Duran amb Castellà, al Parlament.

Al mes de febrer, hagi acabat com hagi acabat el serial de la pregunta i la data, Unió Democràtica de Catalunya celebrarà un congrés extraordinari per modificar els estatuts. Un conclave formal i lluny de passions ideològiques però que molts, la gran majoria, hi albiren la possibilitat d'una primera passa en la retirada slow de Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant dels demòcrata-cristians atès que en els propers tres mesos la biosfera política catalana haurà esclatat d'una o altra manera.

La possibilitat que Duran comenci una virtual retirada ja va ser apuntada dimecres de la setmana passada per l'expresident del Parlament, Joan Rigol, en una entrevista al Polièdric de Catalunya Informació."Unió està a punt pel relleu natural i democràtic d'en Duran, i ell ho té assumit", va assegurar l'històric dirigent demòcrata-cristià. Rigol posava veu a la remor, al comentari de passadís, a les converses entre la cúria social-cristiana, als contactes, als pactes sobreentesos i als versos lliures que circulen entre diputats d'UDC i els càrrecs orgànics del partit i a la finezza que envolta el món d'Unió.

Les travesses

De fet, les travesses per un nom ja han circulat amb força: Ramon Espadaler, Josep Maria Pelegrí, Toni Castellà i no és descartable que Joana Ortega hi jugui un paper, així com la creixent Unió de Joves, presidida per Roger Montañola, que aviat podria deixar el càrrec per fer el salt al partit sènior, i que ningú no dubta que tindrà un paper clau en una virtual transició. El congrés, ja de per si llaminer per les càbales, agafa més gust a la vista del procés sobiranista i del caire definitiu que pugui agafar Unió.


Ramon Espadaler

El nom d'Espadaler havia agafat embranzida les darreres setmanes. De fet, a més d'ocupar una conselleria d'una altra presència mediàtica, Espadaler era l'encarregat els caps de setmana de trobades amb militància i l'atenció als mitjans. Val a dir, que la carta-web d'en Duran del passat 8 de  novembre en plena crisi de gestió del departament pel cas Raval, el líder d'UDC escrivia: “És un conseller d'Interior amb criteris justos i racionals, que inspiraran també qualsevol altra decisió”.

Unes paraules que en cap cas van caure en butxaca foradada l'endemà mateix quan els socials-cristians celebraven una Jornada ideològica i el sopar dels 82 anys de la fundació del partit. Espadaler, president del consell nacional -ergo president del partit- comptaria amb el suport de l'aparell dels quadres del partit, sobretot per ser un home de confiança de Duran.

Castellà, un independentista d'ESADE

Toni Castellà és conegut amb el nom de “Qui espera”. Preparat per fer el salt quan UDC hagi de catalitzar el front independentista, Castellà no amaga futures intencions. Coneix el partit, la militància, i el seu pas per Unió l'han fet cabdal en una fornada de militants de mitjana edat de fort sentiment sobiranista. Entre els seus oficials s'hi compten, Pep Martorell, Titón Laïlla -que va perdre davant Espadaler el càrrec de presidenta del Consell Nacional- o Marta Vidal.

Castellà, professor d'Esade, vocal del comitè de Govern i secretari d'Universitats, ha sabut nadar i guardar la roba fins al punt de ser el representant del sector desacomplexadament independentista – tot i que Josep Maria Vila d'Abadal li va agafar aquest càrrec per uns mesos-  però presentar-se al congrés amb la llista oficialista d'en Duran.

Pelegrí, fidel i allunyat de l'independentisme

Per altra banda, Josep Maria Pelegrí també és un dels altres noms que podria ser cridat a la successió. Secretari general  i conseller d'Agricultura coneix el partit a fons però el seu discurs, poc amant de l'independentisme grinyola en moltes intercomarcals que han obert els braços al sobiranisme. Continua mantenint una intensa agenda de reunions amb les assemblees locals però marca un estricte discurs de continuisme allunyat del sobiranisme que ha amarat la militància demòcrata-cristiana els darrers anys. Un nom que tindria el suport de Benet Maimí, de l'actual home fort d'UDC al Parlament i vicesecretari general, el sabadellenc Toni Font, o l'eurodiputat Salvador Sedó, així com altres noms com ara el diputat Joan Recasens, Carles Sala o Jaume Torremadé.

Joana Ortega, Unió de Joves i Roger Montañola

Joana Ortega que, de moment es deixa estimar, sap que hi ha veus que la posen en la travessa però, de moment, no juga aquest partit coneixedora que el seu nom podrà ajudar a consolidar un o altre candidat. De fet, una baula també important en aquest procés serà Unió de Joves, i concretament, Roger Montañola, que tot apunta que aquest mandat, el segon, podria ser el darrer després d'haver consolidat la formació. Montañola estaria disposat a jugar fort en el procés de successió. De fet, és el diputat més jove de la cambra que darrerament ha guanyat molt protagonisme mediàtic al qual, parlamentàriament, el grup de CiU li dóna molta canxa. A Duran no li falten, doncs, apòstols amb qui continuar edificant la seva església, només falta que ell sí que es vulgui retirar.