29
de novembre
de
2020, 16:10
Actualitzat:
30
de novembre,
17:41h
Si les emocions dominen el món, entra dins de la lògica que els polítics, que tenen com a objectiu el poder, les explotin en benefici propi. La generació d'estats d'ànim pot decantar l'opinió pública en favor d'un líder o del seu adversari, i des de l'esclat de la pandèmia s'han pogut comparar dirigents que transmeten i atien emocions de diferent naturalesa. Des de la fredor de Pedro Sánchez fins a l'optimisme de Boris Johnson, cada dirigent està instal·lat en un to que provoca sensacions ben diferents en els receptors. Però fins a quin punt la ciutadania sucumbeix a aquesta estratègia de les emocions?
Toni Aira, autor del llibre La política de les emocions (Arpa), explica que vivim en un "present continu" d'atencions fragmentades en què costa retenir l'atenció en alguna cosa. Aquest context, sumat a l'actitud de campanya permanent en què viuen instal·lats els polítics, és l'idoni perquè subministrin a la ciutadania el que ell denomina "gas emocional". La societat, explica, és procliu a "passar pel filtre de les emocions els missatges que consumeix" i tendeix a moure's per impulsos que l'impacten emocionalment, fet que s'aguditza amb l'esclat de la pandèmia.
Al cap i a la fi, com assenyala Antoni Gutiérrez Rubí, director de la consultoria de comunicació estratègica Ideograma, "pensem el que sentim i, cada cop més, votem des del cor". Com apunta en el llibre Gestionar las emociones políticas (Gedisa), "saber entendre l'atmosfera emocional en què es desenvolupa la política esdevé crucial". A parer seu, la incertesa i la por que incorpora la pandèmia deixaran una "empremta emocional que desplaçarà la mirada dels electors cap al caràcter dels candidats, els seus valors empàtics i les seves resiliències".
Els missatges que rep millor la ciutadania, però, han variat segons la fase de la pandèmia. Així ho apunta Verónica Fumanal, presidenta de l'Associació Espanyola de Comunicació Política. "En un primer moment hi havia espai per a missatges molt emocionals -"d'això en sortim junts"-. Després, consideràvem que anàvem cap a una nova normalitat però vam haver de retrocedir; i ara la gent prefereix missatges més tècnics, saber com se subministraran les vacunes i com es resoldrà la situació econòmica", analitza.
Una de les dirigents que, segons Fumanal, han obtingut protagonisme durant els darrers mesos amb una comunicació emocional efectiva ha estat la ministra de Treball, Yolanda Díaz. "Quan assoleix acords i està contenta, se li nota satisfacció. Quan està amoïnada, arrufa el front", relata. I afegeix que considera que a Espanya les dones comuniquen millor que els homes, perquè en la nostra tradició política s'ha "relegat la comunicació emocional a l'àmbit privat", a diferència dels Estats Units, on va destacar per l'exteriorització d'emocions l'expresident Barack Obama.
Les expectatives exagerades, garantia de frustració
En els missatges d'optimisme sobre la sortida de la crisi sanitària, el govern de Pedro Sánchez està sent "poc prudent", a parer d'Ignacio Martín Granados, consultor de comunicació política; que també considera que l'executiu podria haver estat "més conservador" a l'hora de "vendre l'èxit" quan va acabar el primer estat d'alarma. Granados, que dirigeix la comunicació del Consell de Seguretat Nuclear, creu que la política de les emocions que encunyava Aira és una versió moderna del clàssic "olfacte polític". En aquest sentit, assenyala que "ara els ciutadans estan cansats, volen reactivar l'economia, i cal parlar-los d'esperança davant d'altres conceptes".
Begoña Gozalbes Cutillas, assessora estratègica de comunicació política que treballa a l'àmbit municipal valencià, considera, en canvi, que ara la ciutadania "no està receptiva a res" per la "corba emocional" en què ha viscut durant la crisi. El sentiment d'acceptació inicial, explica, "només és sostenible en el temps mentre no afecta els ciutadans en la seva vida", però amb els ERO i els tancaments d'empreses, "emocionalment la connexió amb els polítics falla perquè apareix la tristesa i la por davant allò que està per venir".
Un risc a evitar, apunta Aira, és el de "generar expectatives exagerades, que es poden frustrar massa ràpidament". "Si per superar un estat d'ànim baix generes una expectativa i es frustra, fins i tot a dies vista, perds credibilitat, i si la gent no et creu, ja has arribat al cap del carrer", adverteix. La política necessita generar expectatives que s'estarà millor, però sovint no estan "solidificades en una estratègia que ho avali", i aquests discursos "buits" poden crispar, sosté.
És el cas del lideratge del qüestionat premier britànic, Boris Johnson, i del president en retirada dels EUA, Donald Trump, perquè, a parer d'Aira, "el domini d'un discurs emocional i d'una tecnologia per vehicular sentiments pot portar a guanyar eleccions, però fa difícil governar i mantenir-se en el poder".
Fumanal observa encerts i errades en la gestió comunicativa de la pandèmia a Espanya. Pel que fa als encerts, menciona les rodes de premsa inicials del govern de Sánchez per explicar l'evolució de la pandèmia. En canvi, veu Fernando Simón com una "figura polititzada que no té credibilitat per gran part de la població". El director del Centre d'Alertes Epidemiològiques s'ha convertit, segons ella, "en un referent de l'esquerra", però subratlla que "en una pandèmia mundial el govern ha de ser per a tothom i no pot ser que el màxim responsable de la gestió tingui alts índexs de popularitat en un sector i baixos en un altre", ja que això provoca que "s'obri una esquerda en la polarització del país". A parer seu, "quan un tècnic es converteix en un actiu polític, es converteix un passiu tècnic".
Respondre preguntes per Zoom des de casa i altres casos d'èxit
D'exemples de comunicació efectiva en la pandèmia, apunten els experts, també n'hi ha. Gutiérrez Rubí en destaca els de lideratges femenins com ara la cancillera alemanya Angela Merkel o la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, per la "coherència, l'empatia i la capacitat per incidir de manera positiva i constructiva en l'ànim i la confiança de la ciutadania". També el de Jacinta Ardern, presidenta de Nova Zelanda, que en opinió de Martín Granados destaca per "la naturalitat amb què es connecta per Zoom amb dessuadora des de casa per respondre preguntes", una actitud que, sota el seu judici, contrasta amb la "fredor" que projecta Sánchez.
Gozalbes Cutillas menciona com a cas d'èxit el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, per donar "un missatge concret i directe, curt, per transmetre esperança i confiança". A l'àmbit estatal, la consultora alacantina posa el focus en la ministra de Defensa, Margarita Robles, "l'únic líder polític que ha sabut traslladar de forma eficient el sentiment de la ciutadania". Robles va plorar en públic durant un homenatge celebrat a l'abril per recordar els morts durant la crisi sanitària. En canvi, Gozalbes Cutillas no percep que el discurs de Sánchez transmeti confiança.
Eleccions catalanes en pandèmia: l'electorat busca emocionalitat o tecnòcrates?
A les portes d'unes eleccions catalanes previstes per al 14-F, el dirigent més ben situat per poder quedar en primera posició és Pere Aragonès. Aira assenyala que té el problema que "el seu entorn és conscient de la política de les emocions i intenta que assumeixi de vegades un rol d'home dur que no li és propi". A parer seu, "el lideratge de Junqueras pot fer-li ombra si l'intenta imitar", però té "una oportunitat de créixer en un temps en què la gent vol certeses" si el deixen construir un lideratge de gestió.
Segons Fumanal, Catalunya ha viscut "un lustre de comunicació emocional" en què "no s'analitzava racionalment sobre la possibilitat que Catalunya fos independent, sinó des d'un punt de vista emocional". Ara, amb la pandèmia, pot connectar més amb l'electorat "un perfil més de gestió que un d'identitari". La consultora sosté que Puigdemont està "mancat d'un relat", però té un "capital polític" que li garantirà un bon resultat. Fumanal també considera que Carlos Carrizosa, de Cs, és "un candidat per construir". "Només sabem que ve a substituir una candidata que pretenia ser una mala còpia d'Inés Arrimadas", sosté.
Per la seva banda, Granados manté que "Aragonès no és un polític especialment il·lusionant" i apunta qie potser "el seu punt fort és el perfil de gestió, que ara es pot emmarcar en vendre el que faci en matèria social durant els mesos que falten fins les eleccions". Gozalbes Cutillas assegura que "amb emocions ciutadanes de por, es busca la seguretat, algú que doni resposta als problemes". "Quan hi ha por, es busca recuperar l'alegria. En un moment d'incertesa, tal vegada els dirigents tecnòcrates poden veure's beneficiats davant de lideratges emocionals", conclou.Els comicis del febrer també dirimiran el desenllaç de la batalla entre Junts i ERC, que Aira analitzava en l'assaig La guerra de successió. En aquest context, Junts no projecta Puigdemont "com un candidat efectiu, sinó com un lideratge pater familias, de referència indiscutida i de ganxo electoral". No serà el mateix, creu, si el presidenciable és el conseller de Territori, Damià Calvet, que si ho és la cap de files de JxCat al Congrés dels Diputats, Laura Borràs.
"Borràs és un lideratge en clau més emocional, però suma poc al de Puigdemont. El de Calvet, més lligat a la gestió i la idea de coordinació política, podria projectar una oferta política més completa", explica. A parer d'Aira, Puigdemont i Junqueras són "paradigmes de buscar i trobar la connexió emocional". En el cas del líder republicà buscant l'"empatia" per l'estada a la presó, i en el cas de l'expresident, per "la bandera d'un lideratge resistencial, la idea que és el president legítim".
Pel que fa a lideratges municipals, l'autor de La política de les emocions considera que als inicis de la pandèmia es va "desdibuixar el discurs" de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que temps enrere havia recollit "el sentiment de la indignació" amb "una dialèctica d'ells contra els gestors de la cosa pública". Ara, des de les institucions, diu, ha canviat el discurs. La pandèmia, conclou Aira, ha "despullat" els lideratges polítics de la "cobertura discursiva retòrica en què es podien moure amb comoditat".
Toni Aira, autor del llibre La política de les emocions (Arpa), explica que vivim en un "present continu" d'atencions fragmentades en què costa retenir l'atenció en alguna cosa. Aquest context, sumat a l'actitud de campanya permanent en què viuen instal·lats els polítics, és l'idoni perquè subministrin a la ciutadania el que ell denomina "gas emocional". La societat, explica, és procliu a "passar pel filtre de les emocions els missatges que consumeix" i tendeix a moure's per impulsos que l'impacten emocionalment, fet que s'aguditza amb l'esclat de la pandèmia.
Al cap i a la fi, com assenyala Antoni Gutiérrez Rubí, director de la consultoria de comunicació estratègica Ideograma, "pensem el que sentim i, cada cop més, votem des del cor". Com apunta en el llibre Gestionar las emociones políticas (Gedisa), "saber entendre l'atmosfera emocional en què es desenvolupa la política esdevé crucial". A parer seu, la incertesa i la por que incorpora la pandèmia deixaran una "empremta emocional que desplaçarà la mirada dels electors cap al caràcter dels candidats, els seus valors empàtics i les seves resiliències".
Els missatges que rep millor la ciutadania, però, han variat segons la fase de la pandèmia. Així ho apunta Verónica Fumanal, presidenta de l'Associació Espanyola de Comunicació Política. "En un primer moment hi havia espai per a missatges molt emocionals -"d'això en sortim junts"-. Després, consideràvem que anàvem cap a una nova normalitat però vam haver de retrocedir; i ara la gent prefereix missatges més tècnics, saber com se subministraran les vacunes i com es resoldrà la situació econòmica", analitza.
Fumanal: "Fernando Simón va complir un cicle, s'ha convertit en una figura polititzada"
Una de les dirigents que, segons Fumanal, han obtingut protagonisme durant els darrers mesos amb una comunicació emocional efectiva ha estat la ministra de Treball, Yolanda Díaz. "Quan assoleix acords i està contenta, se li nota satisfacció. Quan està amoïnada, arrufa el front", relata. I afegeix que considera que a Espanya les dones comuniquen millor que els homes, perquè en la nostra tradició política s'ha "relegat la comunicació emocional a l'àmbit privat", a diferència dels Estats Units, on va destacar per l'exteriorització d'emocions l'expresident Barack Obama.
Les expectatives exagerades, garantia de frustració
En els missatges d'optimisme sobre la sortida de la crisi sanitària, el govern de Pedro Sánchez està sent "poc prudent", a parer d'Ignacio Martín Granados, consultor de comunicació política; que també considera que l'executiu podria haver estat "més conservador" a l'hora de "vendre l'èxit" quan va acabar el primer estat d'alarma. Granados, que dirigeix la comunicació del Consell de Seguretat Nuclear, creu que la política de les emocions que encunyava Aira és una versió moderna del clàssic "olfacte polític". En aquest sentit, assenyala que "ara els ciutadans estan cansats, volen reactivar l'economia, i cal parlar-los d'esperança davant d'altres conceptes".
Martín Granados: "Els bons polítics són els que tenen olfacte per connectar amb els ciutadans, i ara cal parlar-los d'esperança"
Begoña Gozalbes Cutillas, assessora estratègica de comunicació política que treballa a l'àmbit municipal valencià, considera, en canvi, que ara la ciutadania "no està receptiva a res" per la "corba emocional" en què ha viscut durant la crisi. El sentiment d'acceptació inicial, explica, "només és sostenible en el temps mentre no afecta els ciutadans en la seva vida", però amb els ERO i els tancaments d'empreses, "emocionalment la connexió amb els polítics falla perquè apareix la tristesa i la por davant allò que està per venir".
Un risc a evitar, apunta Aira, és el de "generar expectatives exagerades, que es poden frustrar massa ràpidament". "Si per superar un estat d'ànim baix generes una expectativa i es frustra, fins i tot a dies vista, perds credibilitat, i si la gent no et creu, ja has arribat al cap del carrer", adverteix. La política necessita generar expectatives que s'estarà millor, però sovint no estan "solidificades en una estratègia que ho avali", i aquests discursos "buits" poden crispar, sosté.
Aira: "Trump i Johnson demostren que dominar el discurs emocional no garanteix mantenir-se en el poder"
És el cas del lideratge del qüestionat premier britànic, Boris Johnson, i del president en retirada dels EUA, Donald Trump, perquè, a parer d'Aira, "el domini d'un discurs emocional i d'una tecnologia per vehicular sentiments pot portar a guanyar eleccions, però fa difícil governar i mantenir-se en el poder".
Fumanal observa encerts i errades en la gestió comunicativa de la pandèmia a Espanya. Pel que fa als encerts, menciona les rodes de premsa inicials del govern de Sánchez per explicar l'evolució de la pandèmia. En canvi, veu Fernando Simón com una "figura polititzada que no té credibilitat per gran part de la població". El director del Centre d'Alertes Epidemiològiques s'ha convertit, segons ella, "en un referent de l'esquerra", però subratlla que "en una pandèmia mundial el govern ha de ser per a tothom i no pot ser que el màxim responsable de la gestió tingui alts índexs de popularitat en un sector i baixos en un altre", ja que això provoca que "s'obri una esquerda en la polarització del país". A parer seu, "quan un tècnic es converteix en un actiu polític, es converteix un passiu tècnic".
Respondre preguntes per Zoom des de casa i altres casos d'èxit
D'exemples de comunicació efectiva en la pandèmia, apunten els experts, també n'hi ha. Gutiérrez Rubí en destaca els de lideratges femenins com ara la cancillera alemanya Angela Merkel o la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, per la "coherència, l'empatia i la capacitat per incidir de manera positiva i constructiva en l'ànim i la confiança de la ciutadania". També el de Jacinta Ardern, presidenta de Nova Zelanda, que en opinió de Martín Granados destaca per "la naturalitat amb què es connecta per Zoom amb dessuadora des de casa per respondre preguntes", una actitud que, sota el seu judici, contrasta amb la "fredor" que projecta Sánchez.
Gozalbes Cutillas menciona com a cas d'èxit el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, per donar "un missatge concret i directe, curt, per transmetre esperança i confiança". A l'àmbit estatal, la consultora alacantina posa el focus en la ministra de Defensa, Margarita Robles, "l'únic líder polític que ha sabut traslladar de forma eficient el sentiment de la ciutadania". Robles va plorar en públic durant un homenatge celebrat a l'abril per recordar els morts durant la crisi sanitària. En canvi, Gozalbes Cutillas no percep que el discurs de Sánchez transmeti confiança.
Eleccions catalanes en pandèmia: l'electorat busca emocionalitat o tecnòcrates?
A les portes d'unes eleccions catalanes previstes per al 14-F, el dirigent més ben situat per poder quedar en primera posició és Pere Aragonès. Aira assenyala que té el problema que "el seu entorn és conscient de la política de les emocions i intenta que assumeixi de vegades un rol d'home dur que no li és propi". A parer seu, "el lideratge de Junqueras pot fer-li ombra si l'intenta imitar", però té "una oportunitat de créixer en un temps en què la gent vol certeses" si el deixen construir un lideratge de gestió.
Segons Fumanal, Catalunya ha viscut "un lustre de comunicació emocional" en què "no s'analitzava racionalment sobre la possibilitat que Catalunya fos independent, sinó des d'un punt de vista emocional". Ara, amb la pandèmia, pot connectar més amb l'electorat "un perfil més de gestió que un d'identitari". La consultora sosté que Puigdemont està "mancat d'un relat", però té un "capital polític" que li garantirà un bon resultat. Fumanal també considera que Carlos Carrizosa, de Cs, és "un candidat per construir". "Només sabem que ve a substituir una candidata que pretenia ser una mala còpia d'Inés Arrimadas", sosté.
Gozalbes Cutillas: "En moments de por, es busca recuperar l'alegria, però potser els dirigents tecnòcrates poden veure's beneficiats en temps d'incertesa"
Per la seva banda, Granados manté que "Aragonès no és un polític especialment il·lusionant" i apunta qie potser "el seu punt fort és el perfil de gestió, que ara es pot emmarcar en vendre el que faci en matèria social durant els mesos que falten fins les eleccions". Gozalbes Cutillas assegura que "amb emocions ciutadanes de por, es busca la seguretat, algú que doni resposta als problemes". "Quan hi ha por, es busca recuperar l'alegria. En un moment d'incertesa, tal vegada els dirigents tecnòcrates poden veure's beneficiats davant de lideratges emocionals", conclou.
"Borràs és un lideratge en clau més emocional, però suma poc al de Puigdemont. El de Calvet, més lligat a la gestió i la idea de coordinació política, podria projectar una oferta política més completa", explica. A parer d'Aira, Puigdemont i Junqueras són "paradigmes de buscar i trobar la connexió emocional". En el cas del líder republicà buscant l'"empatia" per l'estada a la presó, i en el cas de l'expresident, per "la bandera d'un lideratge resistencial, la idea que és el president legítim".
Pel que fa a lideratges municipals, l'autor de La política de les emocions considera que als inicis de la pandèmia es va "desdibuixar el discurs" de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que temps enrere havia recollit "el sentiment de la indignació" amb "una dialèctica d'ells contra els gestors de la cosa pública". Ara, des de les institucions, diu, ha canviat el discurs. La pandèmia, conclou Aira, ha "despullat" els lideratges polítics de la "cobertura discursiva retòrica en què es podien moure amb comoditat".