L'Audiència Provincial de Madrid ha absolt aquest divendres la portaveu d'Ahora Madrid a l'Ajuntament de Madrid, Rita Maestre, del delicte d'ofensa als sentiments religiosos pel qual havia estat condemnada a una multa de 4.320 euros per l'assalt el 2011 a la capella del campus de Somosaguas de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). El jutge de primera instància va condemnar a la regidora madrilenya a una multa de dotze euros diaris durant dotze mesos, equivalent a uns 4.320 euros.

Els fets objecte del procediment es van produir el matí del 10 de març de 2011 quan un grup de persones van accedir a la capella a les 11.30 hores, entre elles Maestre. En el judici, la regidora d'Ahora Madrid ha afirmat davant del jutge que "un tors nu" no era un gest ofensiu, mentre que el fiscal sí entenia que la seva intenció era ofendre els ànims dels presents.

El tribunal madrileny manifesta que "tot i que en certs àmbits" l'acte de protesta a la capella denunciat "pot ser valorat com clarament irrespectuós" no concorre el "component de profanació" exigible per aplicar el tipus penal imposat en la condemna.

Absolució en ferm

Els magistrats de l'Audiència ordenen ara que es revoqui, en una decisió adoptada per unanimitat, la resolució del jutjat en el qual es va celebrar el judici. I acorden absoldre lliurement a la interessada en una sentència que ja és ferma i contra la qual, per tant, no cap la interposició de cap recurs.

Entre d'altres raonaments jurídics, els magistrats exposen que, tal com estableix el legislador, perquè els fets objecte d'enjudiciament siguin considerats delicte "ha de produir-se un acte de profanació clar, directe, evident i, per descomptat, físic, i no derivat del simple fet d'incomplir determinades normes socials, per molt que això pugui ferir sentiments religiosos dels que professen determinada religió ".

Citant doctrina referent a aquesta qüestió, els magistrats defensen que "en certs àmbits aquest acte pot ser valorat com clarament irrespectuós en tant que es consideri altera el silenci i el respecte exigible a l'interior d'una capella on en aquest moment diversos feligresos es trobaven pregant, però aquest component de profanació exigible pel tipus al nostre parer no concorre".

Per tot això, la Sala conclou que, "des d'un punt de vista estrictament tècnic-jurídic, sense valoracions ètic-morals, no concorre element objectiu del tipus i que els fets declarats provats no arriben a integrar un acte de profanació en sentit estricte" pel que l'apel·lant ha de ser absolta.

La fiscal considera que no es pot "presumir de ser putes" en una capella

En el seu recurs, l'advocat de la portaveu municipal criticava que la resolució qüestionés "els valors i principis" d'"una societat lliure", referint-se a "la dignitat de la persona i la llibertat d'expressió" que "no només ha de ser aplicable a frases o expressions que puguin ser favorablement rebudes o titllades d'inofensives ". El lletrat entenia que no es compleixen els requisits del delicte de profanació en lloc de culte pel qual va ser penada amb motiu de la seva participació en una protesta a la capella del campus de Somosaguas de la Complutense.

Davant d'aquests arguments, la fiscal del cas es va oposar al recurs i ha afirmat en un escrit que no es pot "presumir de ser putes" en una capella. "És obvi que les senyoretes estan en el seu dret de presumir de ser putes, lliures, 'bolleres' o el que vulguin ser, però aquesta conducta realitzada a l'altar, espai sagrat per als catòlics en trobar-hi el Sagrari, lloc on segons les seves creences es troba el seu Déu, implica un ànim evident d'ofendre ", recull l'escrit fiscal.

Mentre que el lletrat defensor va insistir que l'acció era "una protesta pacífica", la fiscal va replicar que els fets no poden ser qualificats d'aquesta manera ja que "almenys vint o trenta persones van irrompre en massa", al capdavant de les quals anava l'acusada, i ho van fer "en un temple catòlic". I afegeix que "quan el capellà s'interposa a la porta i els indica que no poden passar, l'empenyen per poder entrar".