Les acusacions creuades entre l'incombustible Duran i Lleida i l'hiperactiu López Tena han tancat una setmana distreta per la gran mentida d'una persona que per la seva fe, convicció i posició institucional s'hauria de quedar tancada a casa esperant que li caigués la cara de vergonya.

Lluny de complir una expiació, amplia la mentida explicant collonades "d'errors de transcripció"; uns errors que, d'altra banda, pervivien com a mínim des del 2006. Embolica que fa fort. I si hi ha una cosa que em molesta més que perdre cabell és que em prenguin per un enze i, a més, que ho facin amb la fatxenderia gratuïta pròpia d'aquells que només coneixen el país a través d'informes i comunicats.

Si amb aquesta barra no n'hi hagués prou, el Sant Pare de la Congregació  Nacional Catòlica de l'interès per tot menys per Catalunya defensa el pecat escopint maldestre contra la premsa i contra aquell diputat que, amb més o menys traça, va pressionar "l'erràtica" persona que pot exercir la màxima sindicatura de Catalunya si les circumstàncies legals així ho obliguessin.

El Gran Muftí de la política espanyola, el tap al centre d'Espanya de les aspiracions catalanes, l'intocable, el pare, mare i esperit sant, la perfecció absoluta, aquell ull sense parpella omnipotent, l'ungit, el visionari etern s'ha ofès. Com els déus enfurismats quan els toquen la seva nineta dels ulls ha atacat de la pitjor manera: obrint una perillosa caixa de trons capaç de desfermar tempestes que en temps de sotsobre no són gaire recomanables.

L'atacat pel Faraó de l'establishment no és pas cap esclau. Ans al contrari, té molt menys per perdre -si és que té res per perdre- que no pas el Bisbe Unionista. El replicant no està per brocs. Confés lector de Ho Txi Min no li fa res declarar la guerra i obrir-la amb napalm de primer nivell. Ja s'ha vist.  Gran amant del cinema, recordava la pel·lícula Gladiator a la seva tropa. Com diria el general Màximus a la soldada: "Al meu senyal, ira i foc". O en termes democratacristians, "endavant les atxes, que el Sant Cristo va a les fosques".  Buf..., al Pare Barrufet li ha sortit un barrufet cabró, i els barrufets cabrons poden, fins i tot, convertir l'entranyable Teo en el Vaquilla d'Olot.