorar, cimentar amb un motlle i vestir la bóta. Finalment, s’anivellen les fustes, es posa la tapa i el cul, es lliga tot amb tres cèrcols de ferro dolç i es poleixen les parets exteriors amb una ganiveta especial. Quan la bóta està acabada cal curar-la amb aigua calenta i posar-hi vi de manera gradual, per impregnar les parets interiors.

A més de fer bótes, bots, mig bots, bocois, botaioles,  barrilets, botetes i garrafots, el boter tradicionalment també ha elaborat mesures de gra, barrals, cubells, bugaders per  posar la roba, portadores de raïm, galledes, càntirs o embuts. Tot de fusta.

Les exèquies es celebren aquest dilluns dia 4 a dos quarts de quatre de la tarda a la parròquia de la Divina Pastora. El condol a la seva esposa, Adoració Tarrés, als seus fills, Miquel i Tonet i a tota la família. Descansi en pau.
 
Toni Coromina