Qui se'n recorda, del Pacte del Tinell? Una simple ullada serveix per avergonyir el conjunt del catalanisme per la seva inoperància. Set anys després de signar el contrari, el PSC segueix contradient al Congrés el que vota al Parlament, tots plegats continuem sense llei electoral, els mitjans públics es mantenen igual de partiditzats i el dèficit fiscal continua en els mateixos nivells que abans.
Al Tinell, els tres partits (soi-disants) d'esquerres van escriure, negre sobre blanc, que avançarien progressivament "en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat". Maragall, Carod i Saura van signar que això es faria "en el termini de deu anys", fins equiparar les transferències entre Catalunya i Espanya a les que es donen en d'altres llocs d'Europa.
Res de res. Han passat set anys i el dèficit fiscal exhibeix tot el seu dramatisme social. A més, personatges com l'actual president extremeny es permeten el luxe d'amenaçar-nos, en català, per si se'ns hagués acudit que el seu 17,78 per cent de superàvit fiscal és una mica excessiu. Anys perduts.
ARA A PORTADA
-
«Si no afecta els interessos financers de la UE, el TJUE no pot qüestionar l'amnistia» Bernat Surroca Albet
-
L'enèsim ajornament de l'oficialitat del català a Europa comença a irritar Espanya Lluís Girona Boffi
-
-
Educació al punt de mira: sindicats, docents i oposició reclamen mesures pel fiasco del procés d'adjudicació Neus Climent
-
Publicat el 01 de gener de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política
El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política
Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política
Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política
El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política
La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador