"Por razones generacionales pertenezco a la primera promoción de juristas que se formó en nuestro país desde la entrada en vigor de la Constitución de 1978. Mi promoción de Derecho es, en efecto, la promoción 79/84; viene, por tanto, a coincidir con los cinco primeros años de vigencia del texto constitucional"

Amb aquestes paraules començava la seva intervenció Francisco Pérez de los Cobos Orihuel la seva presentació davant la comissió de Justícia del Senat espanyol el sis d'octubre -mal dia- de 2010 com a candidat a membre del Tribunal Constitucional. Cobos és un jurista expert en Dret laboral i de la Seguretat Social que va nèixer a Múrcia el 1962. Té un currículum acadèmic notori. Va fer classe a l'Autònoma de Barcelona (UAB), a més d'altres facultats de l'Estat, i interpreta el dret més a favor de la patronal que no pas de l'anomenada "part social".

Cobos ha estat escollit aquesta setmana president del Constitucional, cap de files dels dotze apòstols de la constitucionalitat en les actuacions de l'administració, dels poders i de la llei. Diuen que és un apassionat italianista i un ferm defensor del constitucionalisme sempre i quan les coses no surtin de mare. Ell ho defineix com a "sensibilitat constitucional" que "impregna i ha d'impregnar tots els poders públics i la legislació".

El ja president del TC té diversos llibres: "Sobre el derecho a la propia imagen», de 1988; «La instrumentación de la reconversión industrial. Problemas de constitucionalidad». 1989; «El acoso moral en el trabajo», de 2005; «La distribución de competencias Estado-comunidades autónomas en materia de dependencia», del 2007; «Sobre el presupuesto habilitante del real decreto ley», de 2008; «El uso sindical de los medios informáticos de la empresa» del 2009. Entre aquests títols, però, destaca el seu llibre més personal "Parva Memoria", Editorial Tirant lo Blanc, editat el 2006.

En aquest llibre de pensaments, reflexions i sentències Pérez de los Cobos deixa de banda el seu posat de tècnic del dret i esdevé en tècnic de l'Estat. Així el magistrat que haurà de decidir des dels recursos interposats per la Generalitat a la impugnació de la Declaració de Sobirania escrivia el 2006: "El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña". "La única ideologia capaz de seguir produciendo pesadillas es el nacionalismo", afegia. "¡Cuanta mediocridad tapan las banderas! Quizá se inventaran para eso", reflexiona. "No hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo", sentencia el màxim garant de la ciutadania davant els seus drets civils.

"Yo soy crítico con el nacionalismo en general y no con uno en particular. He vivido ocho años en Cataluña y solo he hecho aforismos en contra de los actos del nacionalismo catalán. Espero que esto no tenga consecuencias para mi nombramiento en el Constitucional porque eso sería desorbitar las cosas", detallava al diari El País el novembre de 2010 per justificar les seves cleques contra Catalunya.

Malgrat això l'actual secretari general de Presidència, amic del president Artur Mas, i cap de CiU al Senat el 2010, Jordi Vilajoana, va dir quan es va presentar Pérez de los Cobos: "Estoy seguro de que va a hacer una gran labor dentro del Tribunal Constitucional, y usted es la cuarta persona que hacía falta para que pudiéramos cerrar este proceso que —insisto— ha sido demasiado largo, muchas gracias". I va justificar clarament el seu vot en contra pel procediment seguit i no la forma o la persona del futur magistrat. "Repito que, aunque nuestro voto va a ser negativo, no tratamos de cuestionar a la persona en sí misma sino el procedimiento seguido", va reblar Vilajoana.

Una opinió compartida pel cap de l'Entesa pel Senat a la comissió, en Carles Bonet, d'ERC, que va justificar l'abstenció de la següent manera: "No obstante, señor presidente, quiero recalcar que consideramos que el candidato es idóneo y que, dada la diversidad de nuestro grupo, lo normal es que haya diversidad de pareceres y de votos respecto a los candidatos, pero también entendemos que el proceso se tiene que terminar". Una mostra més que els catalans no en tenim ni idea de quins adversaris tenim, tindrem o... vam tenir.