En una entrevista poc abans de morir, Aureli Argemí va explicar l'origen del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques) explicant que moltes entitats combatien les diverses formes de pobresa, però no n'hi havia tantes que lluitessin contra la "pobresa ètnica" i les identitats dels pobles marginats. "I vaig decidir fundar el CIEMEN", deia. Aquest divendres, al teatre del CCCB, l'entitat ha celebrat els seus 50 anys d'un projecte que des de l'inici va tenir tres branques: el coneixement de les nacions sense estat, la lluita pel reconeixement dels drets dels pobles, i la solidaritat.
L'acte l'ha inaugurat el president del Parlament, Josep Rull, i ha estat conduït per la periodista Bea Duodu. Rull ha recordat els primers mapes elaborats pel CIEMEN als anys 70, que mostraven uns pobles en molts casos ignots i que s'han anat consolidant en l'imaginari. El president del Parlament ha al·ludit al caràcter indivisible de les llibertats individuals i els drets col·lectius, advertint contra els corrents contra l'acollida dels altres, veus que ara, ha dit, "es poden escoltar al Parlament, quina paradoxa!". Rull ha subratllat "la dignitat humana per damunt de tot" i ha advocat per la força de "l'esperança enfront el caràcter efímer del ressentiment i l'odi".
La celebració ha estat una exhibició històrica de la trajectòria del CIEMEN, en tots els seus vessants, amb vídeos, actuacions musicals del grup Ovidi 4 i de la cantautora Montse Castellà i breus intervencions de molts dels qui han estat protagonistes d'un moment o altre de l'entitat, que va ser un projecte molt coral. L'escriptora kurda Ceylan Toutan ha recordat la situació del seu poble, fragmentat en quatre estats i el suport donat per Argemí a la seva causa.
Magda Oranich ha fet una semblança d'Argemi i el paper que va jugar al costat de l'abat Escarré, amb les declaracions fetes el 1963 contra el règim i l'impacte que van causar. Anne Degenève, vídua d'Aureli Argemí, ha rememorat l'itinerari del projecte solidari des dels 70 i la vida compartida amb Argemí, un home que mai va voler reduir a Catalunya el seu "compromís militant".
Carles Riera i Jordi Sànchez han recordat els anys de la formació de la Crida a la Solidaritat, que va néixer de la mà d'Argemí i d'Àngel Colom a inicis dels 80, quan s'havia desfermat una ofensiva contra la llengua amb l'espanyolista Manifiesto de los 2.300. Sànchez ha invocat la capacitat del CIEMEN per "trobar l'essència del denominador comú" dins de l'univers sobiranista, assegurant que "sense l'escola del CIEMEN no haguéssim tingut 1 d'octubre". Ha subratllat la "nació sencera" com a marc clar de l'actuació del CIEMEN.
Pernando Barrena, referent de l'esquerra abertzale, ha recordat la Declaració Universal dels Drets dels Pobles de 1998, com un fet cabdal. En clau basca, ha afirmat que el CIEMEN sempre ha estat quan se l'ha necessitat i va donar escalf a totes les iniciatives per superar el conflicte polític, com també per l'alliberament d'Arnaldo Otegi o en solidaritat amb el sindicalista Rafa Díaz. Barrena ha subratllat la necessitat de bascos i catalans per "compartir sinergies" perquè "tenim el mateix marc legal que ens sotmet com a subjectes polítics".
Forcadell: aprendre de la "tenacitat" del CIEMEN
L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha intervingut per retre homenatge a la tasca feta per l'entitat i ha posat la "tenacitat" del CIEMEN com a exemple del que ha de fer el sobiranisme, ara mateix en un clima de "desafecció i desil·lusió". Forcadell ha fet una crida a "recuperar els carrers" en la pròxima Diada com la millor manera de superar l'actual paràlisi: "Oblidem els retrets i mirem al futur". Ha afirmat que la "societat civil organitzada" és la millor llavor per nous embats.
"A Guillem no hi ha qui l'esborri"
El moment més emotiu de l'acte ha vingut cap al final, amb la participació de Guillem Agulló i Carme Salvador, pares de Guillem Agulló, assassinat pel feixisme. Carme Salvador ha despertat l'aplaudiemnt delpúblic quan ha dit que el govern actual del País Valencià vol esborrar la memòria dels eu fill pel que significa, però que no ho aconseguiran: "Son uns ignorants, a Guillem ja no hi ha qui l'esborri". "Parlar valencià és lluitar contra el feixisme", ha dit, mentre el pare ha recordat que avui mateix, els eu fill, assassinat als 18 anys, en compliria 50.
El CIEMEN ha demostrat també avui la seva enorma capacitat de convocatòria. Més de 300 persones s'hi han aplegat en el que també ha estat un espai de retrobada de tot l'independentisme. Hi eren Oriol Junqueras, Laura Borràs, el conseller Francesc Xavier Vila, els exconsellers Anna Simó, Natàlia Garriga i Carles Campuzano, el president de l'ANC, Lluís Llach, Santi Castellà, Josep Rius, Albert Botran, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, el sociòleg Salvador Cardús i el lletrat Joan Ridao, entre d'altres.
Ha clos l'acte el president del CIEMEN, David Minoves, qui ha assenyalat que els grans objectius del centre són més vigents que mai. Minoves ha afirmat que "en un moment on la polarització, els retrets i el malestar predominen en el debat públic, el CIEMEN vol contribuir a recosir el sobiranisme i rellançar el moviment d'emancipació nacional". Ha fet una crida a "no donar la raó a Aznar" quan va dir que abans que Espanya es trencaria Catalunya i que "s'ha passat del 'no hi ha una forma canònica de ser català' d’en Treserras a 'tot català és botifler fins que no es demostri el contrari' de les xarxes.
Minoves ha anunciat la recuperació dels guardons internacionals que en el passat s'havien lliurat a persones destacades en la defensa dels drets col·lectius, i que duran el nom de Guardó Internacional Aureli Argemí d'ara endavant.
Durant l'acte, el grup musical Ovidi4, amb l'exdirigent de la CUP David Fernández a la guitarra, ha cantat les Corrandes d'exili que el 1947 va escriure a Xile Joan Oliver. És un poema que comença dient "Una nit de lluna plena/tramuntàrem la carena". Es refereix al moment de la sortida de Catalunya. Però el CIEMEN -i avui ho ha tornat a mostrar- pot estar satisfet de la seva trajectòria i, nascut encara a l'exili italià on vivia Argemí, ha aconseguit tramuntar la carena i consolidar-se com un referent en el combat pels pobles que esperen la plenitud nacional.
