Política

... i un extremeny segueix rient

ARA A PORTADA

La justícia és ràpida quan li interessa? Tres anys en el cas Ábalos i vuit per Montoro i Kitchen Bernat Surroca Albet
El Suprem no té pietat del «sanchisme» i marca el camí per a més «col·laboradors» Bernat Surroca Albet
Juan Carlos Peinado, el jutge que «pot fer i fa» Bernat Surroca Albet
Previsibles en el pitjor sentit Ferran Casas i Manresa
El pic de l'onada de calor deixa fins a 43 graus i una nit de molt maldormir Arnau Urgell i Vidal

Redacció

Publicat el 01 de gener de 2012 a les 22:59

Qui se'n recorda, del Pacte del Tinell? Una simple ullada serveix per avergonyir el conjunt del catalanisme per la seva inoperància. Set anys després de signar el contrari, el PSC segueix contradient al Congrés el que vota al Parlament, tots plegats continuem sense llei electoral, els mitjans públics es mantenen igual de partiditzats i el dèficit fiscal continua en els mateixos nivells que abans.

Al Tinell, els tres partits (soi-disants) d'esquerres van escriure, negre sobre blanc, que avançarien progressivament "en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat". Maragall, Carod i Saura van signar que això es faria "en el termini de deu anys", fins equiparar les transferències entre Catalunya i Espanya a les que es donen en d'altres llocs d'Europa.

Res de res. Han passat set anys i el dèficit fiscal exhibeix tot el seu dramatisme social. A més, personatges com l'actual president extremeny es permeten el luxe d'amenaçar-nos, en català, per si se'ns hagués acudit que el seu 17,78 per cent de superàvit fiscal és una mica excessiu. Anys perduts.

Escull Nació com la teva font preferida de Google