Ambient a la Festa de la Llibertat de l'Arc del Triomf Foto: Xavier Borràs"Esperamos al iaio, ¿no?" I el "iaio" finalment arriba, empenyent un cotxet amb el nét, ple d'estelades. Uns metres més enllà, una parella exclama: "¡Vamos a ver qué hay en aquellos chiringuitos!". D'altres, intenten consolar un nen d'uns tres anys que no para de bramar. Un, despistat va clavant el pal de l'estelada a l'ull de qualsevol. "Quina poca pràctica!", li retreuen. D'altres s'estranyen: "¡Hay muchísima gente!"
I sí, hi havia gent. Molta gent. El passeig de Lluís Companys, l'espai familiar de la Diada, és avui una festa de l'anomenada "Catalunya real", aquella que s'expressa en català i en castellà, engalanada d'estelades, amb habituals de tota la vida i manifestants de nova fornada, que elucubren sobre el sentit de l'estelada blava i la roja. "Una és de Cuba, i l'altra és comunista", sentencia un. I l'altre respon: "Així, doncs, les dues són comunistes?". "...eeeeeh. No ho sé. L'altre dia ho van explicar per TV3, però no t'ho sé acabar de concretar...", s'escaqueja el primer.
Molta gent, molta més que d'altres anys. I nous. Molta gent nova, que feia mil i una preguntes als responsables de les paradetes. "Què vol dir aquest lema?", "Com és que això ho escriviu en occità?" El misticisme independentista, tot un món per descobrir.
Tot apunta a què la manifestació de la tarda serà massiva. Massiva i "masiva", en les dues llengües. Com la Catalunya real, que en diuen.
