Una peixetera trista perquè no portava escot. Foto: Quico SallésAquest dissabte gris del mes de març, dia de sant Antoni de Kiev, passarà a la història en els annals del màrqueting polític. I no precisament perquè l'Antoni de Kiev fos un tipus simpàtic i obert al món, - era un eremita i, a sobre, ucraïnès; i els ucraïnesos saben fer molt bé trenes a les ucraïneses però no es caracteritzen per un exemplar sentit de la ironia. Qui de ben segur no són ni volen ser Sant Antoni de Kiev, són Jordi Portabella i Joan Laporta, el duo dinàmic independentista que aspiren a governar la ciutat de Barcelona amb la fórmula Unitat per Barcelona (ERC,Rcat i DC). Ni ermitans ni ucraïnesos, els hi ben juro.
Aquest matí tocava tradicional passejada electoral al mercat. L'hiperactiu equip de campanya havia convocat la premsa al Mercat de la Llibertat en ple cor de Gràcia. "Hi haurà sorpresa", deixava entreveure l'hàbil Oriol Amorós, sofert cap de campanya (Amorós sí que mereix un lloc al santoral!). I Déu n'hi do, si n'hi hagut. Amb gairebé puntualitat britànica han entrat al mercat Portabella, Laporta i Ester Capella, la número tres de la coalició que posa ordre i fa formar. I l'espectacle ha començat.
"Que guanyi les eleccions i la Champions!", espetava un xicot d'encàrrecs a Joan Laporta a qui s'abraçava com un Sant Cristo Gros. "Guaita, en Portabella! És guapot aquest noi, faria per la Marta oi?", deia una tieta al seu marit. Ramon, el marit encarregat de dur el cistell, recordava a la seva dona que en Portabella ja està casat. Pocs minuts després, Portabella es trobava la seva sogra comprant en una parada de pesca salada - la nomenclatura mercantil del segle XIX és fascinant- petons, presentacions i el rigorós "esteu molt guapos!". Les sogres són imprevisibles.
La comitiva avançava, un carnisser tocat amb una gorra bordada amb l'escut de l'Espanyol i una estelada, s'abraçava als dos candidats. "Sóc indepe i de l'Espanyol, això sí que és tenir collons!", clamava el carnisser, entre les rialles del públic. Manel, un peixater grunge rebia el tàndem amb l'himne del Barça a tota veu pels altaveus del seu "radiocassete". La peixateria lluïa un altar sorprenent: una bola de miralls de discoteca i un poster del Barça on s'hi llegia:"El equipo que humilló el Madrid". Fotos i més fotos. "Nena, fes-me un retratu amb aquests que surti bé eh?", demanava una verdulera que semblava treta d'un quadre de Julio Romero de Torres. Poques passes després ha arribat un moment d'èxtasi. Una peixatera, estètica Los Serrano, veu passar tots dos i crida: "¡Con este par y yo sin escote!". Ni Àlvaro de la Iglesia, hagués escrit un millor guió.
El desenllaç de la jornada, memorable. Jordi Portabella i Joan Laporta amb davantal venent verdures i tirant floretes a les clientes. N'hi ha que només han comprat una poma per poder-los fer un petó. La Margarita ha agafat en Laporta i li ha dit "Ens coneixem, Joan". Laporta, l'ha mirada amb posat de scànner, i li ha preguntat: "Es pot explicar en públic de què ens coneixem?". Riallada general. I mentre Portabella embolicava pomes, en Ramon, el marit patidor del cistell, animava la seva senyora: "Va, vinga, compra alguns plàtans i aprofita per preguntar-li si està casat". Eròtica del poder? Potser sí, però molta simpatia, també. I el que és més difícil encara, en cap moment res ha semblat frívol.
