La comunitat musulmana de Catalunya creix any rere any i, amb ella, el nombre de centres de culte que s'obren arreu del territori. Segons dades de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de la Vicepresidència, l'any 2004 hi havia 139 oratoris, el 2007 la xifra va augmentar al voltant d'un 20% fins als 169 centres i aquest 2009 el nombre de mesquites ja és de 174.
La majoria d'oratoris musulmans són a l'àrea metropolitana de Barcelona i comarques com el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental concentren el 40% del total d'aquests centres. Tot i que en la majoria de casos la relació d'aquesta comunitat amb la població autòctona és bona, sovint s'han viscut relacions tenses.
Bona part d'aquests problemes s'originen pel buit legat existent fins ara i que ha provocat disparitat de criteris a l'hora de que els Ajuntaments concedissin llicències a aquests equipaments religiosos.
El rebuig inicial
Un dels conflictes més sonats darrerament és el de la mesquita del barri d'Artigues de Badalona (Barcelonès) que s'ha d'obrir en els pròxims mesos. Serà la segona de la ciutat –n'existeix una a Llefià– i vol ser un espai d'integració ja que el que segur que no solucionarà serà la manca d'espai necessari per acollir les oracions dels milers de seguidors de l'Islam que hi ha a la ciutat.
La comunitat es continua trobant cada divendres a la plaça de Camarón de la Isla d'Artigues. És la seva “missa de diumenge” i s'hi concentren un miler de musulmans. Escolten el sermó, fan la pregària i marxen sense provocar aldarulls tot i la massificació de la plaça en aquell moment. Tot i això, hi ha qui sembla estar en contra del col•lectiu.
El PP de Badalona, així com un reduït nombre de veïns de la zona, consideren que el centre islàmic “trencarà” la ciutat i fomenta l'aparició de “guetos”. El líder popular, Xavier Garcia Albiol, assegura que els veïns “de tota la vida” marxen en la mateixa proporció que arriben ciutadans nouvinguts perquè “desvertebren” els barris.
El secretari general del Centre Islàmic Camí de la Pau, Muhammad Iqbal, explica que l'oratori d'Artigues no servirà només per anar a resar i que s'hi faran activitats socials i es potenciarà la immersió lingüística dels nouvinguts. Segons Iqbal, la comunitat musulmana vol aportar el seu gra de sorra a la convivència: “Si no ens parlem, no ens podrem arribar a conèixer i mai ens tindrem confiança els uns als altres”.
Des del govern municipal i la resta de formacions polítiques de la ciutat veuen en el PP una actitud “xenòfoba” i defensen que “no es pot negar el dret a culte a ningú”, tal i com explica el regidor de Ciutadania i Convivència, Josep Pera. Des de l'Associació de Veïns d'Artigues consideren que l'oratori serà un “benefici” per a tot el barri.
Proves de coexistència
El pas del temps ha demostrat que casos com aquest, de desconfiança per part d'algunes associacions veïnals i partits polítics vers l'emplaçament de les mesquites, no està del tot justificada. Els conflictes són comptats i arreu de Catalunya hi ha un total de 174 oratoris de confessió islàmica que habitualment no generen molèsties o no tantes com es va arribar a presagiar ara fa uns anys.
La principal mesquita de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), al carrer Fortuna del barri de Santa Eulàlia, n'és un clar exemple. “Al barri sempre hi ha hagut una interrelació entre els usuaris de l'oratori i els veïns, que fins i tot comparteixen jornades de portes obertes i s'apropen els divendres a consumir te i pastes del Magreb”, explica la tinent d'alcalde de Benestar Social de l'Ajuntament, Dolors Fernández.
“La convivència és actualment molt positiva i, sobre tot, és de respecte entre els uns i els altres, d'acomodació bilateral”, ha afegit Fernández. La tinent d'alcalde de l'Hospitalet de Llobregat recorda que els musulmans “estan arrelats” a Santa Eulàlia perquè s'hi van instal•lar “fa molt de temps”. Actualment, un grapat de blocs de pisos envolten la mesquita de Santa Eulàlia, amb capacitat per a més de 400 persones.
“Els islàmics són els més antics de la zona. Els seus veïns van arribar després”, explica Fernández. “Mai no hem tingut a l'Hospitalet ni una manifestació ni una pancarta contra la mesquita”, ha conclòs. A banda de la mesquita del barri de Santa Eulàlia, l'Hospitalet compta amb diversos oratoris islàmics sense entitat de mesquites, ubicats al nord de la ciutat.
Un altre municipi amb llarga trajectòria en l'àmbit de les mesquites i oratoris és Vilanova del Camí (Anoia). Ja fa deu anys que la comunitat islàmica va inaugurar-hi la primera mesquita a la comarca. Inicialment, alguns veïns van mostrar certes reticències que el col•lectiu musulmà responsabilitza a la “por allò desconegut”, però amb poc temps aquestes van desaparèixer.
Segons la comunitat musulmana del municipi, un dels aspectes que més va contribuir a reforçar la bona convivència amb la resta de veïns van ser les jornades de portes obertes que, cada any, acosten desenes de persones fins a l'oratori. “Una vegada ens visiten, ja saben de què es tracta i que som gent normal”, ha precisat el president d'associació cultural islàmica a la comunitat, Noureddine Ziani.
Un altre dels exemples de que la convivència entre religions pot ser bona és Canovelles (Vallès Oriental), on hi ha un 20% de població estrangera. L'alcalde, José Orive, reconeix que la gestió d'un percentatge d'immigració tan elevat “no és gens fàcil”, però que s'aconsegueix a través d'una taula de convivència on hi són representades les entitats del municipi, els representants de les diverses opcions religioses i els veïns.
Un dels representants de la mesquita Almohajirin, Hicham Khenachar, explica que des de la taula de convivència, que reuneix als diversos representants de les comunitats religioses cada trimestre, es treballa per “evitar la por a conèixer”. “Un cop parles amb tothom coneixes els seus costums i es veu que hi ha moltes coses en comú”, afegeix.
Khenachar, que fa gairebé 20 anys que viu a la comarca, ressalta que la clau perquè hi hagi bona relació entre les diferent creences és que no hi hagi la idea de considerar-se “enemics”, i posa l'exemple de la seva religió. “L'Islam diu que hem de tenir bones relacions amb tothom, fins i tot amb els animals i els arbres”, conclou.
Manca d'espai i problemes d'ubicació
Independentment de la bona o mala relació dels veïns amb aquesta comunitat, la seva presència creixent a Catalunya fa que aquells primers locals, que fa una pila d'anys es van convertir en oratoris, siguin ara del tot insuficients per acollir els milers de fidels que cada dia i, sobretot els divendres, es reuneixen per fer les seves pregàries. És doncs, el principal problema que han de gestionar els Ajuntaments.
A Girona ciutat fa temps que la comunitat musulmana busca un local més espaiós que els permeti abandonar la mesquita del carrer Bisbe Sivilla, a la zona del Parc Central, de només 80 metres quadrats. “Tenim el local de fa 11 anys i sempre ens hi hem trobem ben acollits, però se'ns ha quedat petit, hem de sortir a fora i en els darrers mesos sí que els veïns s'han començat a queixar”, ha reconegut el president de l'Associació Cultural Musulmana Ann-Asr de Girona, Mimoun Nakhil.
El primer intent per abandonar aquest local va ser el setembre del 2008, amb la intenció de mudar-se al carrer Sant Medir del barri de Taialà, però l'oposició veïnal i alguns “errors tècnics” que va al•legar el consistori varen frustrar l'operació. La recerca va continuar i aquest mes de febrer, la comunitat musulmana ja va anunciar que havien trobat un nou espai: l'antiga discoteca Cadillac.
“El local té 300 metres quadrats, compleix les condicions de seguretat i disposa d'aparcament”, comenta Nakhil. Ara, els falta negociar el lloguer amb el propietari, fer el projecte, i que l'Ajuntament atorgui la corresponent llicència. Tot i això, l'associació reconeix que el local també serà provisional a l'espera d'aconseguir un de més gran per a poder celebrar actes multitudinaris com el Ramadà o la Festa del Xai.
“Hi podríem fer els nostres actes religiosos, muntar classes per ensenyar àrab i català, fomentar la participació de la dona i, en definitiva, donar una millor imatge del col•lectiu musulmà”, ha reflexionat en veu alta el president de l'Associació Cultural Musulmana Ann-Asr. “Així, ajudaríem als nostres fills i fomentaríem que la immigració islàmica s'integri i col•labori dintre la societat catalana”, conclou.
El mateix els passa als musulmans del Pla d'Urgell amb l'actual temple d'oració que tenen ubicat al carrer Molí de la capital comarcal. L'imam de la mesquita, Mohamed Moumen, explica que durant les pregàries diàries l'assistència és d'entre 40 i 50 persones, que s'hi encabeixen amb normalitat, però que els divendres la situació es massifica i acostumen a assistir-hi entre 200 i 300 persones.
Tot i que no s'arriba a l'extrem d'haver de resar des del carrer, l'imam assegura que a la mesquita no s'hi cap i que han hagut de menester un local del davant del temple per acabar d'encabir-hi a la gent. De fet, la de Mollerussa és una de les dos úniques mesquites que hi ha a la comarca, i a les rodalies només n'hi ha una a Borges Blanques i Tàrrega, i un parell a Lleida ciutat.
Per tal de posar-hi remei, ja fa temps que intenten comprar un local d'una nau industrial d'un dels polígons de Mollerussa. Moumen indica que en aquests moments la compra, que ascendeix a 220.000 euros, està estancada perquè la comunitat només ha aconseguit reunir la meitat d'aquesta xifra. L'imam veu amb pessimisme la situació donat que la crisi econòmica és molt severa per al col•lectiu musulmà, ja que majoritàriament els acomiadaments que es produeixen a la zona acostumen recaure els immigrants.
Les Terres de l'Ebre tampoc son alienes a aquesta situació i, a Tortosa, l'Ajuntament i la comunitat musulmana negocien la ubicació d'un nou oratori, que els musulmans volen que esdevingui el centre cultural d'aquest col•lectiu a les Terres de l'Ebre. L'Ajuntament té molt clar que la nova mesquita no pot estar al centre urbà, ni ocupar una zona d'equipaments; però la comunicat no accepta marxar als afores.
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha deixat clar que la voluntat és trobar un local “de present i futur” i, per tant, una solució definitiva i no un pedaç. El problema de trobar un nou espai s'arrossega des de fa set anys quan es va veure que l'actual espai, a la plaça Montserrat del nucli antic, havia quedat petit. En aquest local caben poc menys d'un centenar de persones; i només empadronats ja hi ha 4.000 musulmans.
Tal com explica un dels portaveus de la comunitat musulmana a Tortosa, Ahmed El Hamdouni, necessiten un lloc accessible perquè “hi ha gent que va cinc cops al dia a resar”. “No necessitem estar al centre, ni al nucli antic, però sí a una zona propera perquè la gent hi pugui anar. Si ens posen a Xerta, al polígon, o a Bítem, la comunitat difícilment ho acceptarà”, manifesta.
Tot i que les negociacions no són fàcils, l'alcalde es mostra optimista amb la cerca d'un espai que acceptin les dues parts. Bel no ha volgut concretar cap ubicació possible, si bé admet que ni la ciutat té sòl d'equipaments per ubicar el temple i tampoc hi ha sòl als polígons. “Haurem de buscar uns solució imaginativa, perquè al nucli urbà se'm fa difícil pensar que pugui haver-hi un local adequat”, ha detallat.
Un altre dels conflictes més important dels últims anys va ser, en aquest sentit, el de la mesquita de Premià de Mar (Maresme). La comunitat musulmana va comprar un solar al centre del poble i la seva intenció era construir-hi un equipament religiós. La tensió veïnal que això va provocar va obligar l'Ajuntament a intervenir-hi i a pactar una ubicació alternativa.
Des de l'any 2003, la comunitat musulmana de Premià de Mar, Attauba, es concentra a la primera planta de l'antiga escola Voramar, al carrer de la Mercè de la part alta del municipi, mentre que el solar del carrer Prim serà, fins l'any 2018, d'ús municipal. Abans que arribi aquesta data caldrà tornar a posar el conflicte sobre la taula per trobar-hi una solució definitiva.
Més recentment, la comunitat musulmana de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) va comprar per 450.000 euros uns terrenys al polígon industrial on pensaven construir la nova mesquita i deixar així el petit local que fa 14 anys que tenen al carrer Figueres. Ara bé, la crisi econòmica també els ha afectat i no tenen diners per poder aixecar l'edifici, uns 300.000 euros més.
La futura llei
Per posar fi al problema de la ubicació, des del Parlament s'està tramitant el Projecte de llei de centres de culte, que també té com a objectiu “garantir que es pugui exercir el dret de llibertat religiosa i de culte”, així com “establir unes condicions mínimes de seguretat i d'higiene”, segons comenta la directora general d'Afers Religiosos, Montserrat Coll.
La directora general detalla que els ajuntaments podran prevegin zones d'equipaments comunitaris on s'admeti l'ús religiós. Coll ha remarcat que no es tracta d'obligar-los a reservar un terreny, sinó que facin aquesta previsió en els seus plans d'ordenació urbanística. “No s'obliga a reservar un terreny ni a pagar o subvencionar aquests centres”, ha dit, tot i que “tampoc ho prohibeix”.
La llei, que s'ha fet “pensant en tot tipus de centres de culte de totes les confessions presents a Catalunya”, tant la majoritària, la catòlica, com la resta, està en plena tramitació parlamentària i en aquests moments els grups parlamentaris estan debatent esmenes.
Montserrat Coll ha destacat que els conflictes a Catalunya per la ubicació de centres de culte són “pocs”. “Ens hem de felicitar pel nivell de convivència”, ha dit, tot destacant que hi ha 174 oratoris musulmans i “la immensa majoria funcionen amb tota normalitat”. També passa, ha dit, amb altres centres, com esglésies evangèliques. Coll espera que la llei també “ajudi a la convivència”.
![](http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona/imatges/09_03/CentreIslamicManlleu2.jpg")
