26
d'octubre
de
2022, 06:45
Actualitzat:
20:08h
Jaume Giró havia de presentar, com a conseller d'Economia, aquest dimarts el pressupost per a l'any 2023 al Govern. L'executiu l'hauria enviat, dins dels terminis establerts, al Parlament per tal que fos aprovat i entrés en vigor l'1 de gener de 2023. La decisió de Junts d'abandonar el Govern de coalició, que ha accentuat la precarietat parlamentària de Pere Aragonès que ja el va obligar a recórrer als comuns per acordar els comptes vigents, ha alterat plans i endarrerit processos. Giró tenia la feina molt avançada i ja havia repartit els gairebé 3.000 milions de despesa addicional per a 2023 entre els departaments atenent als projectes i peticions. Els que gestionava Junts en sortien més ben parats, segons les xifres a les que ha tingut accés NacióDigital. D'acord amb el que van pactar Giró i Aragonès quasi el 64% de l'increment, concretament el 63,7%, anava destinat a conselleries de Junts, i la resta a les d'ERC.
Ara és la nova consellera d'Economia, la republicana Natàlia Mas, que ja treballa en els comptes, la que els haurà de rematar i caldrà veure fins a quin punt manté l'esquema dibuixat per Giró quan completi el repartiment de partides entre les conselleries i redacti la llei d'acompanyament que pot incorporar modificacions fiscals. Mantenir l'esquelet dels comptes de l'anterior conseller seria un argument per atreure a la negociació a Junts, que no ha paït gens bé la sortida de l'executiu i que ha aprofundit en la seva distància amb els republicans. El seu secretari general, Jordi Turull, però, ja va avisar que els comptes esbossats per Giró eren els d'"un govern de coalició" que ja no existeix, no pas els del seu partit.
El Govern necessita els vots dels seus antics socis o del PSC per aprovar els pressupostos i evitar la pròrroga, que si bé no li impediria disposar de l'increment del límit de despesa negociat per Giró amb l'Estat sí que faria els procediments més feixucs i menys transparents. A les reunions per acordar el repartiment entre departaments hi van participar, a més del conseller i el president, Núria Cuenca, secretària general de Presidència, i Jordi Cabrafiga, el seu homòleg a Economia i mà dreta de Giró.
El límit de despesa s'incrementarà l'any que ve en 3.098 milions addicionalsfruit de les negociacions de les bestretes del finançament autonòmic, la liquidació de 2021 i els ingressos tributaris. Si es resten els interessos del deute, les despeses transversals i les dels òrgans superiors (Parlament o el Consell de Garanties), el límit de despesa no finalista queda en 2.847 milions d'euros addicionals. Això permet preparar un pressupost expansiu, amb un creixement del 10,6% en relació al del 2022, enfilant-se fins als 30.360 milions enfront dels 27.500 actuals.
L'actual pressupost té repartida la despesa un 64,2% per les conselleries fins fa poc en mans de Junts i un 35,8% per a les d'Esquerra. L'increment previst mantenia aquest equilibri amb un increment a tots els departaments. Qui més hauria de créixer, segons els comptes de Giró, és qui més gasta: Salut. Ho faria en un 8,94% amb un increment de 1.039 milions d'euros que l'anterior titular, Josep Maria Argimon, va reclamar per reforçar l'atenció primària. La segona amb més despesa, Educació, augmentaria un 10,5%, amb un increment de 633 milions que incorporen els 170 milions de reducció d'una hora lectiva a partir del gener pactat entre el conseller d'ERC i els sindicats. També en l'àmbit social, i fins ara governat per Junts, hi havia un creixement de 335 milions a Drets Socials, un 11,91% més incorporant ja, segons fonts del Govern, algunes demandes dels Comuns, amb qui també es negociarà el pressupost. A nivell percentual, els que més creixen, són Cultura i Acció Exterior, que se situarien en el 20% malgrat que el seu pressupost és més petit.
Ofensiva fiscal de Junts
La consellera d'Economia preveu aprovar els comptes en les "pròximes setmanes" i estudia quins canvis ha d'introduir en els comptes que Giró va deixar a punt. En les seves darreres hores com a conseller, Giró va afirmar que era partidari d'incrementar el mínim exempt de l'impost de patrimoni, que només paguen els més adinerats (l'1,3% dels contribuents). Al seu congrés, Junts va incloure a la ponència el compromís de suprimir l'impost de successions i donacions i treballar per eliminar també el de patrimoni, en la línia del que estan fent els territoris governats pel PP. ERC i els comuns no en són partidaris, i tampoc el PSC, que creu que el context derivat de la crisi d'inflació no ho aconsella. Junts vol aprofitar el debat dels pressupostos per marcar perfil ideològic, però hi ha poques possibilitats que els acabi negociant de veres.
Ara és la nova consellera d'Economia, la republicana Natàlia Mas, que ja treballa en els comptes, la que els haurà de rematar i caldrà veure fins a quin punt manté l'esquema dibuixat per Giró quan completi el repartiment de partides entre les conselleries i redacti la llei d'acompanyament que pot incorporar modificacions fiscals. Mantenir l'esquelet dels comptes de l'anterior conseller seria un argument per atreure a la negociació a Junts, que no ha paït gens bé la sortida de l'executiu i que ha aprofundit en la seva distància amb els republicans. El seu secretari general, Jordi Turull, però, ja va avisar que els comptes esbossats per Giró eren els d'"un govern de coalició" que ja no existeix, no pas els del seu partit.
El Govern necessita els vots dels seus antics socis o del PSC per aprovar els pressupostos i evitar la pròrroga, que si bé no li impediria disposar de l'increment del límit de despesa negociat per Giró amb l'Estat sí que faria els procediments més feixucs i menys transparents. A les reunions per acordar el repartiment entre departaments hi van participar, a més del conseller i el president, Núria Cuenca, secretària general de Presidència, i Jordi Cabrafiga, el seu homòleg a Economia i mà dreta de Giró.
El límit de despesa s'incrementarà l'any que ve en 3.098 milions addicionalsfruit de les negociacions de les bestretes del finançament autonòmic, la liquidació de 2021 i els ingressos tributaris. Si es resten els interessos del deute, les despeses transversals i les dels òrgans superiors (Parlament o el Consell de Garanties), el límit de despesa no finalista queda en 2.847 milions d'euros addicionals. Això permet preparar un pressupost expansiu, amb un creixement del 10,6% en relació al del 2022, enfilant-se fins als 30.360 milions enfront dels 27.500 actuals.
L'actual pressupost té repartida la despesa un 64,2% per les conselleries fins fa poc en mans de Junts i un 35,8% per a les d'Esquerra. L'increment previst mantenia aquest equilibri amb un increment a tots els departaments. Qui més hauria de créixer, segons els comptes de Giró, és qui més gasta: Salut. Ho faria en un 8,94% amb un increment de 1.039 milions d'euros que l'anterior titular, Josep Maria Argimon, va reclamar per reforçar l'atenció primària. La segona amb més despesa, Educació, augmentaria un 10,5%, amb un increment de 633 milions que incorporen els 170 milions de reducció d'una hora lectiva a partir del gener pactat entre el conseller d'ERC i els sindicats. També en l'àmbit social, i fins ara governat per Junts, hi havia un creixement de 335 milions a Drets Socials, un 11,91% més incorporant ja, segons fonts del Govern, algunes demandes dels Comuns, amb qui també es negociarà el pressupost. A nivell percentual, els que més creixen, són Cultura i Acció Exterior, que se situarien en el 20% malgrat que el seu pressupost és més petit.
Ofensiva fiscal de Junts
La consellera d'Economia preveu aprovar els comptes en les "pròximes setmanes" i estudia quins canvis ha d'introduir en els comptes que Giró va deixar a punt. En les seves darreres hores com a conseller, Giró va afirmar que era partidari d'incrementar el mínim exempt de l'impost de patrimoni, que només paguen els més adinerats (l'1,3% dels contribuents). Al seu congrés, Junts va incloure a la ponència el compromís de suprimir l'impost de successions i donacions i treballar per eliminar també el de patrimoni, en la línia del que estan fent els territoris governats pel PP. ERC i els comuns no en són partidaris, i tampoc el PSC, que creu que el context derivat de la crisi d'inflació no ho aconsella. Junts vol aprofitar el debat dels pressupostos per marcar perfil ideològic, però hi ha poques possibilitats que els acabi negociant de veres.