Dilluns vinent s'acaba la primera roda de compareixences davant la Comissió d'Investigació sobre les caixes d'estalvi al Parlament de Catalunya, un fals macrojudici on els directius de les entitats i els representants sindicals no han dubtat a atribuir el desgavell de la seva gestió a una funesta conjunció astral de la crisi econòmica, la dictadura d'Europa i el Banc d'Espanya. Ningú no s'ha declarat responsable d'allò que va votar, va dir o va callar en aquells remuneradíssims consells d'administració.
A la pràctica, les reunions es van convertir en guerres de guerrilles entre sindicats i directius de la caixa per millorar les condicions laborals de la plantilla. Alguna cosa havien de discutir, perquè en les decisions transcendents com la política creditícia, les inversions en el totxo o els sous aberrants dels directius, inclosos els increments periòdics, tothom hi estava d'acord. Per ignorància, per bona fe o per interès.
També des d'aquelles cadires, empleats, polítics d'ajuntaments o diputacions, entitats del territori i representants dels clients van tenir l'oportunitat de lluitar contra la concessió indiscriminada d'hipoteques desorbitades a famílies obreres, o contra els objectius draconians que havien de complir els empleats en la col·locació de productes financers d'alt risc. Però la immensa majoria van callar.
També des d'aquelles cadires, empleats, polítics d'ajuntaments o diputacions, entitats del territori i representants dels clients van tenir l'oportunitat de lluitar contra la concessió indiscriminada d'hipoteques desorbitades a famílies obreres, o contra els objectius draconians que havien de complir els empleats en la col·locació de productes financers d'alt risc. Però la immensa majoria van callar.
Pel que fa als directius de les caixes, el més remarcable de les compareixences serà la immoralitat d'un exministre espanyol i expresident de caixa que ha entonat sense vergonya aquella cançó de la "Movida madrileña" "La culpa fue del cha-cha-chá", per justificar la ruïna d'una caixa pública i el fitxatge d'un directiu que ara fa vacances amb 10 milions d'euros a la butxaca. Tot molt d'esquerres.
Els qui no donaran explicacions seran els partits polítics, jutge i part en aquest afer. Amb l'excepció de Ciutadans i la CUP, que en el moment àlgid del repartiment de cadires no tenien representació política rellevant, la resta tenien homes i dones que cobraven per assistir als consells d'administració de la caixa corresponent. També van votar, van dir o van callar. "La culpa fue del cha-cha-chá"...
[twitterfollow]gemmaaguilera[/twitterfollow]
[twitterfollow]gemmaaguilera[/twitterfollow]
