Ahir Alícia Sànchez-Camacho va deixar molt clar que seran un soci insuportable, tot advertint públicament a Artur Mas que ha de triar entre Zapatero i ella. Una amenaça objectiva, nítida. El gran problema de CiU comencen a ser uns resultats electorals extraordinaris, que li han deixat a l'abast institucions que fins no fa gaire eren poc menys que propietat privada del PSC. Però amb la paradoxa afegida que tenen poques alternatives al PP.
Aquest fet capgira l'estratègia clàssica de CiU perquè el PP els ha certificat, de forma clara, que no tolerarà el mecanisme del peix al cove ni tan sols abans de guanyar. El PP interpreta que són ells els què han de marcar els límits de CiU a Madrid, i no al revés.
És evident que a Sànchez-Camacho li importen ben poc els pressupostos de la Generalitat, i això li dóna un gran marge de maniobra. Però, tot i així, costa d'entendre que CiU no repliqui amb un -aritmèticament possible- pacte amb ERC i ICV a la Diputació de Barcelona, posem per cas. O amb una major fluïdesa amb PSC i ERC al Parlament, que també podrien completar majories.
Al capdavall, només cal que facin el que Zapatero els ha fet a ells: Anys de pactes amb tothom sense cap concessió important a ningú.
ARA A PORTADA
Publicat el 27 de juny de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador