Artur Mas celebrant la victòria des del balcó del Majèstic Foto: Adrià CostaArtur Mas serà el 129è president de la Generalitat. I ho serà amb una autoritat que no es recorda des de mitjans dels anys '90, quan l'hegemonia de Jordi Pujol semblava incontestable. Avui CiU ha aconseguit una còmoda majoria de 62 diputats que doblen llargament els 28 del PSC. Mas podrà governar amb facilitat, almenys des del punt de vista parlamentari.
Per contra, els 28 diputats que ha aconseguit el PSC signifiquen un rècord negatiu per als socialistes catalans, que mai no havien estat per sota dels 33 escons. El desastre ha estat absolut, tot i que José Montilla ha semblat poder-lo controlar amb l'anunci que en el pròxim congrés socialista -de mitjans de l'any que ve- renunciarà a presentar-se com a primer secretari del PSC. La prioritat, confessada, és retenir l'enorme poder municipal que encara acumulen els socialistes catalans i que pot trontollar en les pròximes eleccions municipals del mes de maig.
PP, tercera força
L'altra cara ha estat el PP. Alícia Sànchez-Camacho ha trencat el sostre d'Aleix Vidal-Quadras i ha aconseguit 18 escons, que situen la delegació catalana del PP a una distància mínima -només 10 diputats- del PSC. Naturalment, el PP en el seu conjunt ha llegit els resultats com a un símptoma d'una futura victòria de Mariano Rajoy. ICV ha estat l'aspecte positiu del tripartit. Tot i perdre dos diputats, ha avançat fins a la quarta posició al Parlament i reté la major part del seu electorat. Joan Herrera ha estat aclamat pels seus militants i ha anunciat una oposició constructiva, però ancorada a l'esquerra.
La catàstrofe d'ERC
ERC, en canvi, ha patit una catàstrofe electoral. Ha perdut més de la maitat del seu electorat i queda relegada a la cinquena posició dins del Parlament de Catalunya. Ha retrocedit a totes les demarcacions i s'han quedat sense escó alguns dels seus principals dirigents. Malgrat això, Joan Puigcercós no ha insinuat, de cap manera, que això pugui tenir alguna conseqüència sobre el seu lideratge al capdavant d'ERC.
Dins l'àmbit de l'independentisme, els grans guanyadors han estat els líders de Solidaritat, que han aconseguit entrar amb força al Parlament, amb 4 diputats. Allà hi haurà Joan Laporta, que ha aconseguit relegar Ciutadans a l'últim lloc. Malgrat això, la formació d'Albert Rivera ha consolidat els tres diputats que ja van aconseguir l'any 2006.
El paisatge comarcal ha passat a ser monocolor. CiU ha estat arreu la força més votada. Fins i tot al feu socialista del Baix Llobregat. Sorprenents han estat també els resultats a les dues capitals del Vallès Occidental. A Terrassa, on tota la vida dermocràtica només s'ha conegut alcalde socialista, CiU gairebé duplica en vots al PSC. Una cosa semblant s'ha repetit a Sabadell, ara regida per un baró del socialisme català com és Manuel Bustos.
