Té el catalanisme polític projecte de país més enllà de la independència? Ha estat la pregunta que, des de diferents òptiques, s'ha intentat resoldre a través d'una conferència i dues taules rodones a la "Jornada del catalanisme al segle XXI" que s'ha celebrat aquest dissabte a Figueres organitzada per Acció Catalana i amb la col·laboració de Nació.
En un context marcat per les negociacions de la investidura, en les que participen ERC i Junts, i pels reptes socials en àmbits com la demografia o l'educació amb l'evident dificultat del marc autonòmic per donar-hi resposta, el debat s'ha articulat entorn la necessitat de bastir una oferta atractiva del catalanisme com a moviment.
Una vuitantena de persones de diferents sensibilitats polítiques s'han convocat per l'associació presidida per l'actual conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i han escoltat la conferència inaugural del director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, Joan Ridao. Campuzano ha obert la trobada amb una crida a respondre a l'objectiu de reflexionar, generar noves idees i noves complicitats a favor del país.
El jurista ha repassat els atacs que, contra l'autogovern, s'han produït en l'àmbit judicial, però també va assumir que "l'aritmètica parlamentària pot fer miracles". Ridao ha advertit que "un conflicte polític necessita solucions polítiques. Caldrà ser pacients i perseverants. L'Estat arriba quan tens nació i hi ha molta feina a fer".
La primera taula de la jornada ha donat protagonisme als joves i ha abordat el sentiment de pertinença, la immigració i nous catalans, l'ús del català a xarxes, el repte de l’emancipació i com connectar amb les institucions. Així, tenir les eines d'un estat és percebut com una oportunitat, però no és definitiu i "els conflictes i la tensió" que genera el "model d'assimilació francès" ho demostren, tal com ha explicat Mohamed el Amrani.
Amb aquest emprenedor social compartien debat Carlos Cañas, ambientòleg i vicepresident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Ariadna Romans, politòloga i filòsofa amb visió feminista; i Cèlia Espanya, creadora de continguts digitals i una de les últimes protagonistes de l'"Hola Nació". Una de les idees que ha aparegut ha estat que crear contingut en català a les xarxes representa una opció política a la vegada que és important que el català s’utilitzi també per parlar de qüestions alienes a la política.
La segona taula ha estat purament política i, moderats pel subdirector de Nació, Ferran Casas, hi han participat l'exconsellera i metgessa Montserrat Tura, l'editor Eduard Voltas, la jurista Neus Torbisco, i el periodista Josep Martí Blanch. El moment polític actual i, ja més amb les llums llargues, els reptes de futur han protagonitzat un debat intens i que es va fer curt als assistents i als ponents.
Voltas, Torbisco, Tura, Martí i Casas a la taula política d'Acció Catalana
Han aparegut idees com ara "acompassar el relat i els fets", s'ha receptat "més veritat", deixar de banda els "compromisos podrits" i s'han situat reptes com ara el sistema sanitari o abordar debats com ara immigració, natalitat, despoblació, desequilibri territorial... La construcció nacional, tenir més cura de l'autogovern i no defugir el debat ideològic han estat també algunes de les vies apuntades. En aquest fil del politòleg Jaume López, un dels assistents, se'n poden recuperar algunes idees. També seguint l'etiqueta #CatalanismeXXI.
La jornada l'ha tancada l'alcalde de la ciutat, Jordi Masquef, incidint en la necessitat de buscar punts de trobada entre els diferents actors del catalanisme.