El ple de l'Ajuntament de Vic d'aquest dimecres va estar marcat per la moció que va presentar Arnau Martí (Vic Per a Tots) per la creació de la figura del Síndic Municipal de Greuges. El regidor va començar explicant en la presentació de la seva moció que "poder escoltar des del carrer, seria bo que existís". Per això, Martí proposava la creació d'aquesta figura "de proximitat": "una persona al marge dels mandants electorals, independent dels partits", i que fos escollida per una majoria considerable.

El Síndic de Gregues, tal com es pot llegir en la moció, significa tenir més facilitat de participar en la gestió dels assumptes públics, la defensa dels drets de la ciutadania davant l'administració, o l'assumpció de més competències per part dels ens locals. Aquesta figura també pot actuar com a mediador o bé proposar fórmules de conciliació o acord entre administració i ciutadania.

A més d'actuar com un mecanisme de democràcia participativa a la ciutat, és un mecanisme de control de l'activitat dels ajuntaments. En definitiva, "la seva incorporació suposa un apropament del ciutadà a l'administració"

Tot i que el regidor de Vic per a Tots proposava aprovar el regalment "des d'ara fins al desembre", la resta del consistori, a través d'esmenes va proposar-li no actuar "amb presses" i no establir una data precipitada. També van afegir-hi altres esmenes.

Per començar, ERC-Som Vic de la mà de Maria Balasch, va remarcar que hi hagués un "compromís polític" i que el candidat pel Síndic de Greuges vingués avalat per una majoria de dos terços, és a dir, que fos "una persona de consens". En la moció presentada per Arnau Martí ja s'hi establia que fos una "majoria qualificada" reforçada amb un "reglament que fem entre tots i escollim entre tots".

D'altra banda, des de Capgirem Vic, Katia Juncks va afegir que la persona tingués una partida pressupostària fixa, o sigui, "que hi hagi pressupost" per aquesta figura. Des del govern de l'ajuntament, Toni Serrat va explicar que compartien "la idea", però que s'havia de "tocar de peus a terra" amb els terminis, ja que "no serà fàcil arribar a acords"; i no establir un sou desorbitat.

Amb la instauració d’aquesta figura mediadora la capital d’Osona segueix els passos de ciutats com Girona, Lleida, Granollers o Vilafranca del Penedès.

Sense figures franquistes a l'ajuntament

En l'aparat de dictàmens, el primer que es va votar -amb unanimitat- va ser la revocació de títols honorífics de fills adoptius de la ciutat a tres militars franquistes. Durant l'exposició, Susagna Roura va apuntar que aquestes persones que tenien aquest títol no seguien "el reglament de la ciutat de Vic". "Entenem que aquest títol es va donar quan estavem sota una dictadura franquista" i "vistes les gestes d'aquests senyors, no és procedent mantenir els títols".

Capgirem Vic, que va presentar la moció per a la memòria història a la ciutat de Vic el passat setembre del 2015, va celebrar aquest punt, ja que, com apuntava Marc Barnolas, "no quedarà cap condecoració franquista a l'Ajuntament de Vic". "Enviem aquests tres personatges a la paperera de la història", sentenciava Barnolas.
     
Retribucions dels membres de l'ajuntament i preus del MMVV

El segon punt dels dictàmens era la modificació de dedicacions, retribucions i indemnitzacions de membres de l'ajuntament. Dos regidors del consistori -Susagna Roura i Toni Serrat- traspassen més competències a Josep Ramon Soldevila. Va ser un dels punts que més polèmica va portar. Des de l'oposició, ERC-SOM, Joan Ballana apuntava que "tot i que han començat diversificar entre regidors, encara concentren moltes competències". També va criticar que "si tenen menys dedicació, no haurien de mantenir el mateix sou".

Capgirem Vic també va remarcar aquest últim punt, i alhora va criticar uns sous "situats dins del 10% més privilegiat de la societat catalana". D'altra banda Martí va proposar que tots els regidors mantinguessin el mateix percentatge de dedicació, que Soldevila equilibrés les competències amb un 70% en la resta de regidors que tenen retribucions.

El govern no va acceptar les esmenes proposades i va tirar endavant la modificació amb només els seus vots, les abstencions d'ERC i Vic per a Tots; i Capgirem Vic i Plataforma Vigatana en contra.

Pel que fa al tercer punt, sobre l'aprovació de taxes pels serveis de fires i mercats, establint els preus de les entrades de 3 a 25 euros, va estar molt celebrada per tot el consistori i, evidentment, es va aprovar per unanimitat. També es va aprovar el compte general de l'exercici 2015 de l'Ajuntament de Vic; el pla especial urbanístic planes bones; i el projecte tècnic de millores al camp de rugbi municipal, al carrer dels jocs del 92.

Mocions i precs de preguntes

De les tres mocions presentades en van prosperar dues: la ja esmentada de la figura del Síndic de Greuges i de condemna el terrorisme. Aquesta segona la va presentar Plataforma Vigatana per condemnar el terrorisme arreu del món. Es va aprovar amb vots del govern de la ciutat i Josep Anglada. Pel que fa a la moció presentada en suport els SOM27 no va prosperar, només tenien els vots de Vic per a Tots, ERC i Capgirem; i els vots en contra de la resta.

Durant el torn de preguntes es va poder revelar que havien arribat refugiats a la ciutat de Vic, però que encara es desconeixien el nombre, entre dos i quatre.