Ibèria preveu una inversió de 6.000 milions d'euros a l'aeroport de Barajas per reforçar, entre altres, els vols internacionals i de llarga distància, tal com recull el pla estratègic Pla de vol 2030 que ha presentat aquest dimecres. L'aerolínia descarta així augmentar la presència, ara testimonial, a l'aeroport del Prat ara que el Govern i Aena n'han aprovat l'ampliació precisament per acollir més vols intercontinentals, tal com ha explicat el president i conseller delegat, Marco Sansavini.
A Barcelona s'hi quedarà l'aerolínia low cost de llarg radi Level, de la mateixa empresa matriu d'Iberia, IAG, que disposa d'una flota inferior. "Hi ha una oportunitat al Prat pel que fa als vols de llarg radi, però l'està potenciant Level", ha detallat en la presentació del pla estratègic. Un pla que vol consolidar Madrid com el centre operatiu de la companyia de bandera espanyola i com un "gran hub a l'altura dels grans europeus".
Més vols intercontinentals a Madrid
En aquest sentit, Iberia preveu augmentar la flota d'avions de llarg abast a l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas en un 55%, passant dels 45 als 70, i incorporarà noves rutes internacionals fins a Toronto (Canadà), Filadèlfia (Estats Units) i Monterrey (Mèxic), alhora que reforçarà altres que ja tenen operatives. Amb tot, aquesta aposta amplia la bretxa amb el Prat, que vol posicionar-se com a hub intercontinental.
El reforç de l'activitat d'Iberia a Madrid anirà acompanyat de la construcció de l'anomenada Ciutat Ibèria, un centre d'innovació aeronàutica on l'aerolínia traslladarà la seu. Tot plegat generarà un total de 250.000 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts, i la companyia espera contractar 1.000 persones cada any.
La incògnita del hub intercontinental al Prat
Un dels principals arguments del Govern i Aena per justificar l'ampliació del Prat és que permetrà convertir l'aeroport en un hub de connexions intercontinentals. Si bé, els experts consultats per Nació dubten i, en tot cas, avisen que no serà automàtic. Un hub és la base d'operacions d'una gran aerolínia de xarxa i són herència de les principals companyies de bandera. Els més grans són els de Lufthansa a Múnic i Frankfurt (amb cinc milions de passatgers més que Barcelona), IAG a Madrid i Londres o Air France a París i Amsterdam.
Amb l'excepció d'Alemanya, acostumen a trobar-se a les capitals dels estats. "Els hubs són els que són, el mercat està molt consolidat i madur, no esperem que creixi molt en els pròxims anys", apunta Xavier Fageda, catedràtic d'Economia de la UB i expert en aeronàutica. Sí que podria arribar algun vol més, suposant que no hi sigui ja per una qüestió de capacitat, i no pas perquè falti demanda o no interessi per qüestions estratègiques.
Se suma a la inversió d'Aena
La inversió de 6.000 milions d'Iberia, que era estatal, va ser privatitzada i en la qual el govern espanyol té una petita participació via Sepi, se suma als 2.000 que Aena destinarà, també fins al 2030, a Barajas. En aquest període el gestor aeroportuari preveu destinar 3.200 euros al Prat per ampliar-ne la pista sud, construir una nova terminal satèl·lit i remodelar la T1 i la T2.
