Ciutadans és el partit unionista que més creix a les municipals. Passa de 90 a 204 candidatures, i per primera vegada, irromp a la Catalunya interior amb llistes a Olot, Solsona i Vic, entre altres poblacions. No sempre és fàcil trobar caps de llista -a Berga han hagut de recórrer a un veí del Pont de Vilomara-, ni sovint hi ha temps per revisar l'historial del "càsting" electoral. Aleshores, apareixen sorpreses i surten alcaldables del mejor unidos que fa quatre dies eren independentistes. 

Arrimadas fa pocs dies va ser a Vic a la recerca de la foto de quatre crits. La visita va ser tan ràpida que ni va tenir temps de presentar Jaume Amargant, el cap de llista dels taronges a la capital d'Osona. El candidat assegura que la ciutat ha transmès una imatge "provinciana" i aposta per "ressituar Vic a Espanya".

El currículum oficial d'Amargant explica que va ser el número 4 de CiU el 2014. Assegura que es va desvincular del partit després de l'“artefacte electoral” de Junts per Sí... però ara ha transcendit una imatge votant al referèndum de l'1 d'octubre. I no sembla que ho fes obligat. Com a mínim, deu ser rebelión, no?

Amargant no és l'únic alcaldable amb presumpte passat indepe. Miguel Muñoz encapçala la llista dels de Rivera a Palafolls. Aquests dies ha circulat una imatge seva participant a la Via Catalana cap a la independència del 2013 -on, per cert, hagués pogut coincidir amb Lorena Roldán, la substituta d'Arrimadas al Parlament-.

Muñoz ha fet uns quants viatges ideològics i geogràfics: va començar al PP de Malgrat, es va afiliar a CDC després de tornar de viure un temps d'Andalusia -època on va participar a la Via Catalana-, va tornar flirtejar amb els populars a Malgrat i Palafolls, abans de fer el salt definitiu als taronges. Ara, apunta a Nosotros-Partido de la Regeneración Social –el partit de l'exregidor del PP que va instar Colau a fregar pisos- com els responsables d'haver airejat el seu passat indepe.

Llegeix més històries del 26-M a municipals.cat