"Senyor Carrizosa, per què em demana la paraula?". La pregunta, formulada per Carme Forcadell, es va escoltar més d'una desena de vegades en els plens dels dies 6 i 7 de setembre de l'any passat, que van servir per validar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica enmig d'un clima de confrontació política sense precedents entre grups parlamentaris. Carlos Carrizosa, portaveu parlamentari de Ciutadans, és un dels set representants dels grups de la passada legislatura que han rememorat per a NacióDigital els plens de l'any passat, que han derivat en conseqüències judicials sense precedents. Inclòs, per exemple, l'empresonament de Forcadell, primer a Alcalá Meco i ara a El Catllar.
Van ser dues jornades frenètiques que van arrencar amb una intervenció de Marta Rovira -ara exiliada- en representació de Junts pel Sí demanant l'alteració de l'ordre del dia per debatre la llei del referèndum. No va ser fins a última hora del vespre que la norma es va aprovar, i en aquell moment el Govern es va reunir per signar el decret de convocatòria de l'1-O, pràcticament de matinada. L'endemà hi va haver un fort debat sobre si emprendre el mateix camí per aprovar la llei de transitorietat que, malgrat les reticències de membres del Govern, es va acabar validant després d'hores i hores de debat encès.
[blockquote]Les jornades es van viure entre queixes de l'oposició, reunions de la mesa i la junta de portaveus i una tensió sense precedents entre grups[/blockquote]
Els grups de l'oposició -Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que Es Pot i PP- van emetre peticions de reconsideració reiterades que van desembocar en múltiples reunions de la mesa i de la junta de portaveus. Des del faristol es van proferir expressions com ara "cop a la democràcia", acusacions de "república bananera" i, des dels escons, la tensió entre formacions era palpable. Una de les intervencions més recordades és la de Joan Coscubiela, portaveu parlamentari de CSQEP, que apel·lant al seu fill Daniel va rebre l'aplaudiment entusiasta -i dempeus- de tots els grups contraris a la independència.
Aquelles jornades, plenes de matisos -a Santi Vila, en aquell moment conseller d'Empresa, se'l va veure als passadissos lamentant que el sobiranisme estava perdent "legitimitat" amb la imatge que transmetia aquells dies el Parlament-, van precedir el ple en el qual Carles Puigdemont va suspendre la declaració de la independència i, posteriorment, ja el dia 27 d'octubre, es va proclamar políticament l'estat català. Mariano Rajoy va aplicar el 155 immediatament, per bé que des del 6 i 7 de setembre, quan el xoc de trens es va instal·lar al Parlament, ja proliferaven les veus que li demanaven una intervenció sense pal·liatius.
Aquests són els records de set diputats presents en els plens de la desconnexió.
[seguiment2]385[/seguiment2]
6 i 7 de setembre: els dies que el xoc de trens es va instal·lar al Parlament
Diputats de totes les forces polítiques rememoren un any després a NacióDigital els plens convulsos que van servir per aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica
ARA A PORTADA
Publicat el
05 de setembre de 2018 a
les 21:00
Actualitzat el
06 de setembre de 2018 a les
20:42
Et pot interessar
-
Política
Els convergents no han marxat mai
-
Política
Joan Ignasi Elena nega davant el jutge conèixer l'alcalde d'Altafulla investigat
-
Política
«Catalunya deu molt a Convergència»: Illa torna a reconèixer el llegat de Pujol
-
Política El PP exigeix la dimissió de Sánchez i eleccions immediates: «És indecent que continuï»
-
Política
ERC urgeix Sánchez a «fer neteja» al PSOE després de la condemna d'Àbalos
-
Política El Tribunal Suprem condemna l'exministre Ábalos a 24 anys de presó
