Recordar d'on venim per saber a on anem: ciutadania i pagesia reconnecten al Mercat del Ram de Vic

La fira per excel·lència de la capital d'Osona torna als orígens per posar en valor el sector primari en un context de canvi climàtic, social i econòmic

  • El Recinte Firal del Sucre recull el bestiar i l'activitat professional del Mercat del Ram de Vic 2025. -
Publicat el 12 d’abril de 2025 a les 13:39

Un matí típic de primavera a la capital d'Osona, amb una temperatura suau i tímids rajos de sol que es fan un lloc entre el cel enteranyinat. Un munt d'olors, colors i sons es barregen al cor de la ciutat dels sants. Aquest no és un dissabte qualsevol a Vic, és dissabte de Mercat del Ram i a la plaça Major, des de primera hora, hi conviuen el Mercat setmanal, el Mercat de Palmes i Palmons, el Concurs de Pintura Ràpida i, alçant la vista, també veurem desenes de globus que sobrevolen el conjunt de la plana.

La cosa va de Mercats, en majúscula, i de tradició, cultura popular, passat, present i de futur. De tornar als orígens d'una fira mil·lenària per posar en valor el sector primari i, al mateix temps, per reconnectar la ciutadania amb la terra i el territori.

Perquè el Mercat del Ram "és molt més que una fira", tal com deia dijous l'alcalde de Vic, Albert Castells, en el marc del pregó a càrrec de Xavier Cervera que encetava tres dies de mostra. El Mercat del Ram forma part de la identitat dels vigatans i les vigatanes, els osonencs i les osonenques, i d'una tradició rural lligada a la terra i a la natura que, en un context de canvi climàtic, social i econòmic, cal tronar a posar al centre.

Enguany, més que mai, el sector primari és el gran protagonista de la fira, que s'ha reorganitzat per oferir una experiència completa per a tothom que es passegi per Vic. L'edició 2025, doncs, compta amb dos espais diferenciats que, al mateix temps, formen part d'un tot.

Al centre de la ciutat hi trobem les propostes adreçades a la ciutadania, amb una clara aposta per la gastronomia i els agroproductors. Un espai que recórrer tota la rambla de Passeig, on hi ha les paradetes de productes artesanals i de proximitat, una desena de restaurants d'Osona i el Lluçanès oferint tastets i tapes, un espai amb activitats divulgatives com tallers, tastos i xerrades, la Mostra de Turisme i, fins i tot, un espai dedicat a les herbes remeieres. També la mostra de cerveses artesanes i música en directe.

A ritme de cercaviles i tot passejant enmig de la mostra de maquinària agrícola arribem al Recinte Firal del Sucre, on es concentra l'activitat professional. Aquest és el punt de trobada de ramaders i agricultors, però també de curiosos atrets pels més de 300 exemplars d'oví i vacú. Aquí és on també tindran lloc, al llarg de la jornada, els diferents concursos i exhibicions ramaderes –el Concurs Morfològic de la Raça Bruna del Pirineu, el 41è Concurs de Canals Porcines i la 4a edició del Concurs Oví de Raça Ripollesa-.

Encara al Sucre, és l'espai que han escollit les autoritats per donar-se trobada durant el matí de dissabte de Mercat del Ram. El govern municipal, encapçalat pel batlle vigatà, inicia el recorregut inaugural de la fira, que enguany presideix Miquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

Anar d'una punta a l'altra del Mercat del Ram és senzill, si bé és cert que es recomana una bona dosi de paciència i moltes ganes de badar, descobrir i aprendre. Una oportunitat única, també, per conèixer de primera mà les reivindicacions del sector primari. Aquesta edició 2025, enmig de temps convulsos per la pagesia, l'organització ha convocat la primera taula de diàleg on participaran cinc entitats agràries catalanes -Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, ASAJA, JARC i el Gremi de la Pagesia Catalana- per debatre sobre els reptes i les oportunitats del sector. La ciutadania hi està convidada...

Sovint, el ritme frenètic del dia a dia ens fa oblidar d'on venim, una acció necessària per saber cap a on anem. El Mercat del Ram és ben bé això: un espai on conflueixen passat, present i futur, arrels d'una tradició heretada molts cops descuidada que, avui més que mai, el món necessita recuperar.