«1-O», a TV3: la crònica d'una jornada de repressió i dignitat col·lectiva

L’1 d’octubre van votar 2.286.217 persones i 1.066 van ser ferides per les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil desplaçada a Catalunya per intentar evitar el referèndum. La participació, la mobilització ciutadana i l’empoderament popular van convertir aquella jornada de desobediència i reafirmació col·lectiva en un dia inoblidable. Els ferits, la por que es va viure en alguns col·legis durant el dia, i la repressió de la policia la van convertir, també, en una jornada terrible. Sobre aquestes dues idees, aquesta barreja de sentiments, es construeix el documental 1-O que TV3 estrenarà dimarts vinent a les 21.55h al programa Sense ficció. 

Escrit i dirigit per Lluís Arcarazo, aquest documental d'uns quaranta minuts ofereix un relat cronològic del dia 1 d’octubre a través de cinc col·legis electorals. "Veient els dies previs al referèndum, vam pensar que havíem de documentar tot allò que passés”, explica Arcarazo. I amb quatre càmeres i una idea poc definida van sortir a primera hora del matí d’aquell diumenge plujós a veure què passava. En un principi volien anar a quatre centres de votació de Barcelona, Sant Julià de Ramis (on havia de votar el president Carles Puigdemont) i Arenys de Munt (on van néixer les consultes per la independència). A les 10.00 hores, per culpa de les càrregues policials, dos equips ja s’havien quedat sense col·legi electoral i, finalment, van decidir enregistrar què passava en cinc espais de votació. 
 
La crònica d’aquell 1 d’octubre s’explica des de les escoles Cervantes, Ramon Llull i El Sagrer de Barcelona, el Pavelló de Sant Julià de Ramis i el Mercat d’Arenys de Munt. A banda del material propi enregistrat per l’equip del documental, també s’han utilitzat vídeos de particulars enregistrats amb mòbils i càmeres. Durant l’1-O, la informació va ser la millor defensa i, de fet, en el documental apareix una dona instant els votants a enregistrar totes les accions de la policia: "Amunt els mòbils i a gravar tot el que facin". Gràcies a això s’han pogut reconstruir seqüències senceres del que va a passar. A través de tots aquests documents s’explica la història i la diversitat de material explica també que es combinin imatges amb millor o pitjor qualitat.

El documental arrenca amb l’arribada de les urnes als col·legis. La il·lusió de primera hora del matí, quan es poden obrir els centres de votació i constituir les meses electorals, contrasta amb el temor que flota a l’ambient per allò que pot passar. Els atacs informàtics de la intel·ligència espanyola són constants i han de ser informàtics voluntaris qui intentin fer-hi front. Ben aviat arriba la Policia Nacional i la Guàrdia Civil als centres de votació. "El TSJC ha comunicat que el referèndum no es pot fer. Tancarem el col·legi i retirarem les urnes. Intervenim", adverteix un agent de la policia espanyola davant de centenars de votants que protegeixen un col·legi. 

Un documental sense polítics

A través de la veu de protagonistes anònims -durant el documental no apareixen noms dels qui parlen- s’explica la història i les sensacions de cada moment. "Les imatges de primera hora, amb les càrregues policials en alguns centres de votació, van servir d’alerta per la resta de col·legis", relaten diversos ciutadans. Si bé en el documental apareixen imatges de les càrregues i la violència policial, Lluís Arcarazo explica que s’ha intentat evitar que "la violència es mengi el que va ser també una jornada d’empoderament popular". I és per això que es combinen els intents de la policia espanyola d’impedir el referèndum per la força (amb imatges d’agents pegant votants amb les mans enlaire o arrencant -literalment- les urnes dels membres de la mesa), amb moments emotius de l’èxit de l’organització ciutadana.

Els protagonistes de la història són els ciutadans. Els més de dos milions de votants i els més de mil ferits. De fet, durant el documental no hi apareix cap polític. "Els polítics no van ser els protagonistes de l’1-O; ho va ser la gent", deixa clar Arcarazo, i explica que l’objectiu ha estat reflectir el que vam veure però sobretot la força de la gent per, malgrat tot un Estat en contra, aconseguir defensar els col·legis i votar. "L’1 d’octubre va ser un abans i un després. Ens va canviar", reconeix el director. A les 20.00 hores, els col·legis electorals van tancar i va començar el recompte. Dels crits de “votarem” es va passar als crits d’"hem votat". "No sabem que passarà", reconeixien alguns dels protagonistes al final del dia. Per l’estat espanyol, l'1-O no ha existit mai. Però les seves conseqüències continuen i continuaran presents durant molt temps.