Com i quan es comunicarà la sentència de l'1-O per part del Tribunal Suprem és la pregunta que omple els debats de les últimes setmanes, tant als mitjans de comunicació com als fòrums polítcs o cívics. És possible que la sentència la llegeixi el mateix president de la sala segona, Manuel Marchena? Es podran tornar a veure els presos polítics a la majestuosa sala on van ser jutjats? Amb tota probabilitat no passarà ni una cosa ni l'altra, segons asseguren fonts del Tribunal Suprem a NacióDigital.
Les mateixes fonts concreten que la voluntat de Marchena és fer arribar la sentència sense cap avís previ i per sorpresa a les parts. I es farà pública de forma íntegra. El text s'està treballant aquestes setmanes entre els set magistrats després que Marchena, com a ponent, n'hagi redactat aquest estiu l'esborrany -el contingut del qual és una incògnita- per aconseguir la unanimitat.
Una vegada la resolució hagi estat validada pels magistrats, sigui o no per unanimitat i amb possibles vots particulars, s'enviarà a les parts a través del sistema de gestió de notificacions telemàtiques de l'Administració de Justícia espanyola Lexnet. Això farà que el document -que es preveu de centenars de pàgines- arribi als advocats dels presos, a la Fiscalia, a l'Advocacia de l'Estat i a l'acusació popular de Vox sense cap notificació pública prèvia.
No serà per entregues
En alguns casos els alts tribunals notifiquen la part dispositiva (les condemnes) i uns dies després la resta de la sentència, amb els fets provats i els fonaments de dret. En aquest cas es notificarà a les parts -i, per tant, farà públic- tot de cop.
S'ha especulat amb la lectura pública de la sentència al Suprem i en presència dels acusats, que necessitaria d'una citació prèvia i el trasllat penitenciar. Això però, asseguren fonts del Suprem, no és habitual i, de fet, el darrer procés rellevant en el qual es va fer va ser en el judici de l'11-M a l'Audiència Nacional. En aquella ocasió, però, va realitzar la lectura d'una versió reduïda de l'escrit, molt basada en la part dispositiva on s'anunciaven les penes i els delictes. La lectura pública depèn del tribunal però fonts del Suprem afirmen que les possibilitats que es faci són remotes pel trasllat i les protestes que ocasionaria.
Els tempos d'anunci de la sentència es mantenen oberts dins d'un marge molt marcat pel límit del 16 d'octubre, quan farà dos anys que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats preventivament. En cas de superar aquesta data, l'alt tribunal hauria de decretar de forma extraordinària l'allargament de l'empresonament provisional després d'una vista pública on els dos presos polítics podrien tenir torn de paraula.
Entre els casos de Torra i Junqueras
La resolució es preveu en l'interval de la primera o segona setmana d'octubre, tot i que si s'eixampla el marge es podria situar entre el judici previst per desobediència contra el president del Govern, Quim Torra, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els dies 25 i 26 de setembre i la vista oral al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu Luxemburg, pel cas de la immunitat de Junqueras, que està prevista pel 14 d'octubre.
En aquest sentit ho va ratificar divendres en la roda de premsa posterior al consell de ministres la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa. Segons va dir, la sentència del Suprem s'espera per a la primera quinzena d'octubre.
Així comunicarà el Suprem la sentència de l'1-O
Política
Fonts de l'alt tribunal afirmen que no hi haurà audiència pública per llegir-la i que es notificarà de cop. La Moncloa l'espera la primera quinzena d'octubre
ARA A PORTADA
-
-
Política Els deu «hits» dels primers pressupostos de Salvador Illa Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política ERC i Comuns prometen més pressió a Illa després dels pressupostos: «Ja no hi ha excuses» Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política Junts acusa Illa de governar amb «arrogància» un cop garantits els pressupostos Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Publicat el
08 de setembre de 2019 a
les 18:15
Et pot interessar
-
Política El Parlament rebutja afegir la «lluita contra el frau» i la «prioritat nacional» en la gestió del padró
-
Política
El Govern estudia mesures contra el coworking que ha acomiadat una dona per parlar català
-
Política
Rufián acota el seu front: liderat per l'esquerra sobiranista i amb dret a l'autodeterminació
-
Política
El jutge del cas Leire imputa la directora de la Guàrdia Civil
-
Política
Hisenda es persona com a perjudicada en el cas de les joies de Zapatero
-
Política
La petjada catalana en les activitats de la CIA durant la Guerra Freda
