Falta menys d'un any per a la consulta. Uns mesos d'acceleració institucional que posaran a prova la maduresa política d'aquesta societat i, sobretot, la solidesa del sistema català de partits, que haurà d'afrontar un assetjament a gran escala per part d'un estat sense límits ètics i amb nul·la voluntat de negociació.

Però també és cert que la càrrega de la prova recaurà en la part espanyola. Escocesos i catalans, dues nacions socialment desenvolupades, votaran amb quatre dies de diferència, sense despertar en la resta d'europeus cap altre sentiment que no sigui el de la pura curiositat. Així les coses, si algú intenta impedir les urnes serà aquest agent qui haurà d'explicar quina mena de democràcia és la que impedeix que la ciutadania expressi la seva opinió de forma pacífica i transparent.

El 14 de setembre de 2014 hauran passat tres segles i tres dies de l'assalt final de les tropes borbòniques a Barcelona. Un temps llarg, però relligat per un fil invisible que ens permetrà "descobrir, al final de l'últim extrem, més enllà d'Èufrates i Rubicons, sense plors, oh grandesa i consol dels pocs i pobres, dels febles i dissortats, que com més fosc sigui el nostre crepuscle més benaurada serà l'alba dels qui encara han de venir".