Des de l'inici de la campanya, l'alcaldable del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, llança l'acusació que Ada Colau és "casta municipal" i, per demostrar-ho, retreu una operació de venda de pisos d'habitatge social efectuada per ICV, component de Barcelona En Comú.

Efectivament, ICV és des de fa anys al govern del Consell Comarcal del Barcelonès, en coalició amb CiU, el PSC i ERC, i amb el PP situat a l’oposició. Segons Fernández, l’operació era especulativa i el guanyador va ser un fons inversor dels considerats com a voltors.

Però les coses no són ben bé com assegura l'alcaldable del PP. L'any 2013, el Consell Comarcal va vendre el dret d’aprofitament (no la titularitat pública) de 298 habitatges destinats a persones de menys de trenta anys i col·lectius amb vulnerabilitat a una empresa privada. Els pisos pertanyien a la Fundació Pisos de Lloguer, que es va decidir liquidar per motius econòmics, i estaven situats a Nou Barris, Sant Andreu i les Corts. En el concurs públic convocat, només s'hi va presentar una empresa: Colon Viviendas, gestora del fons d'inversió de Madrid, Azora. Els pisos es van vendre per 11,4 milions d'euros.

La Fundació Pisos de Lloguer estava regida per un patronat format per sis membres, un per cada ajuntament del Consell Comarcal (Barcelona, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs) més un representant del Consell.

Va recolzar Iniciativa aquesta operació? En declaracions a Nació Digital, Janet Sanz, regidora de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell, ho ha negat rotundament: "Iniciativa no va recolzar aquesta operació. De fet, va ser decidida en el Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer, on ICV no hi era. Simplement, Alberto Fernández no diu la veritat".

Un col·lectiu veïnal va mobilitzar-se en contra del projecte. És la gent de la plataforma 500 x 20 (perquè reclamava 500 pisos de protecció a un preu de lloguer que no superés el 20% dels ingressos d’una família). La poca informació i l’intent de l’empresa que els llogaters compressin una pòlissa de la llar va fer témer un increment abusiu del lloguer.

Joan Balañach, de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVB), explica a Nació Digital que "després de parlar amb els veïns, vam recolzar-los fins aconseguir que el Parlament, el desembre passat, aprovés una resolució, per unanimitat, que reclama a la Generalitat que iniciï un expedient per saber si l’empresa compradora ha complert els compromisos adquirits en el moment de l’operació".

L'Ajuntament de García Albiol sí que hi era

I el gerent del Consell Comarcal, Jaume Vendrell, nega la major: "Aquí no hi ha res de fons voltor. L’empresa que va comprar els pisos es dedica únicament a la gestió d’habitatges de protecció social. El cost del lloguer no s’ha vist alterat i el sòl continuarà sent de domini públic. És impossible especular amb aquests pisos, que no estan en el mercat lliure". Vendrell es mostra atònit davant de les paraules d’Albert Fernández: "Ni fou una operació especulativa ni la senyora Colau no hi té res a veure. Qui sí que hi va intervenir va ser l’Ajuntament de Badalona, present en el patronat".

En efecte. Qui sí que hi era el dia en què es va decidir liquidar la fundació i vendre el dret d’aprofitament dels pisos, l’estiu de 2013, era l'Ajuntament de Badalona, governat per Xavier Garcia Albiol, del PP. En la decisió adoptada, el vot de Badalona fou favorable a l'operació que Albert Fernández titlla d'"antisocial". El representant del govern municipal de Badalona era el tinent d’alcalde Joan Fernández, del PP.
 

Resultats de les eleccions municipals 2007 i 2011 a Catalunya, municipi per municipi