Es comencen a conèixer detalls del projecte batejat amb el nom Riberes de Vic, una iniciativa iniciada durant el passat mandat amb la intenció de renaturalitzar els espais fluvials dels rius Mèder i Gurri al seu pas pel tram urbà de la capital d'Osona.

Amb un cost de 2 milions d'euros –el 95% dels quals procedents de fons europeus Next Generation-, aquest projecte inclou accions tècniques -com la construcció de rampes per a peixos o la retirada de murs construïts els anys 90- i un procés de participació ciutadana per consensuar els usos de l'espai fluvial.

Algunes de les transformacions ja s'han començat a realitzar i des del consistori remarquen que aquest és un dels grans projectes del mandat, una iniciativa que convertirà el riu en "un eix vertebrador i de cohesió social" per "cosir la ciutat".

[noticia]69632[/noticia]

Renaturalitzar l'espai fluvial

Ester Coma, regidora de Medi Ambient, explica que amb el projecte Riberes de Vic es pretén naturalitzar tota la llera del riu a través d'accions que millorin aspectes com la biodiversitat de l'espai fluvial per "facilitar que la fauna i la flora puguin arribar a l'aigua, i que, els animals de l'aigua puguin saltar a la ribera".

D'altra banda, en l'àmbit tècnic el projecte també té l'objectiu de millorar les intervencions urbanístiques dels últims anys. "És cert que, en el passat, la tendència urbana era conquerir el riu per convertir-lo en parc urbà", explica la regidora, tot detallant que es van construir murs de formigó canalitzant el riu, els quals "es volen mirar d'eliminar" per tornar a l'estat natural i millorar així, per exemple, la qualitat de l'aigua, que no s'estanquin zones de sediments "que fan que els peixos no puguin circular riu amunt" o millorar l'ecosistema al voltant de l'espai fluvial. Durant anys, el riu ha estat l'element fronterer que ha separat Vic en dues ciutats diferents -el nord i el sud-, i amb la posada en marxa d'aquesta iniciativa també es preten "teixir les dues parts".
 
D'altra banda, al llarg dels 3 quilòmetres a on es duran a terme intervencions també trobem les Adoberies, un dels altres grans projectes del consistori i que haurà de casar amb la renaturalització de l'espai fluvial. En aquest sentit, Coma explica que, per exemple, hi ha una resclosa catalogada com a element històric que no es pot retirar, malgrat que una de les condicions per rebre la subvenció per tirar endavant el projecte és "la continuïtat del riu perquè els peixos puguin circular-hi amunt i avall". En aquest cas, es treballarà amb nous sistemes de pas de peixos.

"La ciutadania s'ha de fer seu l'espai de les riberes"

Riberes de Vic també s'acompanya d'un procés participatiu obert a tota la ciutadania. Xavier Farrés, regidor de Participació, detalla que aquest octubre ja s'hi ha començat a treballar perquè "la ciutadania s'ha de fer seu l'espai". Per això, aquest octubre s'ha constituït un grup motor de treball format per representants de diferents col·lectius, entitats, institucions o del mateix consistori amb l'objectiu de donar veu a la ciutadania per definir els futurs usos de la zona.

El procés participatiu arrencarà el pròxim 23 d'octubre i finalitzarà el setembre del 2024. Durant aquest període, tots els ciutadans poden aportar idees de "com s'imaginen" l'espai de les riberes a través de la plataforma Participa 311 o de les diferents entitats que configuren el grup motor, algunes de les quals ja han iniciat accions. Un cop acabat el procés, els tècnics valoraran les diferents propostes per filtrar-ne les que es puguin materialitzar.
 

Primeres propostes

Des del grup motor ja s'han començat a planificar accions i activitats per animar a tothom a participar. Una d'elles és la creació del joc interactiu de ciència ciutadana Operació Mèder: Rescat fluvial a les Adoberies "per apropar-se al riu de manera pedagògica" i aprendre, per exemple, quina és la vegetació de ribera o els organismes autòctons del riu.
 
Creu Roja és una de les entitats socials implicades en el procés participatiu, des de la qual ja estan col·laborant en el projecte aportant voluntariat i usuaris que participen en una activitat per a la recuperació de la memòria històrica de les riberes, i pel pròxim 11 de novembre, també han organitzat una jornada per netejar una de les lleres del Mèder.

Ramon Gali, de l'Associació de Veïns de l'Horta Vermella -entitat que també forma part del grup motor-, explica que el projecte els fa il·lusió perquè els afecta com a barri, una zona de la ciutat dividida per aquest element natural i declarada zona inundable. Reivindica el riu com a element per cohesionar una ciutat "dividida entre nord i sud" i apunta que ja han parlat amb la regidora de Medi Ambient per traslladar-li algunes propostes: "Hem demanat algunes passarel·les, espais oberts i nets perquè la gent pugui passejar-hi i, sobretot, per començar a portar gent del nord de la ciutat cap als barris del sud". De fet, està previst que les diferents associacions i entitats d'aquesta zona de la ciutat es reuneixin per "consensuar una postura comuna".