A 80 fins a l'últim dia

Publicat el 18 de novembre de 2010 a les 22:59

Probablement, la mesura que ha fet més forat popular al llarg d'aquest segon tripartit és la limitació a 80 Km/h en els accessos a Barcelona. La decisió, que tothom coneix, és una d'aquestes opcions que afecten directament la vida i els costums de moltes persones i que fan ben visible la mà del Govern en la quotidianitat.

Els 80 Km/h s'han debatut fins a la sacietat, amb dos arguments bàsics en el bàndol de la defensa: l'efecte de millora sobre els embussos i la rebaixa dels nivells de contaminació. Dos raonaments propis d'un moment en què l'economia creixia sense límit aparent, amb l'efervescència -encara- dels anys dels totxos daurats.

Però ja portem un parell d'anys de davallada brutal i els camions a vessar de mercaderies escassegen. Aquella societat opulenta comença a quedar lluny. Hi ha menys vehicles i, conseqüentment, retencions no tan gravoses, a més de menors índexs de contaminació. En tot això pensen, segur, tots els conductors que circulen, perplexos, fora de les hores punta i fins i tot de matinada, quan viatgen en solitari, amb l'única companyia dels radars.

Tot això no ha fet que la mesura hagi cedit ni una mica en la seva rigidesa, perquè es tracta d'una opció ideològica d'ICV. Els ecosocialistes han estat coherents, fins i tot en contra de l'opinió pública majoritària. Ara CiU, PSC, ERC, PP, Ciutadans i Reagrupament ofereixen -almenys- flexibilitzar una mesura que no sobreviurà al 28-N. Però ICV haurà aguantat fins al final.