Vox desplegarà, al judici més mediàtic dels darrers anys, el duríssim discurs unionista que fa mesos que avança en diferents escenaris. El mateix que ha desplegat al recinte madrileny de Vistalegre, a la profunditat d'una Andalusia que l'ha premiat amb 12 diputats autonòmics i a bona part dels principals platós de televisió del país. El líder del partit, Santiago Abascal, i el responsable jurídic de Vox, Javier Ortega, no han perdut l'oportunitat que durant aquests mesos els han donat desenes micròfons i càmeres de televisió.
I és que l'estratègia comunicativa és, per a Vox, un complement essencial del discurs polític. D'aquesta manera, el partit ha aconseguit ser present en la majoria de mitjans de comunicació, ja fos per la insistència de les seves informacions o l'extravagància de les propostes. Aprofitant la figura d'acusació popular, els seus responsables han promogut querelles contra el president del Govern i del Parlament. Un conjunt d'accions pretesament emparades en la defensa de la legalitat, però que els tribunals han anat arxivant.
Agafa el relleu de Manos Limpias
Al judici de l'1-O, el partit d'Abascal agafa el relleu del Col·lectiu de Funcionaris Públics Manos Limpias, implicat en escàndols de corrupció. De la mateixa manera que ho va fer aquest sindicat, Vox actua com a garant del dret constitucional, abanderant una defensa extrema de l'espanyolisme. L'estratègia judicial viciada del partit d'extrema dreta recorda les accions més polèmiques de Manos Limpias en el marc del cas Nóos, o la denúncia contra els 33 jutges catalans que van signar un manifest de suport al dret a decidir.
[blockquote]Òmnium és qui assenyala Vox per desenvolupar un paper "fraudulent i electoralista" de l'acusació popular al judici de l'1-O[/blockquote]
Ja llavors, l'acusació de sedició que finalment s'ha desplegat ara a instàncies del Suprem es va posar sobre la taula. I també hi va ser el febrer del 2014, quan Mans Netes va presentar una denúncia contra el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, per qui també va demanar rebel·lió en relació a la consulta d'independència del 9 de novembre.
Finalment, però, Manos Limpias -associació dirigida per l'ultradretà Miguel Bernard, responsable del Front Nacional i nomenat Cavaller d'Honor de la Fundació Francisco Franco-, va acabar sent apartada com a acusació popular de diversos procediments. Segons l'Audiència Nacional, s'havia usat la figura jurídica amb finalitats molt diferents de la cerca de la legalitat, desplegant, fins i tot, situacions de xantatge.
Santiago Abascal, en un acte de Vox a Andalusia Foto: Flickr Vox
Ara, Òmnium és qui assenyala Vox per desenvolupar un paper "fraudulent i electoralista" de l'acusació popular al judici de l'1-O. A través d'un recurs davant del Suprem, la defensa de Cuixart va denunciar que l'actitud del partit va contra "multitud de tractats internacionals de defensa dels drets humans i polítics", i va demanar a l'alt tribunal que se l'expulsés del judici. El Suprem va tardar pocs dies a rebutjar-ho. La sala segona va al·legar que no era una petició permesa dins del marc jurídic vigent, i malgrat que Vox havia d'actuar d'acord a les exigències de la bona fe, no tenia l'obligació de ser "un tercer parcial".
Una acusació de màxims
Lluny de les peticions de pena de la Fiscalia o l'Advocacia de l'Estat, Vox defensarà al judici que la rebel·lió i la sedició s'han comès en el seu marc més elevat. L'escrit d'acusació del partit d'extrema dreta demana fins a 74 anys de presó pels consellers, 62 anys pels Jordis i 30 per a Carme Forcadell, tots acusats per rebel·lió. En el cas d'Oriol Junqueras, gairebé triplica la petició de la Fiscalia i, en total, es reclamen més de 700 anys de presó per a tots els acusats.
Vox al·lega motius "racistes contra els espanyols" i assenyala una "violència" permanent en diversos actes i manifestacions de l'ANC i Òmnium. Entre ells, les manifestacions de la Diada del 2015, 2016 o 2017. També els acusa d'organització criminal, i culpa els membres del Govern d'impulsar una "estratègia colpista" i un "mecanisme sofisticat i nou en comparació amb altres cops d'estat ocorreguts en la història moderna occidental".
[blockquote]L'estratègia de Vox passa per traslladar la batalla del judici, també, més enllà de les parets del Suprem, aprofitant els altaveus mediàtics[/blockquote]
Aquesta és la línia d'arguments que el partit d'Abascal desplegarà a la sala a través d'una acusació -en els seus termes més alts- per a tots els delictes. Vox considera que la rebel·lió és "plurisubjectiva", és a dir, que la participació de totes les parts va ser essencial per als objectius independentistes, encara que individualment l'aportació dels processats fos "aparentment menor". La mateixa bel·ligerància la mostrarà també quan es plantegi la malversació -sobre la qual demana el pagament de 4,2 milions d'euros- i la desobediència.
Portar el judici fora del judici
L'estratègia de Vox passa per traslladar la batalla del judici, també, més enllà de les parets del Suprem. D'aquesta manera, aprofitar altres altaveus mediàtics a través dels quals difondre el seu discurs. Exemples d'això han estat les conferències i declaracions realitzades durant tot el procés d'instrucció i, darrerament, el trampolí que ha suposat la campanya electoral de les eleccions andaluses.
Vox ha sabut aprofitar-se del terreny aplanat pel PP i Ciutadans. La dreta ha normalitzat el seu discurs -basat en l'atac a l'independentisme i els greuges de la immigració-. I de tot això se n'ha beneficiat l'extrem.
L'inici del judici i l'horitzó de noves eleccions seran oportunitats que Vox pretén aprofitar per visibilitzar-se. El partit d'Abascal podria fer-se present, a partir del maig, en centenars d'ajuntaments, i també es planteja l'objectiu d'aconseguir representació al Congrés. I mentre tiba la corda de les acusacions al Suprem, optarà per pressionar, també de cara enfora, enfortint l'anticatalanisme d'arrel més popular. Si en alguna cosa sembla que es podrien posar d'acord l'independentisme i Vox és que, aquesta vegada, el judici també es jugarà fora del Suprem.
