Política

... i un extremeny segueix rient

ARA A PORTADA

Parlon i Trapero es disculpen per la infiltració: «Ha estat una decisió operativa mal plantejada» Bernat Surroca Albet
Els sindicats, descontents amb les explicacions de Parlon i Trapero: «No és un error, és una decisió política» Gerard Mira
«Mai s'havia invertit tant en educació»: Illa no es mou davant la vaga de mestres Pep Martí i Vallverdú
«Busquem la col·laboració, no la confrontació»: Illa es contraposa a Ayuso des de Silicon Valley Pep Martí i Vallverdú
Illa se cita amb el talent català a Silicon Valley Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 01 de gener de 2012 a les 22:59

Qui se'n recorda, del Pacte del Tinell? Una simple ullada serveix per avergonyir el conjunt del catalanisme per la seva inoperància. Set anys després de signar el contrari, el PSC segueix contradient al Congrés el que vota al Parlament, tots plegats continuem sense llei electoral, els mitjans públics es mantenen igual de partiditzats i el dèficit fiscal continua en els mateixos nivells que abans.

Al Tinell, els tres partits (soi-disants) d'esquerres van escriure, negre sobre blanc, que avançarien progressivament "en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat". Maragall, Carod i Saura van signar que això es faria "en el termini de deu anys", fins equiparar les transferències entre Catalunya i Espanya a les que es donen en d'altres llocs d'Europa.

Res de res. Han passat set anys i el dèficit fiscal exhibeix tot el seu dramatisme social. A més, personatges com l'actual president extremeny es permeten el luxe d'amenaçar-nos, en català, per si se'ns hagués acudit que el seu 17,78 per cent de superàvit fiscal és una mica excessiu. Anys perduts.

Escull Nació com la teva font preferida de Google