
Als Caputxins de Sarrià ha celebrat aquesta tarda un conclave que mostra la pulsió política que viu la societat catalana causada pel procés sobiranista. Uns dos-cents "militants del PSC, que no simpatitzants" han constituït un corrent crític sota el paraigüa del Fòrum Cívic.
Un acte de contrició per tal de dibuixar una estratègia per recuperar el PSC de les tres LL -Pallach, Lluch i Maragall-, que parli desacomplexadament d'independentisme i que, en qualsevol cas, no tingui por de trencar amb el PSC. Â
Així ho han fet els participants, que han criticat amb escreix els dubtes de l'actual direcció amb el dret a decidir. "El dret a decidir no es negocia: és democràcia i s'exerceix", sentenciava un abrandat militant de l'Hospitalet, allà on l'alcaldessa socialista pacta amb PxC per defensar la unitat d'Espanya. "Si hem de canviar de sigles, canviem de sigles", apostaven dos camises velles com Manel Nadal i Pere Oriol Costa. "Jo vaig anar al Concert per la llibertat i m'hi vaig trobar com a casa, perquè la centralitat política del país estava al Camp Nou", afegia un militant amb més de 20 anys de carnet.
Fins i tot, Joan Majó ha parlat de "buscar les eines necessàries per defensar els ciutadans, la llengua i la cultura i per disposar de tots els nostres recursos". "Per ser federalista, primer cal ser un estat per decidir amb qui et vols federar", apostava un altre militant de la Terra ferma. "La posició del PSC amb el dret a decidir ha estat erràtica", sentenciava Laia Bonet, que demana un referèndum intern sobre el pacte de Granada. "Som els que en Corbacho va convidar a marxar, sóc independentista i el pacte de Granada és vergonyant", apuntava un altre militant de l'Hospitalet. Pere Pugés, un dels fundadors de l'ANC, ha anunciat: "Sóc independentista, era, sóc i seré socialista".
Un acte farcit de records, amb certs tocs combatius, parlant obertament de "ruptura", "d'independència", "d'estat propi", de debat nacional, de trencament i del "federalisme seductor" de Toni Comín. "El PSC no pot ser aliè al combat important que tenim amb l'Estat, ells fan lleis i nosaltres concerts", ha reblat Majó.
Els aires de pallaquisme han tornat a un sector del PSC. De fet, Pallach, si és que mai va deixar de ser-ho, ja és obertament independentista i pot canviar de partit. "Som aquí per guanyar batalles, ja n'hem perdut prou", ha recordat un militant d'aquells que va sentir dir a Raventós que lel socialisme, com aquesta tarda, se sua. I un senyor, acabat l'acte, ha cridat "In-Inde-Independèn-ci-a" amb sonoritat. No l'han seguit, són "indepes" de Sarrià.