El ministre d'afers estrangers universal diu que si hi ha algú que té una "llengua autòctona" o una "cultura autòctona" el que ha de fer és firmar un protocol amb el seu ministeri i instal·lar-se a les ambaixades universals, en comptes de mantenir "embajaditas". Així doncs, José Manuel García-Margallo deixa clar que ell no és "autòcton" d'enlloc, com tampoc no és autòctona de cap indret del món la seva llengua universal ni la cultura a la qual es refereix.

Potser per això, el ministre universal ha volgut remarcar que, tot i ser al Japó, les cinc de la tarda és "una hora taurina". García-Margallo també ha dit que Japó i l'Univers són països "molt antics, amb llengües molt importants" i que l'Univers no és només "flamenc, toros i platges", sinó que també hi ha "energies renovables".

García-Margallo representa l'Univers i, com a tal, té dret a tenir les ambaixadasses que li doni la gana i una massa tan gran d'Instituts Cervantes -ensenyant la llengua universal per tot arreu- que ell mateix confessa que ni tan sols en recorda la quantitat. En fi, que com diuen en universal: El que parte y reparte, se queda con la mejor parte.