El règim del general Franco va ser l'única aposta estratègica d'Adolf Hitler que va perdurar en el temps. A l'Espanya de Falange, com en una bombolla, es va mantenir la salutació romana, el culte a la raça i la glorificació de l'imperi. Tot plegat, amb prou força com per imposar una llei de punt i final que encara es manté i un fil de legitimitat que relliga el cop del 1936 amb la segona dècada del segle XXI. La tomba del Caudillo és l'única del feixisme europeu de la qual no només se'n coneix el lloc exacte -al contrari de les de Hitler o els jerarques nazis penjats a Nüremberg-, sinó que el seu cadàver momificat, a dia d'avui, encara es glorifica en un mausoleu obert al públic i mantingut amb el pressupost de l'administració.

Tota aquesta preservació política es deu a una formidable capacitat d'intimidació dels guanyadors de la Guerra Civil i els seus hereus. Quan la transició de finals dels setanta, les elits franquistes van imposar simbologia i impunitat a l'anèmica esquerra espanyola i al vacil·lant catalanisme sota l'amenaça directa de la força. Van guanyar el relat, però sempre han hagut de vigilar de prop que ningú no posés en qüestió la seva victòria del 1939. I així els homes de Franco van aconseguir transmetre la direcció de l'estat als seus fills i néts.

Per això Hermann Tertsch dóna per ben executat Lluís Companys. El seu pare va començar amb el carnet del Partit Nazi i va acabar entre les elits franquistes i no hagués pogut proporcionar al seu fill els contactes i les facilitats que ha tingut si algú hagués qüestionat la legitimitat dels franquistes per mantenir-se en el poder. Tertsch sap que el catalanisme està rebel·lant-se contra les convencions de la transició i per això amenaça, intimida i avisa: al president de la Generalitat també se'l pot afusellar en una democràcia formal.

Són els mateixos i continuen manant, sí. Però estan sols al món i saben que els delictes contra la Humanitat no prescriuen mai. Se'ls nota nerviosos, flairen la por. Seran els últims, però també acabaran malament.